– 025 – Òpera – WAR REQUIEM – (🐌🐌🐌🐌🐌) – Gran Teatre del Liceu – 25/10/2021

Avui dilluns dia 25 d’octubre hem tornat de nou al Gran Teatre del Liceu, sense poder ocupar les localitats del nostre abonament, ja que ens havien reassignat seients abans que es pogués assolir el 100% de l’aforament i el Liceu ha decidit mantenir l’aforament del 85% per aquest espectacle.

Assistim a la producció escenificada, firmada per Daniel Kramer, de  WAR REQUIEM, amb la música de Benjamín Britten i text de Wilfred Owen. La producció firmada pel reconegut director d’escena va acompanyada pel treball audiovisual de Wolfang Tillmans que aconsegueix dotar a l’escenografia d’un efecte poètic. Aquesta proposta va ser estrenada en 2018 per l’English National Opera.

Una obra d’una gran complexitat que ha requerit dues orquestres de 72 músics i un conjunt de cambra de 12 músics, sota la magnífica direcció del mestre Josep Pons. Un cor de 80 veus dirigit per Pablo Assante, que debuta amb aquesta obra com a director del Cor del Liceu. També ha participat el Cor Infantil Veus-Amics de la Unió de Granollers, dirigit per Josep Vila i Jover.

Igualment cal destacar la tasca coreogràfica realitzada per Ann Yee.

Els tres rols protagonistes recauen en Matthias Goerne (baríton alemany), Mark Padmore (tenor anglès) i Tatiana Pavlovskaya (soprano russa).

Benjamin Britten va rebre, el 1961, l’encàrrec d’escriure una peça amb motiu de la consagració de la nova catedral de Coventry, una de les joies de l’arquitectura gòtica anglesa, que havia quedat destruïda en els bombardejos alemanys efectuats per les tropes de Hitler contra Anglaterra, a la Segona Guerra Mundial.

Pacifista i objector de consciència, amb aquesta peça volia simbolitzar la victòria de la pau i la reconciliació sobre la guerra i la destrucció. La partitura musical va incloure nou poemes sobre la Primera Guerra Mundial, de Wilfred Owen, que canten les dues veus masculines.

Wilfred Owen va ser un poeta anglès que va morir durant l’última setmana de combats a la Primera Guerra Mundial. Els seus poemes van ser escrits a les trinxeres i tenen un profund calat antibel·licista.

WAR REQUIEM en realitat no és una òpera i per tant no té un argument. Formalment és un rèquiem, però no es pot dir que sigui una obra religiosa. Podria ser un oratori, una missa o una simfonia. Britten va crear una obra sobre la vida i la mort, sobre la maldat dels homes vençuda per la idea del bé.

Sobre un fons negre, les pantalles de Tillmans recullen el seu treball de videoart, refermant el missatge de cada segment de la peça coral. Subratlla amb insistència l’horror de la guerra a gran escala i obre una porta a l’esperança a mesura que avança la producció.

Una magnífica posada en escena amb un escenari a dos nivells. Els tres solistes i els cors deambulen representant la població civil innocent que Ã©s la víctima real de qualsevol conflicte bèl·lic. El tenor i el baríton adopten el paper de dos soldats rivals que lluiten, moren i es reconcilien mentre caminen cap al paradís. La soprano assumeix el rol d’oficiant, el cor és el poble, alhora testimoni i víctima de la guerra i el cor infantil són els àngels que salven les ànimes en el moment final.

Un inici de representació amb una llum escassa on les pantalles presenten l’horror de la mutilació dels cossos dels innocents morts.

Un final de representació on la naturalesa envaeix les pantalles, el verd de les plantes és un missatge d’esperança, de fe en la reconstrucció i el renaixement de la vida.

Malgrat que en algun moment de recitatius, se’ns ha fet una mica feixuc el seu seguiment, hem de reconèixer que hem gaudit de valent, per l’enorme qualitat i espectacularitat de l’espectacle; màxima valoració per tant per la direcció musical, com pels solistes, els cors i per l’enorme orquestra formada especialment per l’ocasió.

Un espectacle que difícilment es pot arribar a veure més d’un cop a la vida, per la seva gran dificultat tècnica i costos econòmics.

Leave a Reply