Avui hem quedat amb la Carmen, la nostra guia, una mica més d’hora del que tocava per anar a visitar el Parc Arqueològic de SAQSAYHUAMÁN que ahir vam deixar pendent per la pluja. Una magnífica decisió, ja que el lloc és realment extraordinari i pagava molt la pena visitar-ho amb tranquil·litat.

Dins del recinte, primer de tot visitem la CHINKANA CHICA per enllaçar posteriorment amb l’espectacular TEMPLE DEL SOL de SAQSAYHUAMÁN, que erròniament algunes persones el consideren una “fortalesa cerimonial”.

Està situada a dos quilòmetres al nord de la ciutat de CUSCO, formada per tres muralles en terrasses de 300 m de llarg, a 3.700 m d’altura i amb una extensió total de 3.093 hectàrees.

Un enorme temple Inca, construït al segle XV; ens impressionen les seves dimensions (observem blocs de pedra de 9 m d’alçada) i també pensar que van intervenir més de 20.000 homes durant cinquanta anys per fer-la. Potser es tracta del monument més espectacular de la ciutat de CUSCO.

Continuem ruta passant, sense entrar, pel recinte arqueològic de Puca Pukara (construcció militar) i la vall de Ccorao on fem parada al mirador de Taray, el primer lloc des d’on es pot veure l’anomenat “Vall Sagrat dels inques“. El dia és esplèndid i ens permet gaudir de les vistes amb el riu Urubamba al fons de la vall.

La següent parada és per visitar el Parc Arqueològic de PISAC, un conjunt dividit en dues zones, la superior, l’antiga, amb les terrasses de cultiu i els petits pobles que estaven conformats per un pati comunitari i les habitacions familiars que el rodejaven.

Sembla que en aquests poblats únicament dormien, ja que no s’hi han trobat vestigis de cuines.

La zona inferior de PISAC, l’actual, és un enorme mercat artesanal al voltant de la plaça principal on també trobem el mercat de proveïments.

Comprem un pa de quinoa i fem un tomb. Pràcticament no hi ha turisme i ens obliga a pensar que aquí tothom ven, i no hi ha compradors …. de què viuen ??? …

Segons hem llegit a les guies, els diumenges es multipliquen el nombre de parades i el poble sencer es converteix en una fira.

De tornada a la Plaça anem a dinar a l’interior d’una joieria que “amaga” un forn de llenya on fan unes empanades molt bones.

Continuem ruta fins a Ollanta per visitar el complex arqueològic d’OLLANTAYTAMBO, impressionant, bellíssim.

Pugem fins dalt de tot i és fascinant el que ens va explicant la Carmencita, ja que segons ens diu tant la construcció de les terrasses com els graners o el temple del sol estan relacionades amb la muntanya del davant i el punt de la sortida del sol a cada estació de l’any.

Anem fins a l’hotel on dormirem d’aquí a dos dies, per deixar les maletes i ens enduem només les bosses amb el necessari per a dues nits. Ens dirigim a l’estació de tren per anar fins al poble d’AGUAS CALIENTES situat als peus del MACHU PICCHU.

En el tren fem coneixença amb una parella basc-argentina i anem xerrant l’hora i 45 minuts de trajecte.

En arribar ens esperen per acompanyar-nos a l’hotel Waman Machuppichu i de seguida anem a sopar al restaurant El indio feliz.

Anem a dormir d’horeta. Demà per fi, aconseguirem complir un dels nostres més grans somnis viatgers… i és que hem hagut d’esperar quaranta-cinc anys d’ençà que l’Imma i jo compartim les nostres vides.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 25, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 27, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–