Ahir dijous 9 de desembre, vàrem fer cap a la Sala Versus Glòries per veure QUIXOT de la companyia Bambalina Teatre Practicable.
Aquesta companyia va ser fundada per Jaume Policarpo, el 1981, a la Vall d’Albaida (València) amb el nom de Bambalina Titelles. Una companyia on destaca la convivència escènica dels manipuladors i el titella i la seva lluita per dignificar aquesta modalitat artística. El 1985 van crear la Mostra de Titelles a la Vall d’Albaida i el 1997 el Museu Internacional de Titelles d’Albaida.
“El principito-El Gigante Egoísta” va ser la primera proposta de la companyia i les últimes han estat “HAMLET” (2019) que nosaltres vàrem tenir la sort de veure en aquesta mateixa sala, “Baida, la xiqueta sense cap” (2019), “Èdip” (2020) i “Cucu”(2021).
QUIXOT va ser creada l’any 1991, ha fet gira per més de 40 països i 88 ciutats i és considerada com una de les obres mestres de la companyia. Amb guió de Jaume Policarpo, la direcció de Carles Alfaro i la música original de Joan Cerveró.
QUIXOT és una proposta íntima i essencial que recrea l’esperit de la immortal obra de Cervantes.
Dos magnífics actors-manipuladors vestits de negre, Pau Gregori i Jorge Valle, encenen les espelmes que doten a l’espai d’infinitud de llums i ombres. Van omplint la taula negra amb llibres. Comença la música. Una gestualitat precisa amb moviments totalment coordinats. Ells parlen en una mena d’idioma que no significa res, sons guturals, crits, gemecs, riures …. Amaguen les seves mans amb uns guants negres. Apareix Don Quixot, està a casa seva i llegeix obsessivament els llibres, llibres de tota mena que el fan embogir.
Així comença aquesta obra que mostra la bogeria d’aquest heroi universal, el seu amor per Dulcinea i l’especial relació que manté amb Sancho. A través d’episodis com l’aventura dels molins de vent, l’escena del Retaule de Mestre Pedro (el teatre de titelles dins del teatre de titelles) o la seva estada en una gàbia on somia amb la lluita de Clavileño i el Caballero de la Blanca Luna, veiem com Quixot va barrejant realitat i ficció fins que finalment és humiliat pels que li envolten i vençut pels seus propis dimonis. Una tornada a la realitat just abans de morir.
Els titelles són obra de Miguel Ángel Camacho i han estat vestides per Adame.
Són uns titelles amb ànima que tenen vida pròpia. El gran encert d’aquesta proposta està en els gestos dels actors i dels titelles, en una compenetració mil·limètrica amb la música …
“Després, en donar-li la teua veu, el teu gest, la teua pròpia ànima, sents que no dones res, que s’apropia de tu i et transforma en Cavaller, t’arrossega contra els gegants -O són molins, o són les meues mans?- T’enamora de Sancho, de Dulcinea, dels seus llibres. I sorgeix un joc quasi pervers, multiplicat en l’espill del teatre fins a perdre’s en l’infinit. I quan mires, la sensació de vertigen és inevitable”.
En acabar la representació, els espectadors vàrem poder xerrar una bona estona amb els actors, que ens van mostrar els titelles i inclús les vam poder agafar amb les nostres mans. En sortir, encara impressionats per la seva tècnica, no ens vam poder resistir a adquirir el llibre de la companyia “Sin texto, cuatro piezas dramáticas“.
Aquesta proposta, única i màgica, està programada a la Sala Versus Glòries fins al dia 19 de desembre. Una obra immortal vista des d’un punt de vista totalment diferent. Imperdible.