– 002 – Teatre – EVA CONTRA EVA – Teatre Goya – (🐌🐌🐌🐌) – 07/09/2021

Ahir vam fer cap al Teatre Goya per a l’estrena de la producció “Eva contra Eva“, una obra inspirada en el clàssic “All about Eve” de Joseph L. Mankiewicz, adaptada al teatre per Pau Miró i dirigida per Silvia Munt.

Una obra estrenada al Teatre l’Artesà d’el Prat de Llobregat el 12 de gener de 2020 i que s’havia de representar el març de 2020 al Teatre Goya. La situació sanitària va obligar a suspendre les representacions.

Dues actrius, totes dues anomenades Eva, de dues generacions ben diferenciades, han d’interpretar un mateix personatge. Dues visions diferents de la manera d’entendre la vida i la professió.

Emma Vilarasau interpreta a l’actriu madura que lluita per evitar que el pas del temps l’aboqui irremeiablement a l’oblit professional. Ella veu el perill de ser substituïda per una jove actriu amb ganes de triomfar i que ha fet d’ella el seu refrent. Nausicaa Bonnín interpreta a la nova Eva que busca la seva oportunitat.

Àlex Casanovas interpreta el paper del director i parella sentimental de l’Eva triomfadora, Andreu Benito és el crític teatral i Miriam Alamany és la representant de la primera Eva amb la qual manté una amistat que en certa manera l’esclavitza.

Però “Eva contra Eva” va més enllà del món del teatre, ens presenta un dilema que es pot fer extensible a qualsevol professió, quan les noves generacions lluiten per aconseguir el seu espai encara que per fer-ho hi hagin de passar per sobre dels que els han precedit i acabin destruint-los.

Magnífica l’escenografia d’Enric Planas, que ens presenta un joc de miralls amb projeccions en directe i projeccions filmades, que són un reflex dels somnis o dels més profunds sentiments de la protagonista.

Les interpretacions han estat a l’altura del que esperàvem

Una de les nostres mes admirades actrius, l’Emma Vilarasau, és en aquest cas una magnífica dona madura incapaç d’assumir el pas inexorable del temps que l’ha de portar a un altre “paper”, veiem en ella a la nostra Emma de sempre, però amb uns matisos diferents en la interpretació d’aquest personatge. Ens transmet ràbia, tristesa, desesperació i una gran fragilitat emocional.

La Nausicaa Bonnín ens ha agradat força, malgrat que ens ha semblat molt més convincent en la seva gestualitat que en la paraula; veiem en ella una esplèndida actriu que ens hi ha transmès la ferma determinació de la persona que està segura del que vol aconseguir.

Els altres tres actors secundaris han estat a bon nivell per acompanyat el “duel” de les dues protagonistes.

A escena diversos espais temporals, fent paral·lelismes amb la narració, i “posant-nos” a l’escenari miralls en els quals ens podem veure reflectits.

Una molt bona proposta que hem gaudit.

Deixa un comentari