El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – Des de PARACAS visitem les ILLES BALLESTAS i continuem ruta fins a NASCA. Pel camí visitem la Llacuna HUACACHINA – 2019.09.22 (crònica 15)

Avui hem dormit a PARACAS, però poques hores, perquè malauradament ens hem de llevar molt d’hora, abans de les sis, per anar a esmorzar i tancar maletes, ja que farem l’excursió a les ILLES BALLESTAS.

Deixem maletes i motxilles al cotxe i fem una mica de cua a l’embarcador per pujar al vaixell per fer l’excursió que ens portarà a conèixer algunes de les illes BALLESTAS, pertanyents a la reserva natural de Paracas, a l’Oceà Pacífic.

Una embarcació molt confortable des d’on veiem en primer lloc el petròglif segurament més conegut del Perú, anomenat “el Candelabro” gravat sobre el vessant d’un pujol, realment impressionant.

“El Candelabro” mesura 180 metres de llarg i es calcula que té uns 2500 anys. Dibuixat sobre la canviant superfície de sorra, sense que mai s’hagi esborrat, el seu significat continua sent un misteri.

Vint minuts més de navegació fins a les illes, unes formacions rocoses amb una gran diversitat de fauna marina: aus com els albatros, els pelicans, els guanacs, les gavines o els piquers; també lleons marins o els pingüins de Humboldt.

Unes illes on no està permesa la baixada de turistes. Un veritable i espectacular paradís ornitològic.

Durant el segle XIX es va començar a comerciar el “guano” que jeu en la superfície d’aquestes illes. El “guano” és l’excrement dels ocells que habiten allí i en aquells temps era la principal riquesa del Perú.

En acabar l’excursió ens espera el que serà el nostre guia d’avui, en Juan, que custodia les nostres motxilles i maletes. Un cop al cotxe ens dirigim a ICA per la Panamericana Sud.

Fem una primera parada al Museu Regional “Adolfo Bermúdez Jenkins” per tal de conèixer la riquesa arqueològica de la zona i en particular la seva sala especialitzada en mòmies. Com acostuma a passar en aquest país, no deixen fer fotografies en el seu interior, per la qual cosa un any després recordem molt vagament el que llavors vam veure…. una llàstima!!!

Faci fred o calor, el “normal” és que els gossos al Perú vagin “vestits”

Anem després fins a la llacuna de HUACACHINA (la dona que plora), un preciós oasi enmig del desert, circumdada per palmeres i amb aigües de color verd, que afirmen que posseeixen propietats terapèutiques.

Un lloc que trobem massa turístic … i és que comencem a veure l’enorme diferència entre el nord i el sud del país quan parlem de turisme. La ribera de la llacuna està repleta de bars i discoteques.

Dinem a la terrassa del millor hotel, amb unes increïbles vistes de la llacuna. Després de dinar la voltem caminant íntegrament. El lloc està ple de gent fent pícnic i sembla que únicament es permet el bany als nens.

Continuem ruta cap a NASCA que ens portarà dues hores de trajecte. Fem una parada a la torre-mirador que permet observar tres de les figures de les famoses “Línies de Nasca” : “les mans”, “l’arbre” i “el llangardaix”.

La torre metàl·lica i oscil·lant fa que el Miquel decideixi no pujar pel vertigen que pateix. l’Imma ho fa dues vegades, la segona per intentar fer alguna fotografia. Ens fa la impressió que el vol de demà ens decebrà una mica.

Arribem al Hotel Casa Andina Standard al voltant de les cinc de la tarda.

Anem a fer un tomb i ens apropem a la plaça d’Armes on seiem en un banc i ens deixem seduir per la vida i l’ambient que es respira.

Entrem a l’església i després anem a sopar al “Rico Pollo“, un lloc local molt agradable on mengem molt a gust un quart de pollastre i unes patates fregides.

Tornada a l’hotel on novament anem a dormir d’horeta.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 14, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 16, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

2 thoughts on “El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – Des de PARACAS visitem les ILLES BALLESTAS i continuem ruta fins a NASCA. Pel camí visitem la Llacuna HUACACHINA – 2019.09.22 (crònica 15)

  1. María del Carmen Barba Pérez

    Esta parte de Perú la tengo pendiente. No llegué a visitar ni Paracas ni Nasca, así que ya veo que ¡tengo que volver!
    Sigo disfrutando con vuestras crónicas.
    Besos. Mª Carmen

    Respon
    1. Miquel Gascon Autor de l'entrada

      Doncs ja tens pla de viatge per quan aquesta maleida pandèmia acabi marxant. Ens fa feliços de que almenys una persona (tu), segueixi amb inpaciència les nostres ressenyes

      Respon

Leave a Reply