Aquest passat divendres 3 de desembre, vam anar al TNC passant abans per la Fira de Barcelona on ens van administrar, amb cita prèvia, la tercera dosi (la de reforç), de la vacuna de la Covid. A la cafeteria del Teatre Nacional ens vam demanar, per primera vegada, el passaport Covid.

A la Sala Gran ens esperava una de les obres que havíem escollit dins del nostre abonament d’aquesta temporada. PROSTITUCIÓN, una proposta de teatre documental amb pinzellades de cabaret que ens acosta la veu de les dones que es dediquen a la prostitució.

A partir d’una investigació sobre la prostitució a Madrid i Barcelona, el director d’escena Andrés Lima i el productor Joseba Gil, endeguen el projecte que va començar a finals del 2017. En aquesta exploració documental han participat també els membres dels equips artístics i tècnics, tal com ens van explicar al col·loqui que va tenir lloc en acabar la representació, conduït per Geni Lozano. La directora i productora de “Molinos de Papel” (amb programes com “Callejeros”), Carolina Cubillo, va ser l’encarregada de gestionar la part documental.

“Aquest espectacle neix al carrer i s’ha mogut cap a l’escenari”.

Fotografies de Laura Ortega (web del TNC)

La dramatúrgia de la peça és d’Albert Boronat i Andrés Lima, basada en textos d’Amelia Tiganus, Juan Cavestany, Albert Boronat, Verónica Serrada i Andrés Lima i els testimonis reals d’Ana Maria, Isabela, Lucía, Alexa, Alicia, Lukas i la Sra. Rius. També hi han participat testimonis d’associacions com Caritas o Juezas por la Democracia.

Un text que ens dona dades del que representa la prostitució a l’estat espanyol, ens parla de què es paga i què es cobra per sexe, del tràfic de persones, dels proxenetes, de la violència de gènere, de la immigració il·legal o de l’esclavatge sexual. Però també ens mostra la tendresa, el dolor i les dures condicions en què viuen aquestes persones que per raons personals i diverses s’han de dedicar a la prostitució.

Carmen Machi, Nathalie Poza i Carolina Yuste, es posen d’una forma magistral, en la pell d’aquestes prostitutes (també inclouen un home). Les seves interpretacions donen una credibilitat absoluta a les persones que representen. Un plus afegit és la música en directe de Laia Vallés o Bru Ferri, al piano.

Una posada en escena amb monòlegs, cançons, ball i interacció amb el públic, i en alguns moments improvisació “controlada”. Les tres actrius utilitzen varietats lingüístiques en la seva parla, donant una petita pàtina d’andalús, francès, romanès o argenti en funció de la persona a la qual representen. Les projeccions que podem veure en determinats moments de l’espectacle ajuden a entendre el món que ens estan mostrant.

Una escenografia de Beatriz San Juan, que a priori ens ha semblat molt pobre per un escenari de la magnitud del de la Sala Gran, però que en el col·loqui posterior ens han descobert que volgudament volen deixar veure l’enorme buit que acompanya aquestes dones en el seu dia a dia.

Una proposta que segurament no ens descobreix res que no sabem, però que ens ho posa al davant i ens obliga a reflexionar i ens ajuda a deixar de veure “putes” o “putos” i comencem a veure dones i homes, persones.

L’espectacle, en castellà, estarà en cartell a la Sala Gran del TNC fins al 23 de desembre d’enguany.