Ahir dissabte vam fer cap al Teatre Aquitània per veure PECATS IMPERDONABLES de Benjamin Cohen, dirigida per Edu Pericas.

Aquesta proposta s’havia estrenat al Teatre Borràs, el 12 de marc de 2020, just uns dies abans del confinament total per la pandèmia ……

Amb alguns canvis de cares respecte al repartiment inicial, hem pogut veure a escena una comèdia amb estructura de thriller. Primer de tot cal dir que no és el nostre tipus de teatre, però hem de reconèixer que la gent s’ho passa d’allò més bé, riuen i es deixen portar pel joc de la “interactuació” en viu.

Alguns espectadors premen entusiasmats les tecles del mòbil pensant que realment estan incidint en el desenvolupament de l’acció (o potser sí que ho fan, però nosaltres no ens ho acabem de creure). Les cares de sorpresa dels intèrprets davant de determinades respostes reflectides a la pantalla ajuden a creure que el joc és real.

En cap cas dubtem que els actors han assajat prèviament cada una de les opcions possibles, però almenys ahir creiem que en començar la representació, tot estava fet i beneit, ja que alguns cops les respostes a la pantalla, sortien abans que els espectadors poguessin prémer els botons de l’aplicació. Curiosament de les 8 preguntes, la que sortia sempre era la situada més a la dreta de la pantalla.

La trama està ambientada al Delta de l’Ebre i ens presenta la història d’una empresa familiar que, un cop mort el pare de família, va inexorablement cap a la fallida. En el seu testament el pare deixa tots els seus béns als tres fills amb la condició que s’han de reunir, de bon rotllo, com a mínim un cop l’any, la nit de Sant Joan.

La revetlla que se suposava que anava a ser una reunió de germanor, s’acaba convertint en una guerra mortal entre els germans i les seves parelles.

Els personatges mostren la misèria de l’ésser humà i cada un d’ells representa un dels 7 pecats capitals: Pere-l’avarícia  (Francesc Ferrer) i la seva dona Chantal, la luxúria (Susanna Garachana), en Xavier, la ira (Miquel Sitjar) i la seva dona Cuca, l’enveja (Agnès Busquets) i en Nico, la supèrbia (Peter Vives) amb el seu marit Roberto, la gola (Jofre Borràs). Enmig de tots ells la que havia estat la seva mainadera i serventa dels pares Marita, la mandra (Eva Barceló).

Segons llegim el públic pot triar fins a 8 vegades situacions diferents, incloent-hi el final on pot decidir quin dels tres germans és l’assassí. En paraules del director aquesta intervenció del públic ha fet doblar gairebé les hores d’assaig, preveient les possibles combinacions resultants.

Hem de dir que nosaltres només vam poder votar a la primera de les opcions i això ens fa ser molt reticents respecte a la veracitat de tot plegat.

A banda de la veracitat o no de la interacció, creiem que l’objectiu de la proposta està realment aconseguit, ja que es tracta d’una comèdia plagada de situacions grotesques, que provoquen la riallada del públic, amb unes interpretacions molt correctes i que sense dubtes fa passar una estona entretinguda.

Malgrat tot, com ja hem comentat abans, a nosaltres aquest tipus de representacions no ens acaben de fer el pes i d’ara endavant intentarem no anar a veure-les.

Es representarà a l’Aquitània Teatre fins al dia 12 de desembre.