– 007 – Teatre – COMEN脟AR – (馃悓馃悓馃悓) – La Villarroel – 15/09/2021

Ahir era la nit d’estrena a La Villarroel d’una proposta al voltant de la soledat. COMEN脟AR de l’autor angl猫s David聽Eldridge聽ha estat tradu茂da, adaptada i dirigida per Pau Carri贸.

Una obra plagada de pauses i silencis volguts, amb forces monos铆l路labs entre els dos protagonistes, que especialment a l’inici de la representaci贸, desconcerten als espectadors.

Laura (Mar Ulldemolins) ha fet una festa a casa seva per la inauguraci贸 del seu nou pis, la festa ha acabat, per貌 un dels participants (un desconegut, amic d’un amic), decideix no marxar, 茅s en Dani (David Verdaguer).

Un llarg silenci inicia una estranya relaci贸 entre tots dos, dos desconeguts que es fan preguntes, preguntes sovint sense resposta o respostes que no tenen res a veure amb la pregunta feta per l’altre.

De mica en mica tots dos ens van mostrant, tot descobrint la soledat en la qual viuen i la por a restar sols.

Ell t茅 quaranta anys, est脿 divorciat, t茅 una filla a la qual no la deixen veure i torna a viure a casa de la seva mare.

Ella 茅s una empres脿ria de trenta-vuit anys que no t茅 fam铆lia i fa dos anys va deixar una relaci贸 estable de parella.

Ella aparentment est脿 molt segura del que vol, ell totalment insegur.

Dues persones solit脿ries que intenten apropar-se i ens van descobrint de mica en mica els secrets de les seves vides. Dues persones ferides, amb molta por, que han de decidir com acaben la nit de dissabte, la seva vulnerabilitat els tenalla, i els domina la por a comen莽ar una hist貌ria que els pugui abocar a un nou frac脿s.

En paraules d’en Pau Carri贸 al programa de m脿: “Comen莽ar de nou. Plens de totes les ferides, dels dubtes, amb el pas creuat, sense estar preparats i a contratemps si cal. Qui sap mai, abans de comen莽ar, si era o no el bon moment per a fer-ho?

Una proposta de noranta minuts, amb la que ens ha costat for莽a connectar, potser pels interminables silencis inicials, per貌 suposem que tamb茅 provocat per estar envoltats per un grup d’espectadors for莽a estranys, que no han parat de comentar en veu alta les jugades i que en moments de cert dramatisme, han esclatat en riures nerviosos i aplaudiments sense una ra贸 aparent.

Una inoportuna i insistent trucada telef貌nica a la grada del davant nostre, i en un moment for莽a dram脿tic, acaba d’esgarrar la m脿gia teatral de la vetllada.

Ha pagat la pena, per貌, poder veure aquesta representaci贸, almenys per les magn铆fiques interpretacions dels dos protagonistes.

Una posada en escena volgudament lenta, que potser en un altre moment i sobretot amb un altre tipus de p煤blic, haur铆em connectat molt millor amb aquesta proposta esc猫nica.


Leave a Reply