– 042 – Teatre – COP DE GRÀCIA – (🐌🐌🐌) – Sala Ars

Dijous dia 2, al vespre, vam fer cap a la Sala Ars “a la carrera”, i mai millor dit perquè ens vam equivocar de teatre i ens havíem presentat a una altra sala de Barcelona al Paral·lel (Sala Barts); llavors quedaven únicament vint minuts per intentar arribar a la Sala Ars per poder veure la representació de COP DE GRÀCIA. Com veieu ho vam aconseguir, però amb un pam de llengua fora i esbufegats.

COP DE GRÀCIA és una nova proposta de petit format, de “Los Genios Locos”, companyia creada l’estiu del 2008 amb l’objectiu d’impulsar la visibilitat del col·lectiu LGTBIQ+ a través de les arts escèniques, potenciant la creació pròpia i la investigació de gèneres teatrals. Nosaltres vam conèixer el treball d’aquesta companyia fa 5 anys, amb la proposta “Porta’m al bosc” que havia estat seleccionada a la XXII Mostra de Teatre de Barcelona, que té lloc al Teatre del Raval.

COP DE GRÀCIA va ser un dels projectes seleccionats, la temporada 2020-21, per ser inclòs en el programa de suport a les arts escèniques “Balandra” al Centre Cívic El Sortidor de Barcelona i va ser presentada al públic el 20 de marc de 2021.

En aquesta proposta, amb dramatúrgia i direcció de Joan Ramon Gironès ens presenten diferents casos d’agressions al col·lectiu LGTBIQ+.

Estem a una sala d’un centre cívic on s’imparteix un curs d’autodefensa , la Gemma (Mònica Moreira) és la instructora. Ella és professora d’educació física en una escola. Al curs hi participen la Meritxell (Raquel Moreno), una professora lesbiana que havia estat agredida per un company, en Sergi (Joan Ramon Gironès) un funcionari homosexual que amaga la seva condició a tothom, i la Manuela (Kedar Levi) una dona transsexual que ha patit assajament per part de la presidenta de l’escala de veïns on viu.

La Gemma se sent orgullosa de la seva feina. Però, de mica en mica, l’actitud dels participants al seu taller no compleix les seves expectatives i la relació entre ells canvia. Una proposta amb intriga i tocs d’humor, on s’evidencien les pressions socials a les quals són sotmeses les persones del col·lectiu LGTBIQ+.

Una proposta que ens ha agradat força, sempre tenint en compte que es tracta d’un projecte de petit format i amb escassos recursos econòmics, i que, per tant, no està suportada per una gran escenografia. Tot es recolza en la paraula, un text punyent i unes interpretacions força convincents dels quatre actors.

Ells compten amb l’espai escènic gairebé buit d’Agustina Santinelli i la il·luminació de Carlos Expósito, que utilitza canvis de colors, per mostrar als espectadors en quin tempo estan representant l’acció, o inclús amb un color determinat quan els actors es dirigeixen directament al públic, per aclarir algun esdeveniment.

Ha estat tot un bany pedagògic molt interessant, sobre la problemàtica d’aquest col·lectiu que es veu atacat i injustament menyspreat per una part de la societat amb la qual conviuen.

És una llàstima que projectes de denúncia social i amb la qualitat d’aquest, no puguin tenir el ressò necessari per poder arribar al gran públic. Ens hauria agradat veure la Sala molt més plena d’espectadors.