– 040 – Teatre Musical – EL GUARDAESPALDAS – (🐌🐌🐌+🐚) – Teatre Coliseum – 30/11/2021

Hem acabat el mes de novembre veient, al Teatre Coliseum, l’espectacle de Teatre Musical EL GUARDAESPALDAS, una producció de LETSGO sota la direcció de Federico Bellone. Un musical, estrenat per primera vegada l’any 2012 al West End londinenc, basat en el guió de la pel·lícula del mateix nom, escrit per Lawrence Kasdan amb llibret d’Alexander DInelaris.

L’argument del musical ens explica la història d’amor entre una diva de la cançó i el seu guardaespatlles. Frank Farmer (Octavi Pujades) és un antic agent secret que és contractat per Rachel Marron (Mireia Mambo) una estrella amenaçada per un assetjador. Ella viu el moment àlgid de la seva carrera i és candidata als Oscars. Ell va ser apartat dels serveis secrets i ara treballa de guardaespatlles. A la Rachel no li agraden les seves imposicions. Però quan les amenaces es transformen en una realitat, ell es converteix en una persona indispensable per protegir-la a ella i també al seu fill.  Dos personatges que partint d’una rivalitat inicial acaben enamorant-se.

Un espectacle musical, amb música “enllaunada” i com ja és costum a Barcelona, en castellà, que es podria considerar un homenatge a Whitney Houston, ja que en aquesta proposta s’inclouen temes que no apareixien a la pel·lícula original. Quinze cançons interpretades en directe i en anglès (sense subtítols de traducció), amb unes veus prou remarcables de la protagonista, Mireia Mambo i de la Sonia Egea, que interpreta el paper de la seva germana.

Cançons prou conegudes com: “Queen Of The Night”, “One Moment in Time”, “I Wanna Dance With Somebody”, “Run To You” o “I have Nothing”, aquestes dues últimes candidates a l’Oscar a la millor cançó.

La resta del repartiment compta amb un cos de ball de vuit persones, al nostre entendre un cos de ball massa petit, malgrat la seva excel·lent qualitat, que en determinats moments no aconsegueixen “omplir” l’escena.

Una producció prou espectacular i efectiva musicalment, però no tant en la part interpretativa, on algunes sobreactuacions grinyolen i que fins i tot acaben molestant, com seria el cas del paper del productor homosexual.

El que no acabem d’entendre i volem destacar, és que en un Teatre on anuncien que pròximament es demanarà el certificat Covid i on indiquen que és obligatori l’ús de la mascareta, es permeti la venda i consum a la sala de crispetes i begudes, fet que fa que bona part del públic estigui sense mascareta bona part, o tot l’espectacle.

Deixem de banda el molest soroll que el fet de menjar crispetes provoca i encara pitjor, els comentaris en veu alta que acostumen a fer aquest tipus de públic, durant bona part de la representació.

Un espectacle d’una durada de 2 h 20 m, amb entreacte, que es podrà veure al Teatre Coliseum fins al 23 de gener.

Leave a Reply