– 195 – Cinema – D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020 … (10 de 10)

D’A FILM FESTIVAL DE BARCELONA 2020

VOLTAR i VOLTAR –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Diumenge 10 de maig i per tant és l’últim dia del D’A Film Festival de Barcelona que hem pogut veure en línia a través de la plataforma Filmin. Avui plou, seguim confinats, i els carrers són ben buits.

Segons vàrem veure ahir en el telenotícies de TV3 en una entrevista amb el director del Festival, a causa del coronavirus s’ha optat per mostrar totes les pel·lícules únicament a través de Filmin; curiosament aquest fet ha provocat que els espectadors d’aquesta edició s’ha multiplicat per deu, cosa que segurament farà replantejar en les pròximes edicions la possibilitat que aquesta opció de veure les pel·lícules des de casa, a partir d’ara, sigui un complement a l’explotació en els cinemes.

Divendres passat es van publicar el nom de les quatre pel·lícules guanyadores del Festival d’enguany, premis atorgats pel Jurat (Belén Funes, José Luis Cienfuegos i Javier Giner) i per la Crítica (Imma Merino, Anna Petrus i Ramón Alfonso):

Premi Talents a la millor pel·lícula: “UN BLANCO, BLANCO DIA” (🐌🐌🐌🐌), del director Hylnur Pálmason. Premi que s’atorga a obres de directors amb menys de tres llargmetratges.
Menció Premi Talents al film britànic “NOCTURNAL” (🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Nathalie Biacheri.
Premi de la Crítica a la pel·lícula algeriana “ABOU LEILA” (🐌🐌🐌🐌), debut en la direcció d’Amin Sidi–Boumédine.
Menció premi de la crítica per al film espanyol “LA MAMI” (🐌🐌🐌🐌+🐚), de la directora Laura Herrero Garvín.

Els premis del públic: a través dels vots recollits a la plataforma Filmin

millor llargmetratge: MY MEXICAN BRETZEL (🐌🐌🐌🐌)
millor curtmetratge: NI OBLIT NI PERDO (🐌🐌🐌)

——————————————-

… diumenge 10 de maig, l’últim dia del Festival hem pogut veure les següents pel·lícules:

ABOU LEILA (🐌🐌🐌🐌)

Un thriller psicològic amb tocs surrealistes, co-produït per Algèria i França, escrit i dirigit per Amin Sidi-Boumédine.

Abou Leila és el nom d’un terrorista que els dos protagonistes persegueixen a través del desert d’Algèria. Però Abou Leila és també el nom d’un espectre, un djinn o dimoni de la cultura aràbiga que pot transformar l’ànima humana i posseir la ment.

Sidi–Boumédine dosifica la informació al llarg de tota la pel·lícula que comença amb un tiroteig al carrer entre un home armat i la policia. I no sabem res més d’aquest fet fins a gairebé al final de la pel·lícula. Dos amics, quasi germans, Slimane Benouari (S.) i Lyes Salem (Lofti) van en un cotxe sense tenir gaire clar el destí.

Ben aviat ens adonem de l’estat mental de S. que pateix malsons i pren una medicació que li dosifica Lofti. La primera part de la pel·lícula és una road movie on veiem el cotxe circulant pel desert, amb breus parades per dormir i sense que l’espectador sàpiga bé qui són i que persegueixen.

Una ruptura amb la narrativa de la primera part dóna pas a unes escenes que ens endinsen en un món surrealista i on el desert es converteix en el cervell malalt de S., és partir d’aquest moment que comencem a entendre qui són i que busquen. Traumes del passat que surten a la llum i una part final on es barreja realitat i somni.

Un impactant drama psicològic sobre els efectes de la violència en la societat. Una reflexió sobre la bogeria, sobre l’odi que engendra odi sobre els traumes. Una espectacular fotografia de Kanamé Onoyama, una banda sonora espectacular i unes interpretacions impactants.

FITXA:

Títol : ABOU LEILA

Direcció i guió: Amin Sidi-Boumédine

Intèrprets: Slimane Benouari, Lyès Salem, Azouz Abdelkader, Fouad Megiraga, Meriem Medjkrane, Hocine Mokhtar i Samir El Hakim

Gènere: Ficció – País: Algèria, França, Qatar – Any: 2019

Durada: 135 minuts – Idioma: Àrab

——————————————-

TO THE ENDS OF THE EARTH (🐌🐌🐌+🐚)

Un drama escrit i dirigit pel cineasta japonès Kiyoshi Kurosawa que ens parla d’una presentadora de televisió que està gravant un documental en Uzbekistan. La pel·lícula està protagonitzada per la cantant de J-Pop Atsuko Maeda que interpreta el paper de Yoko i ens ofereix dues interpretacions diferents d’una mateixa cançó, Hymne a l’amour de Marguerite Monnot.

Una pel·lícula d’encàrrec per commemorar l’aniversari de les relacions diplomàtiques entre el Japó i l’Uzbekistan. Un equip de rodatge transita per diferents indrets del país per realitzar un documental, tots estan a les ordres d’un despòtic director, Yoshioka (Shôta Sometani). Amb ells viatja un intèrpret, Temur (Adiz Rajabov), enamorat de la cultura japonesa.

Un documental centrat en els aspectes més banals del país, un país que no volen entendre i que fa que el director defugi rodar en museus o teatres que donarien una visió del bagatge cultural del país. Segons ell, aquest aspecte no interessa al seu públic.

La noia està aïllada de la resta del grup i surt sola a passejar per les localitats on s’instal·len. La por al desconegut en un país que no coneix i amb un idioma que no compren, es transforma en una por irracional que fa que la vida habitual que copsa en els carrers, es transformin per a ella en perills i amenaces de les que ha de fugir. El seu somni és ser cantant i se sent atrapada en un món que no és el seu.

Una pel·lícula que parla de les nostres pors i de la necessitat del descobriment d’un mateix. La por al que ens és desconegut sovint, ens aïlla. Una magnífica fotografia d’Akiko Ashizawa.

FITXA:

Títol : TABI NO OWARI SEKAI NO HAJIMARI

Direcció i guió: Kiyoshi Kurosawa

Intèrprets: Atsuko Maeda, Shota Sometani, Adiz Rajabov, Ryo Kase

Gènere: Ficció – País: Japò – Any: 2019

Durada: 120 minuts – Idioma: Japonès

——————————————-

ALGUNAS BESTIAS (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una pel·lícula guanyadora de la secció de New Directors de Sant Sebastià, dirigida per Jorge Riquelme Serrano, que ens ha atrapat pel seu pertorbador argument.

Una família de tres generacions (avis, pares i fills), desembarca en una illa deshabitada del sud de Xile amb el somni d’obrir un hotel. Però quan l’home que els ha portat fins allí desapareix misteriosament, es queden atrapats sense aigua i amb fred, i van descobrint-se les seves bèsties interiors.

La pel·lícula està rodada a la paradisíaca Illa de Chaullin, que, amb forma de cor trencat, està situada davant la costa xilena de Calbuco.

Un idíl·lic paratge al qual arriben tots els membres d’una família, els avis Dolores (Paulina García) i Antonio (Alfredo Castro), la filla Ana (Millaray Lobos), el seu marit Alejandro (Gastón Salgado) i els dos fills de la parella, Máximo (Andrew Bargsted) i Consuelo (Consuelo Carreño).

Nicolás (Nicolás Zárate) és el misteriós personatge que els acompanya a l’illa i aprofita la nit per marxar.

L’Ana i l’Alejandro volen convèncer els avis per invertir diners i transformar la casa en un hotel de luxe. Una família de la que anem descobrint comportaments estranys, relacions enrarides com la dels dos matrimonis entre ells, l’animadversió dels avis envers el gendre, les dels germans, o la de l’avi amb la seva néta. Una tensió creixent que ens manté lligats al sofà i que transforma l’illa paradisíaca en un lloc claustrofòbic i aterridor.

Una magnífica pel·lícula que traspua tensió i que ens parla de l’individualisme, la violència, el classisme i els abusos sexuals que poden dinamitar una família.

FITXA:

Títol : SOME BEASTS

Direcció: Jorge Riquelme Serrano – Guió: Jorge Riquelme Serrano, Nicolás Diodovich

Intèrprets: Paulina García, Alfredo Castro, Andrew Barqsted, Gastón Salgado, Consuelo Carreño, Millaray Lobos García, Nicolás Zárate

Gènere: Ficció – País: Xile – Any: 2019

Durada: 98 minuts – Idioma: Castellà

——————————————-

RESUM

I abans de donar per tancades aquestes ressenyes del D’A Film Festival de Barcelona, relacionem les pel·lícules que hem pogut veure…. i la nostra valoració “cargolaire“.