Al Lliure de Gràcia hem pogut gaudir de la proposta de la companyia The Cross Border Project amb dramatúrgia i direcció de Lucía Miranda (Valladolid 1982), CASA.
La companyia va néixer a Nova York l’any 2011 com un projecte personal de Lucía Miranda i en 2012 es va traslladar a Espanya amb un grup d’artistes que treballen en el teatre, l’educació i la transformació social. L’objectiu de la companyia és fomentar el teatre com a eina de transformació social i educativa.
CASA és una obra de teatre documental verbatim creada a partir d’entrevistes que Lucia Miranda ha fet a més de 40 persones afectades pel tema de la casa, de la llar. Totes les entrevistes van ser gravades i és a partir d’aquells àudios que els actors estudien el text de l’obra, és a dir, han de reproduir, en la mida de les seves possibilitats la veu, l’accent, les respiracions, les pauses …. dels entrevistats.
Segons van comentar en el petit col·loqui (té lloc cada dia) després de la representació, el segon dia d’assajos van fer una lectura davant de les persones que havien estat entrevistades i incorporades a la dramatúrgia. Van contrastar amb elles el resultat del procés verbatim utilitzat amb una resposta absolutament positiva, se sentien identificats, se sentien ells a escena. Ahir ens vam assabentar que verbatim significa textualment “paraula a paraula”.
El projecte s’ha construït partint de l’article 47 de la Constitució, i fent els següents plantejaments: què és, què representa i com la gentrificació, la migració, la crisi econòmica, la crisi dels refugiats, els desnonaments, les cases d’acollida, les cases tutelades, les hipoteques, …..
Tots volem tenir una casa com el lloc segur al qual pots tornar.
El repartiment està format per cinc actors/actrius: Pilar Bergés, Ángel Perabá , Efraín Rodríguez, César Sánchez i Macarena Sanz, que interpreten els 25 personatges que conformen aquesta proposta. Un tractament molt sentit i humà de temes punyents que reflecteixen l’amarga realitat de moltes persones, els tocs d’humor i els continus canvis de personatges ajuden a pair la duresa de les situacions explicades.
Un arquitecte que va construir més de 500 habitatges, però que a la seva filla, en herència, li deixarà uns fonaments; un noi que porta mitja vida en una residència de menors; una jove refugiada veneçolana que va aconseguir l’asil gràcies a una cançó de Nirvana; un home amb diversitat funcional que lluita per ser independent; una activista de la PAH amb qui enamorar-nos a París.
I un home de la NASA que ho observa tot.
L’espai d’Anna Tusell, recorda un set de cinema, on les diferents històries s’entrecreuen per formar-ne una de sola. Molt acurats també la il·luminació de Pedro Yagüe, l’espai sonor de Nacho Bilbao i els visuals de Javier Burgos.
Una proposta que amaga darrere un important treball d’investigació i una dura feina, per part dels actors, de recreació de testimonis reals.
Es pot veure al Teatre Lliure de Gràcia fins al pròxim dia 19 de desembre.