Avui també ens llevem a les sis del matí per iniciar el trasllat a la VALL DEL COLCA. Prudentment ens prenem la medicació que ens van prescriure a “medecina exterior de Barcelona”, per evitar el mal d’altura, aquí anomenat “soroche”…, donat que avui pujarem fins als 4.910 metres.

De fet serà l’únic dia en què prendrem aquesta medicació …. És un diürètic molt potent i ens fa anar a pixar sovint amb la incomoditat que representa quan viatges en grup, com és en aquesta ocasió.

Ja pujats al petit autocar, anem recollint gent de diferents hotels i triguem a sortir d’AREQUIPA on el transit ja està molt congestionat. A més a més, gairebé a la sortida de la ciutat fem una parada per comprar fulles de coca per anar mastegant durant el trajecte i intentar no caure en les molèsties del mal d’altura.

A partir d’aquí ens acostumarem sovint a mastegar-les en diversos trajectes fins al final del viatge, o en tot cas menjar caramels de coca i mel.

Ingressem a les reserves de PAMPA CAÑAHUAS i AGUADA BLANCA, on observem per primer cop vicunyes en llibertat i més tard llames i alpaques en ramats domesticats. Anem circulant per una carretera al peu del volcà Chachani.

La llama, l’alpaca, el guanac i la vicunya pertanyen a la família dels camèlids. Per nosaltres és difícil diferenciar-los i ens assabentem que les vicunyes i els guanacs mai han estat domesticats. En canvi, les llames i les alpaques no viuen gairebé mai en llibertat.

Breument, …

La LLAMA és la més coneguda i la més gran dels quatre. Pot arribar a fer 1,90 m d’alçada i és generalment utilitzada com animal de transport.

L’ALPACA és més petita i mai es fa servir com animal de tir. La seva llana és molt reconeguda per la seva qualitat molt superior a la de la llama.

Segons els científics, el GUANAC seria la versió salvatge dels altres dos, i és el més viatger dels quatre camèlids. Acostumen a viure en grup amb un mascle dominant i vàries femelles. Pot fer grans salts.

La VICUNYA és la més petita però el més resistent dels 4 i pot viure en alçades de fins a 6.000 metres.

Fem diverses parades durant el recorregut per prendre mate de coca. Notem una mica de “pes al cap” i es fa feixuc caminar. També fem força parades per poder fotografiar els animals.

El punt més alt del recorregut és el Mirador dels Andes a 4.910 metres d’altura i des d’on observem els volcans Chachani, Misti, Ampato i Sabancaya.

Un paisatge únic, absolutament colpidor. Legions de “apachetas”, torretes de pedra que aixequen els viatgers com una ofrena al camí o als déus de les muntanyes, es perden fins a la línia de l’horitzó.

Hem vist de lluny els pobles de Viscachani i Coporaque i parem a dinar al poble de CHIVAY en un restaurant bufet. Després de dinar ens acompanyen als hotels.

Nosaltres ens hostatgem al COLCA LODGE, un hotel/Spa de superluxe, molt bonic i ubicat en un lloc espectacular a 3.250 metres, al mateix riu Colca, en el terme municipal de YANQUE.

En aquest hotel farem 3 nits, ja que en planejar la ruta vam pensar que seria bo, fe una estada llarga per poder-nos acostumar a una alçada superior a 3.000 metres i no patir la resta del viatge.

El primer que fem en ocupar l’habitació 18 és deixar maletes  i amb bata i banyador ens dirigim als banys termals ubicats a l’aire lliure on ens estarem un parell d’horetes xerrant amb altres hostes.

Soparem a un dels restaurants de l’hotel. 

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 17, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 19, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–