– 004 – Teatre – XIMPANZÈ – Teatre Gaudí – (🐌🐌🐌+🐚) – 09/09/2021

Ahir dijous, a la Sala Petita del Teatre Gaudí vam poder veure aquesta proposta de petit format, “XIMPANZÈ”, que amb text d’Agustí Franch l’interpreta magníficament Isidre Montserrat, sota la direcció de Núria Florensa i Raül Tortosa.

Un text construït a partir d’històries reals que ens porta a escena la transsexualitat, l’angoixa vital de les persones que durant molts anys de la seva vida són identificats pel seu sexe aparent, quan en realitat se senten atrapats en un cos contrari, que viuen com una presó, com un càstig.

El títol de “Ximpanzé” serveix per fer-nos veure com es deu sentir una persona “diferent” en una societat que  observa, jutja i etiqueta.

El nostre protagonista es diu Marc, però va néixer com a Sílvia (encara que a casa a vegades li diuen “Estrella”); des de ben petit ha viscut una lluita entre la seva aparença física i la seva identitat real. Assenyalat a l’escola per vestir com un nen i jugar com un nen, lluitarà per poder acceptar que en realitat és un nen “atrapat” en un cos de nena.

Amb ell compartim el que suposa trobar i reconèixer la vertadera identitat i assumir la dràstica decisió de fer un trànsit.

Quan comença l’obra, en Marc té 42 anys i està embarassat, en arribar a la consulta del ginecòleg ens explica com viu la mirada de la resta de pacients de la sala d’espera. El que significa saber-se observat per no respondre als paràmetres marcats per la societat. Por i dolor i al mateix temps l’orgull de saber-se diferent.

A partir d’aquí ens explica la seva història i torna a ser, davant nostre, la nena petita a la qual deien “homenot”, l’adolescent a la qual titllaven de “lesbiana” … i que s’embenava els pits per amagar-los; ens parla de la relació amb un pare protector que ha fet de la seva nena, la seva Estrella, el centre de la seva vida. La incomprensió davant la decisió d’en Marc de fer el trànsit, els distanciarà.

Una esplèndida interpretació de l’Isidre Montserrat que assoleix tots els rols de la història amb precisos canvis de veu, de posició a escena i de gestualitat.

Una sencilla però treballada posada en escena, acompanyada de vídeos de testimonis reals de persones que han fet el trànsit i que han lluitat per acceptar-se com són. L’astronomia fa també de fil conductor de tota la història mitjançant metàfores com les del forat negre o la distància en anys llum.

Una bona proposta, que pot semblar un monòleg (però no ho és)… i que sobretot, remou consciències.

Leave a Reply