– 021 – Teatre – SOC EL VENT – (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Akadèmia – 16/10/2021

El Teatre Akadèmia ha obert temporada amb SOC EL VENT una de les obres més representatives del dramaturg noruec Jon Fosse. Dirigida per Marc Chornet Artells i interpretada per Hans Richter i Manel Barceló, va ser estrenada en el marc del Festival Grec 2021.

SOC EL VENT és un text que es va estrenar l’any 2007 al Festival Internacional de Bergen “Soc”, condensant l’essència del teatre de Fosse. Un text que potser no agradarà a determinat sector de públic al qual no li agrada el teatre metafòric. Mitjançant poques paraules aconsegueix retratar l’ànima humana, les pors, la nostàlgia, la solitud, la càrrega de viure ….

Dos personatges sols en una barca. Dos homes, UN (Hans Richter) i l’ALTRE (Manel Barceló) tenen una conversa on UN respon les preguntes de l’ALTRE. Parlen. D’allò que veuen. D’allò que són. Potser d’allò que eren. Potser d’allò que va passar. Potser d’allò que està passant. Potser del que passarà.

UN i ALTRE són les dues cares de la mateixa moneda, dues forces que entren en conflicte, que s’atrauen i es repel·leixen per igual. Un text metafòric i poètic on les paraules no poden ser interpretades de forma literal, com la roca que és la vida que ens pesa, o el vent que ens dona les ales que necessitem per enlairar-nos. El mar és el món que ens envolta, preciós i perillós alhora, origen de la vida i de la mort.

Reiteracions i silencis per fer aflorar la realitat del UN i del ALTRE.

L’espai d’Alfonso Ferri evoca una escullera i un volum de fusta gran evoca una barca, una barca que a primera vista podria semblar un taüt situat al mig de l’escenari. La il·luminació de David Bofarull dona el contrapunt al blanc i negre que ho domina tot.

La senzillesa i plasticitat de l’escenografia unida a un esplèndid disseny lumínic, és un dels aspectes més remarcables d’aquesta proposta escènica.

La direcció de Marc Chornet ha deixat el text nu, només en mans dels dos actors que amb la seva interpretació ens fan participar d’allò que diuen i ens fan imaginar allò que no diuen.

Els dos actors transmeten veritat amarats d’una gran tristor, Hans Richter d’origen alemany, amb la seva peculiar pronunciació, és el personatge que no està bé amb si mateix, però que tampoc està bé amb els altres i busca una sortida en el vent. Vol fugir. Vol volar.

Manel Barceló, magnífic en el seu personatge, intenta donar-li motius per continuar vivint. Ell s’aferra a la barca, s’aferra desesperadament a la vida. Creiem que paga la pena anar a veure aquesta proposta, encara que fos únicament per poder gaudir de la seva extraordinària interpretació.

Una proposta que ens ha agradat força i que ens ha deixat amb ganes de molt més, a causa de la seva curta durada, de tan sols 45 minuts.

Es podrà veure al Teatre Akadèmia únicament fins al dia 24 d’octubre.

Deixa un comentari