El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – Museu de LEYMEMAMBA i viatge fins a CAJAMARCA – 2019.09.18 (crònica 11)

Avui ens acomiadarem de CHACHAPOYAS i d’aquesta magnífica part del nord del Perú.

Malauradament també ens acomiadarem primer del nostre millor guia d’aquest viatge, … en Manuel i d’espres a darrera hora del dia, del nostre xofer l’Alfredo. Ells ens han acompanyat aquests darrers dies i hem tingut molta, moltíssima sintonia amb tots dos. Ens toca matinar perquè hem de tancar maletes i ens vénen a recollir a les set del matí.

Ens dirigim en primer lloc a LEYMEBAMBA (a uns 85 quilómetres de Chachapoyas), per visitar el seu Museu dedicat a la cultura chachapoya

Un Museu inaugurat l’any 2000 que alberga més de 200 mòmies i les seves ofrenes funeràries recuperades de la Laguna de los Cóndores. La sala on es conserven les mòmies és realment impactant.

L’edifici que alberga aquesta col·lecció consta de quatre sales i va ser construït gràcies a donacions privades. Tres de les sales mostren el material recuperat en aquelles excavacions, i la quarta sala és etnogràfica. En sortir comprem un calero i un llibre de la cultura chachapoya.

Un “calero” és un recipient, utilitzat per contenir la cal, que s’afegeix a les fulles de coca abans de mastegar les, la cal, actua de catalitzador dels efectes alcaloides de la planta de la coca.

Acabada la visita del Museu ens acomiadem d’en Manuel, que ha estat un magnífic guia, i continuem ruta amb l’Alfredo, que ens portarà fins a CAJAMARCA.

Un trajecte realment espectacular per una carretera estretíssima, que a vegades sembla més aviat una pista forestal. El trajecte no és pas curt ni fàcil, ja que són ni més ni menys que 238 quilòmetres i triguem en fer-lo unes set hores i mitja …. Com aquell que diu tot el dia.

Durant el trajecte parlem força amb l’Alfredo i ens agafa molta confiança perquè ens explica una part de la seva duríssima vida, especialment en la seva infantesa, quan la seva mare va haver de marxar a Lima a buscar-se la vida i es va quedar a càrrec dels seus tiets. Ell i els seus cosins s’havien de cuidar sempre del bestiar a una edat molt primerenca i a més a més portar els ramats a vendre als mercats dels pobles mes “propers” en llarguíssims recorreguts que duraven diversos dies, dormint al ras durant les nits.

De petit no va conèixer el seu pare, que pel que ens va explicar tenia 11 fills, molts d’ells fora del matrimoni oficial, amb diverses dones de la zona. A l’edat de vint anys, l’Alfredo va haver de marxar a Lima a buscar feina…. i a partir de llavors, en una de les seves vacances va voler investigar qui era realment el seu pare, que encara no coneixia. En aquests àudios podreu escoltar la història d’aquest impactant retrobament …

Però com dèiem, tot el recorregut transitava per una carretera molt estreta, moltes vegades mig penjada de l’abisme i una pujada fins a 3.700 metres d’altitud, enmig de paisatges espectaculars.

Hem deixat enrere la vall del riu Uctubamba i baixem per la vall del riu Marañon (un dels afluents de l’Amazonas) amb un paisatge totalment diferent. Hem tingut molta sort amb l’Alfredo que ens ha parat infinitat de vegades a fer les fotografies que desitjàvem.

La climatologia ha canviat radicalment, del fred Andí dels 3.700 metres a una calor tropical asfixiant i un aire irrespirable, en el moment de travessar el riu Marañon per la petita població de Balsas al voltant de Puente Chacanto, a una altitud de tan sols 860 metres, en una vall molt fonda entre serralades altíssimes.

Parem a menjar una mica de fruita i unes galetes i continuem ruta.

Passem de llarg la població de CELENDIN i a uns 34 quilòmetres de CAJAMARCA ens apropem a veure el Santuari de la Verge del Rosari de POLLOC, considerada una de les joies turístiques de la ciutat.

Es tracta d’un conjunt arquitectònic decorat amb mosaics, que va ser construït pels nens i joves de la població instruïts en el Taller de Don Bosco, per crear els mosaics i decorats en fusta que cobreixen columnes, parets i sostre del temple. Dins del complex podem observar els murs decorats amb passatges bíblics, escultures i una font central.

Arribem al hotel El Portal del Marqués a quarts de set de la tarda, quan ja fosqueja i ens acomiadem molt al nostre pesar de l’Alfredo. Han estat uns dies extraordinaris en la seva companyia.

Anem a sopar a la pizzeria Amore i ens retirem molt d’hora, una estoneta de lectura i a descansar.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 10, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 12, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–

2 thoughts on “El nostre viatge al PERÚ i BOLÍVIA – Museu de LEYMEMAMBA i viatge fins a CAJAMARCA – 2019.09.18 (crònica 11)

  1. María del Carmen Barba Pérez

    Estoy disfrutando con vuestra crónica. A la nº 10 no he tenido modo de acceder. Me dice que la página no se encuentra.
    Besos. Mª Carmen

    Respon

Leave a Reply