La Zaranda-Teatro Inestable de Ninguna Parte fa més de quaranta anys que va iniciar la seva tasca en el món del teatre. Al llarg d’aquests anys ha desenvolupat un llenguatge propi molt característic, així com també ha convertit en el seu segell, no sortir a saludar en acabar les representacions.

Ahir, al Teatre Romea, vam gaudir de LA BATALLA DE LOS AUSENTES, escrita per Eusebio Calonge I protagonitzada per Francisco Sánchez (“Paco de la Zaranda”, que també n’és el director), Gaspar Campuzano i Enrique Bustos.

Aquesta es la quarta producció que nosaltres hem pogut veure després de “El desguace de las musas” (2019), “Ahora todo es noche” (2017) i “El grito en el cielo” (2015).

LA BATALLA DE LOS AUSENTES és un espectacle que gira entorn al sense sentit de les guerres i els herois. En paraules de Francisco Sánchez a la roda de premsa:

“Los ausentes son toda esa gente que llevamos por dentro, los que tenemos más presente en nuestro  interior. De alguna manera los ausentes tambien estan presentes”.

Tres personatges es reuneixen per commemorar una batalla que tothom ha oblidat. Més que són, van ser. Són supervivents que intenten guanyar la batalla contra l’oblit. Uns personatges que semblen desenterrats, es pregunten que hauria passat si haguessin guanyat aquella batalla. Rememoren la seva vida a les trinxeres esperant l’enemic que no acaba d’arribar.

Tres personatges que amb prou feines es distingeixen dels fantasmes que evoquen, els que van quedar sepultats juntament amb la por i la glòria, a les trinxeres. Fent gala d’un humor absurd, els tres membres de la Zaranda són els que queden d’una tropa massacrada. Amb una corona de llaurer que no tenen clar on han de deixar, un faristol que no aconsegueixen obrir i una desarborada bandera, esperen infructuosament l’arribada de les autoritats i també dels periodistes. Decideixen entrar a l’antiga trinxera i ens mostren, en un viatge al passat i a la realitat paral·lela en la qual viuen els soldats destinats als fronts. Es pregunten qui és l’enemic i on estan les fronteres que delimiten els camps de batalla.

L’obra es converteix en una crítica despiadada al poder, una al·legoria de l’actualitat. En aquesta trobada planegen perpetrar l’assalt al poder i somien en finalitzar amb les injustícies. Finalment acaben sorgint les rivalitats i les ambicions personals que havien mantingut soterrades. La seva és la lluita per la mateixa vida.

Magistral l’escena on el president convoca als seus ministres per fer un repàs de la situació, el ministre de Defensa, el ministre d’Economia i Finances (que explica com ha derivat diners als comptes del president), el d’Interior (crítica ferotge a les xarxes socials i a les mobilitzacions manipulades) i finalment convoquen al ministre de Cultura que no es presenta. Parlen del fet que segurament és mort i ningú ho ha trobat a faltar …. Acorden que cal perseguir al dissident, que cal exterminar a qui no combrega amb el poder.

LA BATALLA DE LOS AUSENTES ens torna a portar a escena el compromís d’una companyia que és fidel a les seves arrels i que ens obliga a no oblidar, a preservar la memòria. Una companyia que fuig del teatre “mort” o del teatre falsament avantguardista.

Molt recomanable, únicament estarà en el Teatre Romea fins diumenge dia 3 d’octubre.