EL CHICO DE LAS BOBINAS de Pere Cervantes (temp. 19/20 – llibre nº 024)
VOLTAR i VOLTAR –
Per Imma Barba
Un llibre on es fusionen elements de novel·la històrica, gènere negre i espionatge. Una excel·lent novel·la que retrata l’atmosfera que es respirava a la Barcelona de la postguerra.
“EL CHICO DE LAS BOBINAS” de Pere Cervantes ens parla d’una Barcelona on es respira pobresa, gana i por, molta por.
Por a la repressió franquista, por a la brigada politicosocial i por al teu propi veí. És l’any 1945 i coneixem en Nil Roig, un noi de tretze anys que passa el dia transportant, amb la seva bicicleta, bobines de pel·lícules d’un cinema a un altre, i col·laborant d’aquesta manera en l’economia familiar que depèn únicament de la seva mare, Soledad.
Testimoni d’un assassinat a la porteria de casa seva, el moribund li fa entrega d’un cromo d’un actor de l’època i en fer-ho pronuncia el nom del seu pare, David, un maqui fugit a França l’any 1939. Aquest cromo serà objecte de desig d’un ex-comandant de la Gestapo i d’un policia sense escrúpols de la comissaria de Via Laietana.
En Nil té una passió, el cinema. “EL CHICO DE LAS BOBINAS” desenvolupa una història que ret homenatge a les sales de cinema que es van convertir en una via d’escapament per als grans i per als nens suposava somiar amb allò que mai podrien tenir. En sortir de les sales de cinema, al carrer, tot continuava igual. I és també un homenatge a les dones que, soles, lluitaven per sobreviure i reconstruir una societat trencada.
Dividida en quatre parts, 1945, 1947, 1949 i 2021, l’autor utilitza un narrador en tercera persona per a les tres primeres i un narrador en primera persona per a l’última.
Una narració exquisida que ens transporta, com si fóssim companys de viatge del Nil, a la Barcelona ofegada i trista dels anys quaranta recorrent amb ell llocs emblemàtics de la ciutat. Plegats viatgem acompanyats d’uns personatges perfectament definits: Leo González i la seva llibreria dedicada al cinema, anomenada “La Gran Mentira” que amaga una sala de projeccions clandestina, Bernardo Mas l’amic projeccionista, Quim l’amic adolescent que enllustra sabates al Bracafé del carrer Casp, Lolita la noieta que es dedica al doblatge, Victor Valiente el policia torturador que actua impunement als soterranis de Via Laietana……
Una gran novel·la amb moments d’una gran emotivitat i aquell punt de neguit que regalen els bons thrillers.
Aquest és el segon llibre que llegeixo d’en Pere Cervantes després de “No nos dejan ser niños“.
PERE CERVANTES PASCUAL (Barcelona 1971) és escriptor, llicenciat en dret per la UAB, va ser observador de Pau per a l’ONU a Kosovo i per a la Unió Europea a Bòsnia Herzegovina. Treballa fa més de vint-i-cinc anys a la policia com a cap del grup de delicates tecnològics de Castelló.
És autor dels següents llibres: “Trescientos sesenta y seis lunes” (2004), “La soledad de las “ballenas” (2011), “Tranki pap@s” (2012), “Rompeolas” (2013), “No nos dejan ser niños” (2014), “Internet negro” (2015), “La mirada de Chapman” (2016), “Tres minutos de color” (2017) premi novel.la Cartagena Negra 2018, “Golpes” (2018) Premi Letras del Mediterraneo 2018 a la millor novel.la negra i “El chico de las bobinas” (2020).
—————————————-
Tïtol: EL CHICO DE LAS BOBINAS
Autor: Pere Cervantes
Editorial: Destino – Data de publicació: març 2020
Idioma: castellà – Pàgines: 544
