Ahir divendres 5 de novembre ens vam desplaçar fins a Granollers per poder veure al Teatre Auditori, FILUMENA MARTURANO, una producció de la Perla 29 que se’ns va escapar al Teatre La Biblioteca.

FILUMENA MARTURANO, una de les obres més conegudes del dramaturg napolità Eduardo De Filippo, ha estat traduïda per Xavi Valls Guinovart i adaptada i dirigida per Oriol Broggi.

Escrita el 1946 i ambientada a Nàpols, va ser portada al cinema en 1964 per Vittorio de Sica amb el títol de “Matrimonio a la italiana”, protagonitzada per Sophia Loren i Marcello Mastroianni.  És una obra festiva, divertida que alhora amaga un drama, amb situacions d’una enorme càrrega emocional.

Ens parla de Filumena (Clara Segura) una exprostituta, que després de 25 anys de conviure amb Domenico Soriano (Enrico Ianniello), aguantant totes les seves infidelitats, decideix fingir una malaltia per aconseguir que Domenico accepti casar-se amb ella. Mentrestant, la jove amant de Domenico , que ha entrat a la casa com a infermera, espera ansiosament la mort de Filumena.… Però un cop casats Filumena Marturano s’aixeca del llit fresca com una rosa, i és aquí que comença l’espectacle.

Hem de dir que les interpretacions dels dos protagonistes ha estat espectacular, la gestualitat hilarant d’Enrico Ianniello se’ns ha posat a la butxaca des del minut zero. Un actor napolità establert a Catalunya, membre de la companyia de Toni Servillo, que fa una exhibició amb una actuació no sobreactuada plena de comicitat, una autèntica lliçó de bon teatre. Clara Segura, com ens té acostumats, mostra la seva enorme força escènica en un paper que sembla escrit per a ella.

La resta del repartiment formada per Jordi Coromina (al servei del senyor), Marissa Josa (serventa i confident de Filumena), Jordi Llovet (fill mitjà botiguer), Xavier Ruano (advocat), Josep Sobrevals (fill gran lampista i pare de família), Sergi Torrecilla (fill petit aspirant a poeta), Montse Vellvehí (jove serventa) i Carla Vilaró (doble paper d’amant i modista) és també excel·lent en tot moment, donant el contrapunt necessari als dos protagonistes.

La barreja d’idiomes, ja que tant parlen en català, com en castellà, italià o napolità, és un dels altres encerts de la proposta.

Una obra plena d’embolics, secrets i intencions capgirades, on Filumena descobreix que ha estat aprofitant-se dels diners d’en Domenico, amb una finalitat claríssima que posarà sobre la taula quan esclata l’engany al qual l’hi ha sotmès per convertir-se en la seva dona legitima.

L’escenografia del mateix Oriol Broggi és esplèndida i sabem del cert que va lluir molt a l’espai del Teatre de la Biblioteca on els espectadors se sentien dins de la casa.

Una magnífica nit de teatre, on les dues hores i quart de durada se’ns han fet curtes.