– 208 – Cinema – Festival DOCSBarcelona (11) ————— THE MAGIC LIFE OF V (🐌🐌🐌+🐚) – THAT WHICH DOES NOT KILL (🐌🐌🐌)

Festival DOCSBarcelona 2020 (11) – THE MAGIC LIFE OF V – THAT WHICH DOES NOT KILL

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Acabant el mes de maig, divendres dia 29, dos documentals més:

THE MAGIC LIFE OF V (🐌🐌🐌+🐚)

Aquesta pel·lícula documental de Tonislav Hristov ens parla dels jocs de rol d’acció en viu, on els jugadors interpreten personatges com si fos la vida real, però ens parla també de l’alcoholisme i l’impacte d’aquesta addicció en el si d’una família.

Veera utilitza els jocs de rol per fugir del seu trauma infantil i convertir-se en heroïna de la seva pròpia història. Quan Veera es transforma en V entra en un espai de llibertat que l’ajuda a superar els seus problemes. Ella té un germà dos anys més gran, intel·lectualment discapacitat, al que vol protegir. Ella té un pare maltractador i alcohòlic al que fa quinze anys que no veu.

Veera va començar a participar en els jocs de rol amb onze anys i ha participat en uns 30 jocs en diferents llocs del món. Cada joc li dóna una nova identitat que li permet fugir d’ella mateixa. Lluita per aconseguir implicar el seu germà en aquests jocs i que així aconsegueixi sentir-se un heroi. Vol evitar que l’acabin internant en una institució per persones amb discapacitat intel·lectual, amb el problema afegit del seu incipient alcoholisme.

Es van intercalant vídeos de la seva infantesa amb sessions de teràpia on Veera parla de quan era petita i de la seva infinita tristor i inseguretat. El fet de convertir-se en altres persones l’ajuda a enfrontar-se amb els seus dimonis. Finalment decideix anar a veure al seu pare.

Documental força interessant, més que res pels sentiments d’amor, però també d’odi,que traspuen en aquesta història.

FITXA:

Títol: THE MAGIC LIFE OF V

Direcció: Tonislav Hristov

Música: Petar Dundakov \ So: Jacques Pedersen

País: Finlàndia, Dinamarca i Bulgària – Any: 2019

Idioma: finès i anglès – Durada: 82 minuts

————————————————–

THAT WHICH DOES NOT KILL (🐌🐌🐌)

Un documental de la jove Alexe Poukine que ha estat premiat en nombrosos festivals per la seva innovació.

Ada, de dinou anys, queda per a sopar a casa d’un conegut. Va ser violada i ella no es va defensar, tot va passar molt de pressa. Decideix citar-se de nou amb el seu agressor per buscar respostes. Dues cites, dues noves violacions. Tot en una mateixa setmana.

Nou anys més tard Ada coincideix amb la cineasta Alexe Poukine i li explica la seva experiència. A priori la història li va semblar molt estranya … ella havia tornat a quedar amb el seu violador!!!.

Després de confrontar-ho amb altres persones va descobrir que Ada no era l’única i va decidir crear aquest documental on dotze dones i dos homes reciten el testimoni de l’Ada desencadenant records i reaccions diferents en cadascun d’ells.

Una pel·lícula coral que exposa les sensacions contradictòries i les conseqüències que una violació o agressió sexual desencadenen en la persona que la pateix o en l’abusador quan es fa conscient de la seva acció.

Com diu una de les protagonistes d’aquest documental, sobreviure a una agressió sexual no et fa més fort, al contrari, destrueix la confiança, el desig i la capacitat d’establir vincles.

Sempre pensem en els violadors com uns monstres, però no són monstres, són persones més normals del que semblaria, que existeixen habitualment en el nostre entorn, i que difícilment admeten que el seu comportament sexual ha pogut estar una violació.

“THAT WHICH DOES NOT KILL” no és només la història d’Ada, sinó una contribució més a visibilitzar un fenomen social molt ampli i encara silenciat.