– 048 – Concert de l’OBC – EL POEMA DE L’ÈXTASI – L’Auditori – (🐌🐌🐌)

Matí de diumenge a l’Auditori per escoltar un dels concerts de la temporada de l’OBC, “El poema de l’èxtasi”, sota la batuta del director israelí Ilan Volkov i amb la participació del violista britànic Lawrence Power.

Ilan Volkov, nascut el 1976 a Tel-Aviv, va assolir l’èxit amb dinou anys com a director adjunt de l’Orquestra Simfònica de Boston. És director principal de l’Orquestra Simfònica Escocesa de la BBC, representant del panorama internacional de la música contemporània i també reconegut com a director en l’àmbit operístic.

Lawrence Power, nascut el 1977, és un reconegut violista tant per les seves interpretacions en solitari com per la seva música de cambra amb Nash Ensemblre i Leopold String Trio.

El programa ha estat el següent

1.SOFIA GUBAIDULINA (Russia 1931) – CONCERT PER A VIOLA I ORQUESTRA – (🐌🐌🐌)

El concert de Gubaidulina, del que es fa la 1a audició, confronta al solista amb dos plans sonors distints i complementaris: una dimensió encarnada per l’orquestra i una altra formada per un quartet de corda solista, afinat, segons llegim, un quart de to per sota en relació amb el grup orquestral. El resultat ha estat realment satisfactori.

En acabar aquesta peça Lawrence Power ens ha interpretat un petit bis.

2. PABLO CARRASCOSA LOPIS (València, 1979) – X-Y (2019) – (🐚)

Un encàrrec de l’Auditori en el marc de l’estada del compositor com a compositor convidat durant la temporada 2019-2020 i que no va poder ser estrenat a causa de la pandèmia.

Una obra que no hem entès pas, amb diferents capes massa repetitives i que no ens ha agradat gens. Encara sort que la seva durada ha estat tan sols de 12 minuts.

3. ALEXANDER SCRIABIN (Moscou 1872-1915) – SIMFONIA N. 4, OP.54, “EL POEMA DE L’ÈXTASI” (1905-1908) – (🐌🐌🐌+🐚)

Una obra símbol de la transformació musical que va tenir lloc durant les primeres dècades del segle passat. Un cant de lloança a l’acció i l’energia del cosmos que va ser concebuda inicialment com una simfonia acabant transformada en un poema simfònic a partir d’un text d’ell mateix.

Articulada en tres parts. “La seva ànima en l’orgia de l’amor”, “La realització d’un somni fantàstic” i “La glòria del seu art”, s’interpreta sense pauses entre les parts.