Dimecres 1 de desembre vam tenir la sort d’anar a l’estrena de la nova proposta d’Oriol Broggi. Un projecte teatral de La Perla 29 en col·laboració del Grup Balañá, que fusiona teatre amb cinema i que a més, es representa en un lloc totalment atípic. Es tracta de HAMLET ARIBAU dins de la sala principal del Cinema Aribau. Un parell de dies abans en Miquel també va poder assistir a la roda de premsa on es va presentar la proposta.

Hamlet, una de les tragèdies més conegudes de la literatura universal, i de la que hem vist un munt de versions teatrals, ens ha sorprès aquesta vegada per la interacció de dos mons, el del teatre i el del cinema. Malgrat tot, la pantalla és un recurs secundari, encara que molt espectacular, que en cap cas ha fet ombra al treball escènic de la proposta, ja que és totalment complementària i gairebé mai pren protagonisme, a excepció d’algunes imatges ampliades dels actors en temps real.

Aquesta és una història de venjances i dolors. Hamlet (Guillem Balart), fill del rei de Dinamarca mort recentment, descobreix, per l’aparició del fantasma del seu pare (Xavier Boada), que aquest va ser assassinat de manera terrible. Fou el seu propi germà, Claudi (Carles Martínez), que el va enverinar a traïció i després va contraure matrimoni amb la seva vídua, la reina Gertrudis (Míriam Alemany), mare de Hamlet, per fer-se amb la corona. El príncep comença a posar-ho tot en dubte.

Hamlet crea conscientment un personatge per desemmascarar el crim. Es fa passar per boig i desconfia de tot i de tothom. Únicament el seu amic Horaci (Sergi Torrecilla) serà el seu fidel confident. Hamlet planifica una representació teatral que haurà d’evidenciar la culpabilitat del seu oncle. La seva necessitat de venjança arrossegarà moltes vides, la del beneit Poloni (Toni Gomila), la seva filla Ofèlia (Elena Tarrats) o Laertes (Marc Rius), fill i germà dels anteriors.

Oriol Broggi ha volgut reinterpretar novament (després de la seva primera versió l’any 2009 a la Biblioteca de Catalunya), aquest clàssic de Shakespeare (amb traducció d’en Joan Sallent), adjuntant al desenvolupament escènic de la tragèdia, fragments de pel·lícules, àudios o interpretacions musicals, al mateix temps que veiem a la pantalla gran aquestes imatges, o també en altres moments escenes amplificades del que s’està desenvolupant a l’escenari o inclús escenes que tonen lloc fora d’escena i que ajuden a entendre el desenvolupament de tot plegat.

Un escenari construït sobre les butaques del cinema, i unes graderies que s’enlairen també per sobre d’aquestes butaques. Es tracta de la primera vegada que un espectacle teatral es realitza en aquesta sala que Antoni Bonamusa va projectar i que es va inaugurar el 7 de desembre de 1962.

Hem de reconèixer que la solució de les graderies facilita molt l’excel·lent visibilitat del que passa a l’escenari, malgrat que les cadires de plàstic que s’han incorporat a sobre d’elles, són una autèntica tortura que s’ha de suportar durant gairebé 3 hores i mitja.

En paraules de la companyia…

“El teatre és un art espectral. Com el fantasma del pare de Hamlet, la ficció pren cos”. “El cinema també es, en un altre sentit, un art de fantasmes. El que es projecta no és viu ni mort, sinó una presència a cavall entre dues dimensions”. “L’obra que us presentem, és un joc de miralls infinit on la veritat de la fantasia qüestiona la hipocresía d’aquest món.”

Una proposta que deixa veure la gran complexitat que ha d’haver suposat tirar-ho endavant, amb una magnífica feina d’il·luminació (Pep Barcons), so (Damien Bazin) i video (Francesc Isern). La direcció és d’Oriol Broggi amb Albert Reverendo i Carla Vilaró com a ajudants de direcció.

Hem de destacar principalment el gran, grandíssim i magnífic treball actoral del gran protagonista de la nit, en Guillem Balart que ha rebut uns merescuts aplaudiments en finalitzar l’obra. Molt bona també la interpretació de Sergi Torrecilla en el seu vessant de narrador. La resta de treball actoral podem dir que està molt equilibrada.

Potser és un problema meu, que ja començo a sordejar, o potser és que estàvem situats a la penúltima fila, perquè força sovint m’ha costat escoltar amb claredat la veu d’alguns actors, malgrat que tots ells estan lleugerament amplificats amb micròfons; potser caldria augmentar un pèl el volum del so. En tot cas la diferència del volum del so, entre el que passa a l’escenari i el que es veu a pantalla està força desequilibrat.

L’únic inconvenient de tot plegat, com ja hem mencionat abans, són les cadires que ajuden poc a gaudir al màxim d’una proposta que dura 3 hores i 20 minuts (amb entreacte inclòs) i que a algunes persones els fa feixuc continuar asseguts a la segona part de la representació, després del descans de 20 minuts. La nit d’estrena a la segona part es van quedar bastants cadires buides.

HAMLET ARIBAU està programada al cinema Aribau fins al 30 de gener de 2022. Pensem que és una ocasió única i irrepetible de poder-la veure tal com aquí es representa. Malgrat tot en la roda de premsa es va informar que més endavant hi ha la possibilitat de poder-la representar pel territori en un format repensat per poder-la girar.