Ahir diumenge dia 14, els amics de Ràdio Gràcia ens van convidar a anar al Teatre del Cercle a Gràcia, per veure la representació de LOS ÁRBOLES MUEREN DE PIE, un text d’Alejandro Casona dirigit per Quim Fuster.

El Teatre del Cercle, és una entitat (creada l’any 1903), que dona cabuda a representacions de teatre d’aficionats, entre d’altres moltes activitats al nostre barri. Està situat al carrer Santa Magdalena, 12 del barri de Gràcia. En Miquel va ser soci d’aquesta entitat i també dels Lluïsos de Gràcia, quan era adolescent i té molts bons records d’aquella etapa.

LOS ÁRBOLES MUEREN DE PIE és una peça teatral publicada i estrenada l’1 d’abril de 1949 al Teatro Ateneo de Buenos Aires, ciutat on vivia l’autor, exiliat a aquell país. A Espanya es va estrenar el desembre del 1963 al Teatro Bellas Artes de Madrid.

El senyor Balboa (Ferran Herrera) viu amb la seva dona (Carme Bigorra) en una casa senyorial. Vint anys enrere van fer fora el seu net (Carles Torrecillas), un noi que havia esdevingut una mala persona. L’àvia l’enyora i està deprimida, i el senyor Balboa falseja unes cartes del seu net on s’inventa una vida.

El net anuncia la tornada a la llar, però tot fa pensar que no arribarà i el senyor Balboa contracta a Maurici (Carles Prats) perquè amb la Marta-Isabel (Gemma Clemente) es facin passar pel seu net i la seva dona. Però el net real si apareix. L’embolic està servit …..

La resta d’intèrprets han estat Mercè Sesé en el paper de Genoveva, majordoma i confident de l’àvia, Cati Sesé com a Helena, la secretaria, Alba Mas (il·lusionista), Anna Giralt (Amelia, la mecanògrafa), Clara Roig (Felisa, la donzella), Jordi Medrano (pastor anglicà i pescador) i Quim Fuster com a lladre dels lladres.

Com reflecteixen en el programa de mà LOS ÁRBOLES MUEREN DE PIE és un cant a la màgia de viure, a totes aquelles persones que sempre estan dretes com un gran arbre, sense importar que se sentin trencades i que s’alimenten, com les arrels, de records, d’allò en el que creuen i d’esperances.

Una magnífica direcció i posada en escena, amb una escenografia de David Sánchez i Quim Fuster, realment meritòria i a l’alçada de teatres comercials amb moltes més possibilitats. Excel·lents també la il·luminació de Pol Quintana, el vestuari i la música.

Les interpretacions han estat totes magnífiques, incloses les dels actors secundaris, fent uns personatges totalment creïbles i que han despertat moltes emocions en bona part de la platea. Ens ha sorprès gratament l’enorme qualitat dels actors principals: Carme Bigorra, Ferran Herrera, Gemma Clemente i Carles Prats … que no tenen absolutament res a envejar a coneguts actors professionals.

Una proposta escènica que ens ha agradat molt, per la seva gran qualitat en tots i cada un dels aspectes, direcció, actors, posada en escena, escenografia, il·luminació…

Llàstima que tots els esforços d’aquest equip humà, durant setmanes i mesos, només s’hagi pogut veure per tres dies i que ara per ara, els que llegiu aquesta ressenya, ja no tingueu l’oportunitat de gaudir-la.