Hem de dir que a priori ens fa molta mandra Agatha Christie, les seves conegudes històries i els seus “embolica a tots” per descobrir qui és el culpable, se’ns fa una mica costerut …. Malgrat això ahir vam fer cap al Teatre Condal per veure aquesta proposta dirigida per Iván Morales i amb un càsting realment atractiu.
ASSASSINAT A L’ORIENT EXPRESS ens situa a la dècada dels anys 30 del segle passat. Hércules Poirot (Eduard Farelo), considerat el millor detectiu del món, es troba casualment a Istanbul amb un vell amic, Monsieur Bouc (David Bagés) que el convida a viatjar amb ell en el famós tren Orient Express per tornar a Londres.
En aquest viatge coincidiran un grup molt variat de viatgers, l’excèntrica senyora Hubbard (Anna Barrachina), la princesa russa Dragomiroff (Isabel Rocatti) a la que acompanya la beata Greta Ohlsson (Vanessa Segura), el Coronel Arbuthnot (David Vert) i la seva amant Mary Debenham (María Ribera), la comtessa Andrey (Claudia Benito) i un estrany personatge, Samuel Rachett (també interpretat per David Vert) al que acompanya el seu secretari Héctor MacQueen (Javi Vélez). Ruben Ametllé interpreta un doble paper, el de cap de cambrers de l’hotel d’Istanbul i el de Michel, l’encarregat del tren.
Nit de tempesta de neu que obliga a detenir el tren en algun lloc de Iugoslàvia. Un dels passatgers és trobat mort, vuit ganivetades han posat fi a la seva vida. Cal que Hércules Poirot comenci a investigar. Agatha Christie va administrant la dosi d’informació a poc a poc. Tots són sospitosos, tots tenen coartada. Fins aquí la trama ….
Una proposta de dues hores de durada on s’intenta mantenir la intriga fins als cinc minuts finals. En aquesta adaptació al teatre de Ken Ludwig, readaptada en aquesta ocasió per Alicia Serrat i el director Iván Morales, s’inclouen alguns tocs d’humor com l’accent de Poirot, la forma de caminar de la princesa, la beateria de la religiosa o les exagerades excentricitats de la senyora Hubbard.
La posada en escena és efectiva, amb una escenografia de Sebastià Brosa on les cortines i tres mòduls que simulen els vagons del tren, i que bellugats manualment, acompanyaran tot el desenvolupament de la trama. La il·luminació de David Bofarull, el vestuari de Miriam Compte i la caracterització d’Àngels Salinas han aconseguit fer-nos creure que viatgem en un tren als anys trenta del segle passat. Molt encertat l’espai sonor de Jordi Balbé que aconsegueix moments realment sorprenents.
Les interpretacions han estat molt correctes i igualades amb un magnífic treball coral, destacant Eduard Farelo, Anna Barrachina i Isabel Rocatti.
Malgrat tot, creiem que la direcció ha forçat un pèl massa la comicitat dels personatges i en alguns moments les interpretacions pecaven d’exagerades i poc creïbles.
Una bona proposta de la qual segur en gaudiran els amants de l’Agatha Christie, encara que ja sàpiguen el final de la història.