– 044 – Teatre – L’ONCLE V脌NIA – (馃悓馃悓馃悓馃悓+馃悮) – Teatre Lliure – 04/12/2021

Ahir dissabte dia 4 de desembre, vam fer cap al Teatre Lliure de Montju茂c per veure el projecte emparat pel festival Temporada Alta, amb la direcci贸 del prestigi贸s director litu脿聽Oskaras聽Kor拧unovas聽(V铆lnius, 1969); es tracta de L’ONCLE V脌NIA d’Anton Tx茅khov.

L’ONCLE V脌NIA, que es va estrenar el 1899 al Teatre d鈥橝rt de Moscou, 茅s una de les obres m茅s importants de la literatura dram脿tica del segle XIX. Tx茅khov reflecteix en els personatges el tedi, la vida malgastada, l鈥檃mor no correspost o la feina inacabable que marquen la seva exist猫ncia. Una obra que no decep pel seu rerefons intemporal.

En aquesta proposta el temps i l鈥檈spai no estan definits i incorpora temes contemporanis com el medi ambient, l鈥檈mancipaci贸 de la dona o la confrontaci贸 entre el m贸n rural tradicional i el m贸n urb脿 entre d鈥檃ltres.

En paraules del director …

鈥淣o estem a R煤ssia, per貌 tampoc a Catalunya. No som al segle XIX, ni tampoc avui en dia. Tx茅hkov va crear un m贸n que no existeix en el mapa f铆sic ni tampoc en el temps, per貌 que perviu en el nostre mapa espiritual.鈥

Fotografia de la web del Teatre Lliure

La vida tranquil路la de V脿nia (Julio Manrique), la seva neboda S貌fia (Julia Truyol), la mare de V脿nia (Carme Sansa), un treballador, Teleguin (Kaspar Bindeman) i la vella mainadera Marina (Anna G眉ell) es veu alterada per la pres猫ncia a la finca del professor Serebriakov (Llu铆s Marco) i la seva segona dona Ielena (Raquel Ferri). Tots els habitants de la finca alteren els seus costums i la seva manera de viure amb la seva arribada. Fins i tot el metge 脌strov (Ivan Benet) que acudia puntualment a passar visita comen莽a a visitar-los cada dia.

Una posada en escena que no deixa indiferent a ning煤, amb m煤sica en directe de l鈥檃ctor i reconegut m煤sic litu脿 Kaspar Bindeman que amb la seva guitarra el猫ctrica complementa el so creat especialment per Antanas Jasenka per aquesta producci贸.

Ens van agradar molt els elements, com el taca-taca del professor, el porr贸 catal脿 que conviu amb l’ampolla de vodka i el samovar, la recerca de les gallines pel pati de butaques amb els actors amb mascareta i llanterna en m脿, o la persecuci贸 del vell professor, amb un oncle V脿nia que pistola en m脿 demana al p煤blic que l’ajudi a localitzar al “puto cr铆tic”, s贸n el segell del director que introdueix agosarats tocs d’humor. Molt encertats tamb茅 els moments en qu猫 els personatges trenquen la quarta paret i es dirigeixen directament a nosaltres aclarint situacions o interpel路lant-nos.

El que no ens va agradar gens ni mica, va ser l’espai esc猫nic de Gintaras Makarevicius, amb una sala “embotida” en una capsa que amb portes corredisses deixa veure amb m茅s o menys claredat l’interior; no 茅s ni de bon tros el m茅s adequat per un escenari com el聽de la Fabi脿聽Puigserver, on els espectadors situats als laterals de la platea tenien serioses dificultats per veure el que est脿 succeint a l’interior de la “capsa”.

Tamb茅 cal assenyalar que tot i que els actors van perfectament amplificats amb micr貌fons, quan les portes corredisses estan tancades, es perd la claredat dels di脿legs, ja que s’escolten esmorte茂ts com si estiguessin dins d’una capsa de sabates.

A la part superior d’aquesta capsa es van projectant v铆deos (Artis聽Dzerve), gravats pr猫viament聽i tamb茅 alguns en temps real, que potencien les escenes que es viuen a escena.

Les interpretacions han estat en general espl猫ndides, amb un聽Julio聽Manrique聽que es buida literalment a escena des de l’enamorament impossible, a la constataci贸 del temps, de la vida perduda, i la r脿bia que el fa explotar traient a la llum totes les seves frustracions. Per nosaltres una de les millors interpretacions que recordem d’aquest actor/director.

Al seu costat聽Julia聽Truyol聽que mai ens decep, dibuixa un personatge feble i fort a la vegada. El seu enamorament no correspost i la seva empenta per continuar endavant,聽malgrat聽no tenir cap esperan莽a de canvi.

Un magn铆fic Ivan Benet que dibuixa a la persona que abandona tot per assetjar a la dona objecte del seu desig

Llu铆s Marco 茅s un excel路lent egoc猫ntric que viu a costa dels altres, Raquel Ferri molt encertada en el seu paper de nina trencada, Anna G眉ell i Carme Sansa, amb els seus silencis o frases curtes donen credibilitat i聽consist猫ncia聽a la resta d’interpretacions.

Amb una durada de 2h45‘聽(un petit descans de 10 minuts), no se’ns ha fet gens llarga i considerem que 茅s un espectacle totalment recomanable i que almenys a nosaltres, ens reconcilia novament amb la programaci贸 del Teatre Lliure, amb la que ultimament no connectavem gaire.

Es podr脿 veure a la Sala Fabi脿 Puigserver fins al dia 19 de desembre.

Leave a Reply