Ahir, a la Sala Atrium ens esperava la Raquel que, aprofitant la reunió de veïns convocada, ens vol explicar alguna cosa relacionada amb les bústies que han aparegut destrossades al matí.

Ella és la veïna del tercer segona, una dona que treballa en un supermercat fent de carnissera, té prop de cinquanta anys i viu sola amb el seu fill que en te vint-i-dos anys. No està acostumada a relacionar-se amb els veïns ni a parlar en públic. I ha de demanar-nos un favor relacionat amb el seu fill, un favor relacionat amb l’estigma que arrosseguen les persones amb alguna malaltia mental.

“La dona del tercer segona” és un monòleg escrit per Víctor Borràs Gasch, dirigit per Ivan Benet i magníficament interpretat per l’Àurea Márquez, que a vegades ens ha fet riure a l’inici per la situació gairebé surrealista, però sobretot ens ha fet patir i arribar a incomodar-nos a les butaques, en fer-nos veure la realitat de la societat en la qual vivim ,on les persones ens preocupem únicament per allò que ens afecta en primera persona i no veiem ni volem veure el que passa al nostre voltant.

És una nova proposta de Teatre Nu (www.teatrenu.com), una companyia amb seu a Sant Martí de Tous, prop d’Igualada, que considera el teatre com un art comunitari i que en vint anys de vida ha produït dinou espectacles. Aquesta proposta va ser estrenada dins del marc del Festival Grec 2021.

Un text molt dur amb una narració que en alguns moments ratlla la inversemblança, però que aconsegueix posar damunt la taula l’enorme indefensió de les persones que conviuen amb malalts mentals. La solitud, la incomprensió, la incapacitat de lluitar amb un sistema normatiu i fred es transformen en un crit d’ajuda, en un prec o en una pregunta …. Em podeu ajudar??

Un escenari buit on es van projectant imatges del fill de la Raquel (interpretat per Samuel Manrique, fill de l’actriu), aliè al que passa al seu voltant i en especial aliè al patiment de la seva mare.

Una posada en escena que deixa el pes de l’obra en la paraula i la gestualitat de l’Àurea que ens arrossega als diferents estats emocionals que mostra en explicar-nos la seva punyent realitat.

Una proposta que ens ha deixat mal gust de boca per la temàtica que ens ha plantejat, però on hem pogut gaudir de la magnífica interpretació de l’Àurea Márquez.