Al baixar del bus que ens ha portat fins a CHACHAPOYAS, ens estan esperant amb un cotxe per acompanyar-nos a l’hotel, la Casa Hacienda Achamaqui, que està situat a uns 20 quilòmetres de la ciutat, a la riba del riu Utcubamba. Ens donen habitació i esmorzem. Avui tenim el dia lliure per descansar en aquest extraordinari hotel.

Estem ja a una alçada de 2.483 metres. En una nit de bus hem passat dels 27 metres sobre el nivell del mar de Chiclayo a més de 2.400 d’alçada en la regió de Amazonas; l’hotel, una antiga casa colonial, està situat en mig de la natura.

Sortim a fer un tomb i segons ens aconsellen a l’hotel tenim la intenció d’arribar caminat al “sarcòfag” que segons ens indiquen està força a prop.

Travessem un curiós pont sobre el riu i fem una mica de caminada, però el camí molt estret, pedregós, costerut i mig penjat sobre l’abisme a sobre mateix del riu…. fa que la precaució, en estar al principi del viatge ens “aconselli” fer mitja volta.

Tornem a l’habitació on decidim descansar un parell d’horetes. Dinem una mica de dieta i un mate de “muña” que ens recomana el director de l’hotel, perquè sembla que fa miracles amb les panxes. Val a dir que ens aficionarem a prendre sovint aquest tipus de mate durant el viatge.

La muña, provinent d’una planta llenyosa que creix en les zones alto-andinas, entre 2500 a 3500 metres, posseeix moltes propietats curatives, a més de ser cicatritzant i una bona alternativa per a reduir dolors extrems, sent molt eficaç per la gastroenteritis.

Anem a fer una passejada pels immensos terrenys de la “Hacienda”, la piscina i les altres cases on estan distribuïdes les habitacions. Nosaltres tenim la nostra habitació a l’edifici principal.

En aquest terrenys cultiven xirimoies per a l’exportació, ja que curiosament al Perú no les mengen, segons ens ha dit el conductor d’aquest matí … “dicen que tienen un sabor muy suave” Curiosament també passa el mateix amb els espàrrecs i les carxofes que únicament cultiven per a l’exportació però no les consumeixen.

Ens acomodem a llegir a la terrasseta del costat del riu, un lloc molt agradable fins que la manca de llum ens obliga a passar a una sala interior on esperem que ens vinguin a buscar per anar a fer una pizza.

Aquest matí ens hem apuntat a un “taller” per fer pizzes; som tres parelles que elaborem per sopar la nostra pròpia pizza, conduïts per un cuiner.

Després de sopar anem a dormir i si bé d’entrada tenim una mica de fred, acabem descansant tota la nit.

L’endemà ens llevarem bastant millorats del mal de panxa. El dia de descans ens ha anat de perles.

——————————————–

Nota: si voleu accedir a la primera crònica d’aquest viatge, cliqueu en aquest enllaç

Per poder veure la crònica 6, cliqueu en aquest ENLLAÇ

Per poder veure la crònica 8, cliqueu en aquest ENLLAÇ

—————————————–