El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – per fi complim el nostre somni i trepitgem el MACHU PICCHU – 2019.10.04 (crònica 27)

Avui ens llevem a les 4 del matí, a les 5 ens ve a recollir la Carmen i ens dirigim a la parada del bus on fem una mitja hora de cua. Molts autobusos, un darrere l’altre, i molta, molta gent. Tots molt abrigats. Tots anem a visitar un dels llocs més emblemàtics del planeta, el Machu Picchu, per nosaltres un somni que es farà realitat.

Durant els vint minuts de trajecte en bus, tot ascendint per la muntanya en un munt de revolts, veiem molta gent jove que puja caminant, combinant la pista forestal amb les escales que els serveixen per escurçar el camí; pensem que ells s’hauran aixecat força abans que nosaltres, pel que no ens podem queixar per la matinada que hem hagut de fer.

En arribar a la porta d’accés veiem multitud de gent que ja està fent cua abans de l’obertura del recinte. Cal anar als serveis abans d’entrar, ja que dins no hi ha cap lavabo. Ens afegim a l’enorme i gruixuda cua, esperant que obrin a les sis del matí. Per accedir ens demanen l’entrada amb l’hora de reserva prèvia i el passaport. Algunes persones que porten l’entrada amb una reserva d’una hora més tard, els fan enrere i hauran d’esperar.

Tenim la gran sort de poder veure la ciutat sense boira i l’impacte en el moment d’entrar és superb.

A 2.400 m d’altura la ciutadella inca es manté intacta i no va estar descoberta fins al 1911 per l’antropòleg nord-americà Hiram Bingham. Construïda en el segle XV va ser abandonada i la seva història continua romanent en el misteri.

Una obra mestra de l’arquitectura i l’enginyeria i ubicada en un lloc privilegiat entre les muntanyes de Huayna Picchu “cim jove” i Machu Picchu “cim vell” és considerada una de les set meravelles del món.

Dels diferents recorreguts que es poden fer al marge de la visita a l’interior de la ciutadella (recorregut de sentit únic, ja que en cap cas es pot tirar enrere) decidim anar fins a la Puerta del Sol, un camí força dur en ascens continuat i amb uns graons que presenten importants desnivells.

Mentre ascendim la boira ho va cobrint tot i quan arribem a la porta del Sol no es veu més enllà d’un metre. Estem una estoneta a dalt descansant i fen fotos i tornem a baixar cap a la ciutadella. Comença a ploure. La boira no marxa.

Fem el camí de baixada per iniciar el recorregut per dins de la ciutadella; la boira es comença a aixecar, ens deixa veure les construccions que van apareixent de mica en mica.

En algun moment, resulta fins i tot còmic les cues que s’han d’arribar a fer per la gran quantitat de gent que vol conèixer aquesta meravella. Unes llames campen per allà al mig de la gent. Un espectacle absolutament magnífic.

Impressionant miris en la direcció que miris i amb l’enorme sort de portar a la Carmen de guia que ens ho va explicant tot amb una paciència infinita i que en la forta pujada a la Puerta del Sol ens anava (enganyant) animant constantment, per aconseguir que arribéssim a la porta per on entren les persones que fan la ruta inca, que té una durada de diversos dies i des d’on veuen per primer cop la ciutadella del Machu Picchu.

Entre unes coses i altres, hem estat unes sis hores dins del recinte del Machu Picchu, malgrat que el ticket de l’entrada no permet estar al recinte més de tres hores. Però nosaltres no en tenim prou i demà tornarem a pujar novament.

Baixem de nou a Aguas Calientes i anem a dinar al restaurant Julian, abans de tornar a l’hotel a descansar una estona.

A les set de la tarda tornem a sortir i fem un tomb pel carrer principal del poble i anem a sopar al restaurant Chullpi que ens ha aconsellat la guia i que està al costat de l’estació del tren.

Estem pràcticament sols, ja que el turisme que arriba aquí no acostuma a quedar-se a dormir desprès de baixar de la visita a la ciutadella. Anem a dormir d’hora, ja que demà tornarem a matinar perquè com ja hem comentat abans, tornarem a pujar al Machu Picchu.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 26, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 28, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

5 pensaments a “El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – per fi complim el nostre somni i trepitgem el MACHU PICCHU – 2019.10.04 (crònica 27)

  1. Mar

    Felicitats! Quin viatge tan fantàstic, molt ben explicat i unes fotografies magnífiques. Visitar el Machu Picchu és un desig que tinc des que era petita. Espero fer realitat aquest somni algun dia 😊

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Gràcies per les teves paraules, Mar. Aquest va ser el darrer gran viatge que vàrem poder fer abans de declarar-se la pandèmia. Malauradament la majoria de llocs que vam visitar durant aquells dies, ara estan totalment tancats al turisme, com és el cas del Machu Picchi. Esperem que aviat torni la normalitat i puguem tornar a viatjar per gaudir de les sorpreses que aquesta petita boleta que anomenem “terra” ens ofereix.

      Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Gràcies, Mai Carmen; la veritat que a l’hora d’escollir fotografies per publicar aquestes ressenyes, ens costa molt escollir-les, perquè vàrem fer milers i sap greu que moltes d’elles mai veuran la llum ni al Blog ni a les xarxes.

      Respon

Leave a Reply to María del Carmen Barba Pérez Cancel reply