El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – AREQUIPA – 2019.09.24 (crònica 17)

Avui passarem el dia a la ciutat d’AREQUIPA. Al matí una visita guiada i la tarda lliure.

AREQUIPA és la segona ciutat més poblada del Perú, després de Lima, amb un milió 175 mil habitants. Fundada en nom de Francisco Pizarro el 15 d’agost del 1540 amb el nom de “Villa Hermosa de Nuestra Señora de la Asunta” el seu centre històric ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la Unesco.

Ens dirigim en primer lloc a la plaça d’Armes on coincidim amb una desfilada militar per celebrar el dia de les forces armades.

Entrem a la Catedral on destaquen l’orgue, les figures en fusta dels apòstols amb aparença d’estar fetes en marbre i el púlpit amb la figura del diable. Construïda amb ignimbrita, una pedra d’origen volcànic, és el santuari principal de la ciutat ocupant tota la part nord de la plaça.

Visitem a continuació l’Església de la Companyia de Jesús que alberga, a la sagristia, la magnífica capella de Sant Ignasi de Loiola amb murals policroms de flora i fauna, i els tres esplèndids claustres del segle XVIII.

Ens va impressionar aquest diàleg d’una creient amb el seu Déu, al que li explicava en veu alta totes les seves penúries reclamant-li una ràpida solució.

En cada un dels viatges que hem tingut la sort de fer als països de l’Amèrica llatina, hem comprovat que la religiositat està encara incrustada en el més profund de la cultura d’aquest països i que existeix una enorme diferència amb el que actualment passa a Europa en aquest sentit.

La casa de Tristán del Pozo, amb una portalada espectacular i tres patis consecutius, l’últim ocupat per les oficines del banc que en l’actualitat ostenta la propietat de la casa.

Ens desplacem en cotxe fins al Mirador de Carmen Alto des d’on podem contemplar els tres volcans que rodegen la ciutat: el Misti 5.820 m), el Chachani (6.075 m) i el Pichu Pichu (5.664 m).

Més tard veiem els anomenats “andenes incaicos”, les terrasses esglaonades construïdes per al cultiu i que encara es fan servir en l’actualitat.

El Mirador de Yanahuara a dos quilòmetres de la ciutat ens permet, des dels seus arcs, una vista panoràmica de l’anomenada ciutat blanca i els tres volcans. Yanahuara conforma un pintoresc i elegant barri amb carrerons que ens recorden Andalusia  i amb cases rodejades de jardins.

Ens dirigim després al convent de Santa Catalina, únic al món amb els seus carrerons i places, les quals tenen nom de ciutats espanyoles, Toledo, Sevilla, Còrdova, ….

Aquest convent, on van viure les religioses espanyoles durant diversos segles es troba obert al públic des de 1970. Amb els seus 20.000 metres quadrats de superfície és una veritable ciutadella religiosa del segle XVI que conforma un extraordinari conjunt arquitectònic.

Un convent de clausura de monges Benedictines on podem observar les diferències que eren causades per la classe social a la qual pertanyien i pel dot que aportaven al convent.

Algunes de les estances disposaven de cuina i banys propis. A mitjans del segle XVIII van arribar a viure més de 300 dones entre monges i donzelles de servei. En l’actualitat encara hi viuen monges a l’àrea nord del complex.

El recinte ens agrada tant que ens passem hores passejant pels seus carrers i un cop acabada la visita guiada, preferim tornar a fer un tomb en solitari per intentar retenir a la nostra memòria aquestes imatges.

Anem a dinar al restaurant Chicha de Gaston Acurio, amb un servei molt, molt lent.

Ens entretenim contemplant l’enorme tràfic de cambrers que entren i surten per diferents portes sense, aparentment, fer res més que posar i treure la gorra de cuina que porten. Només demanem un plat per persona, que compartim … però acabem realment embafats.

Ens apropem a l’hotel per deixar les motxilles, ja que ens volem endinsar en el mercat de San Camilo, un dels mercats “més ordenats del món” segons la Unesco.

Les parades de carn i peix estan quasi totes tancades però trobem espectacular la part de fruites i verdures.

Després de la passejada per tot l’interior li donem la volta per fora però no ens resulta especialment interessant. Ens dirigim de la plaça d’Armes on seiem una estona en un banc copsant l’ambient.

Tornem a l’hotel a descansar una mica, fins a les set que tornem a sortir.

Avui no sopem, ens prenem un “jugo” i un mate de coca i anís.

El “trote” que portem aquests dies comença a fer-se evident … estem realment cansats, al que hem d’afegir els canvis d’altura, aquí a AREQUIPA tornem a estar a 2.350 metres.

Anem a dormir d’hora.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 16, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 18, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

1 thought on “El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – AREQUIPA – 2019.09.24 (crònica 17)

  1. María del Carmen Barba Pérez

    Aquí sí que estuve. Ha sido emocionante recordar los días en que pude disfrutar de Arequipa. Es una ciudad que no se me olvida.

    Respon

Leave a Reply