El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – de l’illa de AMANTANÍ a la de TAQUILE (al LLAC TITICACA) i tornada a PUNO – 2019.09.30 (crònica 23)

Avui hem dormit a una casa particular a l’illa de AMANTANÍ. Ens llevem a quarts de sis del matí i després d’esmorzar ens dirigim al port per agafar el vaixell que ens durà a l’illa de TAQUILE a una hora de navegació.

Llac TITICACA i aproximació a San Carlos de PUNO i les illes de AMANTANí i TAQUILE

Ens hem acomiadat de la nostra “casera” la senyora Silvia, i ens hem fet fotos amb ella. A un quart de vuit sortim. Tot i que és un llac, les aigües estan una mica mogudes.

Cal tenir en compte que el llac TITICACA és realment enorme (204 quilòmetres de llarg per 80 d’ample) i quan estàs navegant per ell ens fa la sensació que ho estàs fent per dins del mar.

En arribar a TAQUILE ens espera una caminada de tres quilòmetres, al principi en forta pujada. El vaixell ens ha deixat en un punt de l’illa i ens recollirà en un altre punt al final de la caminada.

Al final del primer quilòmetre arribem a la plaça de l’església, la municipalitat i el centre d’artesania. Estem a 3.950 metres d’altitud. En aquest indret són els homes qui fan els teixits des de ben petits, en tant que les dones filen la llana i la tenyeixen.

El centre d’artesania, gestionat comunitàriament, ofereix una mostra de les peces d’artesania tèxtil que treballen manualment i no ens podem estar de comprar-ne uns guants i una gorra.

En sortir de la plaça, en un petit carrer, un mercat. Sortim del petit nucli i continuem la caminada fins al restaurant on dinem una sopa de quinoa i una truita de riu a la planxa. El Carles, el nostre guia, ens explica una mica les tècniques tèxtils tradicionals. Després de dinar ens apropem al port on embarquem.

Tenim per endavant tres hores de navegació per arribar a San Carlos de Puno, conegut popularment com a PUNO.

Arribats a l’hotel “recuperem” les maletes i deixem tot a l’habitació per sortir a passejar. Anem a la Catedral, que és enorme per molt poc acollidora, entrem al pati de la casa del Corregidor i després anem al Museu Municipal Carlos Dreyer.

Museu ubicat a la casa del col·leccionista i artista alemany Carlos Dreyer (1895-1975), un immoble declarant Patrimoni Cultural de la Nació. El Museu és petit però mostra 1.800 peces de les èpoques preinca, inca, colonial i republicana.

En sortir del Museu, passegem i traiem el cap a algunes botigues, entrem al Santuari de la Verge de la Candelera i tornem al pati del Corregidor on, aquesta vegada, ens asseiem a prendre un jugo. Anem a sopar a la pizzeria Jhutmay on sopem molt bé.

… I després a l’hotel, de retirada, ja que demà el despertador sonarà un altre cop a les 5 del matí.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 22, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 24, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

Un pensament a “El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – de l’illa de AMANTANÍ a la de TAQUILE (al LLAC TITICACA) i tornada a PUNO – 2019.09.30 (crònica 23)

Leave a Reply to María del Carmen Barba Pérez Cancel reply