Ahir dissabte dia 13 de novembre ens vam dirigir a la Sala Versus Glòries amb moltes expectatives. Ens havia atret el títol de la proposta i els actors que la interpretaven. L’HABITACIÓ TANCADA escrita i dirigida per Loredana Volpe fundadora de la Cia. La Salamandra, companyia resident actualment en aquesta sala. 

Vagi per davant el nostre reconeixement a la feina feta, a la Il·lusió que sense dubtes amaga el projecte i al treball actoral, però no podem deixar de dir que, per a nosaltres, és una proposta fallida. Ni el text, ni la direcció, ni la posada en escena han complert les nostres expectatives. 

Tres històries, basades en tres contes de terror, es desencadenen en un sol espai:

Una habitació tancada per dins sense finestres on es comet un crim, l’autor del qual ha fugit. Un dramaturg té la clau de l’enigma, però una nit, borratxo, va patir un accident i ho ha oblidat completament. Ho intenta, recorda que hi havia una persona amb la qual va compartir-ho i intentarà trobar-la. Basat en “Blind Spot” (Punt cec), de Barry Perowne.

Una antiga relíquia té el poder de concedir tres desitjos, però pot ser que si els desitjos es compleixen, s’hagin de produir altres esdeveniments terribles i no desitjats, tant, que desitjaries no haver-los demanat. Basat en “The Monkey’s Paw” (Les potes del mico), de William Jacobs.

Un escriptor de renom troba la forma de viatjar en el temps, però durant el procés obre les portes a allò que habitava abans de l’existència del mateix temps. Basat en “Hounds of Tindalos” (Els gossos de Tindalos), de Frank Belknap Long.

La veneçolana Loredana Volpe, autora del text i directora de la peça, recorre a una frase de Lovecraft per explicar la seva proposta:  “L’emoció més poderosa i antiga de la humanitat és la por, i la forma més poderosa de la por és la por d’allò que és desconegut”. Per això ha plantejat una escenificació que vol produir por sense necessitat de què veiem el monstre o objecte que la provoca. 

El text que Loredana ha “reconstruït” a partir de les tres novel·les citades anteriorment, es converteix en una mena d’argument “Frankenstein”, que almenys a nosaltres no ens ha satisfet gens, per un resultat massa enrevessat i sense l’al·licient de la “intriga” o “por” que intenta provocar.

Nou personatges interpretats per cinc actors Marc Pujol, Patrícia Mendoza, Xavier Pàmies, Anna Casas i Chap Rodríguez Rosell que intenten “salvar els mobles” amb un excel·lent treball actoral, però que els resulta impossible, ja que malauradament la posada en escena s’acaba convertint en un enrenou d’entrades i sortides i sobretot masses fosos en negre, que més que provocar la por o el neguit en nosaltres, ens provoquen unes enormes ganes de què acabi tot plegat.

Tampoc hem trobat encertada la il·luminació i encara menys l’acompanyament musical de la proposta, amb cançons que no lliguen pas en aquells moments que haurien de provocar més tensió als espectadors.

Som conscients que ha de ser molt difícil portar a escena el gènere fantàstic i de terror, però creiem que barrejar tres històries en un espai de temps tan reduït de 80 minuts, no ha obtingut, almenys per nosaltres, un resultat satisfactori.

Ens agradaria que valoréssiu per vosaltres mateixos aquesta proposta i no us deixeu influenciar massa per la nostra opinió. La podreu veure a la Sala Versus Glòries fins al dia 5 de desembre.