Fa justament 18 mesos que no havíem tornat a entrar a una sala de Teatre, el 3 de març de 2020 vam anar a veure “Solitud” al TNC sense saber encara que vindria una època molt dura de confinament. La pandèmia ho va capgirar tot i nosaltres vam decidir abandonar qualsevol mena d’activitat que consideràvem, per les nostres circumstàncies particulars, de risc.

Ara, ja vaccinats i havent perdut una mica la por que ens tenallava, hem decidit reprendre la nostra activitat cultural, si bé amb un ritme més pausat que el que havíem agafat abans de la pandèmia.

Ahir vam fer cap al Teatre Romea per assistir a la representació de CARRER ROBADORS, l’obra que enguany havia inaugurat el Festival Grec.

CARRER ROBADORS, un espectacle creat a partir de la novel·la “Rue des voleurs” de Mathias Enard, escriptor francès que viu a Barcelona des de l’any 2000, amb dramatúrgia i adaptació de Marc Artigau, Sergi Pompemayer i Julio Manrique, i dirigida pel mateix Julio Manrique.

Lakhdar (Guillem Balart) és un jove adolescent de Tànger que viu a casa dels pares somiant amb un futur que l’ha de portar a Europa. Amb el seu amic Bassam (Moha Amazian) observen, des d’un penya-segat, els vaixells que naveguen entre Tànger i Tarifa, entre Àfrica i Europa. La seva passió per la novel·la negra europea el faran pensar en un món idealitzat en el qual voldria viure.

Una relació amorosa, prohibida, amb la seva cosina Màriam (Anna Castells) provocarà la seva expulsió de la llar familiar. A partir d’aquest moment en Lakhdar inicia un viatge vital de creixement i autoaprenentatge on coneixerà el que és dormir als carrers, la misèria i la gana i acabarà acollit per un grup extremista de la mà del seu amic. Una nit coneixen dues noies catalanes Judit i Helena (Elisabet Casanovas i Anna Castells) i amb elles recupera l’esperança de viatjar a Barcelona i construir un futur millor.

CARRER ROBADORS és també una història d’amistat, la de dos amics d’infantesa que veuen el futur del mateix color fins que deixen de caminar pel mateix camí i acaben enfrontats.

Un equip actoral magnífic integrat per Guillem Balart (extraordinària interpretació del paper protagonista), Moha Amazian (Bassam, l’amic de l’ànima) i Elisabet Casanovas (en el paper de Judit).

La resta d’actors es desdoblen en diferents personatges, Anna Castells és Màriam la cosina, Helena la companya d’estudis, la masovera del pis del carrer Robadors o una morta en el Mediterrani. Ayoub El Hilali, Mohamed El Bouhali i Abdelatif Hwidar, són els imams, els llibreters, els islamistes, els peons del vaixell, els morts a la morgue o els viatgers del Metro de Barcelona. I finalment el sempre esplèndid Carles Martínez que dona vida a l’empresari explotador francès, a l’encarregat del dipòsit de cadàvers dels ofegats o al pare de la Judit.

Una escenografia (Alejandro Andujar) molt simple que transmet a l’espectador la precarietat en què viuen els protagonistes i la duresa dels llocs on treballen. Les projeccions audiovisuals (Francesc Isern ‘6q’) i el tractament de l’espai sonor (Damien Bazin) amb crides a l’oració, els helicòpters o el soroll ambiental, aconsegueiexen portar-nos dins d’una història colpidora plagada de referències properes.

Una proposta que ens ha tornat a submergir en la màgia del teatre en directe, i malgrat que la durada ès de més de dues hores, ens ha semblat curta.