Avui fa tot just vuit dies que vàrem publicar la nostra decisió de fer un nou plantejament al Blog, Creiem erròniament que podríem dedicar més temps a altres activitats, com fer petites sortides properes al nostre entorn o inclús realitzar llargs viatges al voltant del món.
L’endemà d’aquella publicació, ens va topar amb la crua realitat del que ara mateix estem vivint amb la pandèmia del maleït coronavirus.
Fa una setmana que estem confinats a casa, des de dimarts passat, primer voluntàriament per ser considerats persones de risc i obligatòriament des del passat dissabte per l’estat d’alarma que s’ha decretat en tot l’estat espanyol. Per tant, adéu no solament al Teatre, sinó també als nostres somnis de poder viatjar, almenys per un llarg període de temps. Aquesta setmana hem hagut d’anul·lar totes les activitats culturals, així com els viatges previstos durant els mesos d’abril a juny a Eivissa o Tenerife.
Però el més greu que ens ha passat des de llavors, és que aquest divendres 13 de març, ens va trucar la família d’un dels millors amics nostres, per informar-nos que el nostre amic Josep havia mort a causa d’una pneumònia provocada pel maleït coronavirus. És angoixant assabentar-se per telèfon i no poder fer ni tan sols una abraçada a la seva parella ni tampoc poder assistir al seu funeral. Un amic amb el que hem compartit moments de felicitat, forces vetllades tant a casa seva com a casa nostra … i alguns llargs viatges, recordem per exemple Etiòpia, Iemen, Israel, Jordània o Síria.
Estem convençuts que aquella escapada de quatre dies a Cadaqués (prevista i reservada des de feia molts mesos per celebrar l’aniversari de l’Imma), potser serà l’última que podrem fer en molt de temps. Almenys ens va servir però per reflexionar i donar-nos-en que aquests petits moments on sortim de la nostra rutina diària, són segurament el més preuat que ens ofereix la vida, quan podem gaudir d’una bona salut.
Ara ens interessa a tots quedar-nos confinats a casa per intentar en la mida del possible no infectar-nos i sobretot no fer de ventiladors i transmissors d’aquest virus letal.
Ens hem replantejat el fet de publicar o no aquesta ressenya precisament pel moment d’angoixa que tots estem vivint, però finalment hem decidit fer-ho per fer palès que quan sortim d’aquest tràngol, cal viure el més intensament possible, gaudint dels petits plaers, com passejar tranquil·lament per la nostra preciosa geografia … o fruint de la gastronomia dels nostres restaurants.
——————————————–
DIJOUS DIA 5
Vam sortir de Barcelona el dijous dia 5 de març amb un dia esplèndid i moltes ganes. Després d’aparcar el cotxe a la riera ens vam dirigir a l’apartament que teníem contractat per a les tres nits, es tracta dels “Apartaments Compartir” (🐌🐌🐌), situats al mateix centre de la població, això si, sense vistes, però on vam gaudir d’una gran tranquil·litat. Són uns apartaments gestionats des del restaurant del mateix nom, d’una forma molt satisfactòria.
Per celebrar l’aniversari, vam anar a dinar al restaurant COMPARTIR (🐌🐌🐌🐌🐌), que havíem reservat feia un parell de mesos i vam gaudir de l’excel·lent menú degustació que ofereixen.
Un menú “sorpresa” de 10 plats i 3 postres, que realment ens va sorprendre i agradar molt. Excel·lent qualitat del servei i magnífic equilibri del menú.
Després de dinar vam fer una llarga passejada pel poble de Cadaqués aprofitant la llum per fer un munt de fotos i vam acabar la tarda fent un cafè al Bar Boia, amb unes vistes espectaculars.
——————————————–
DIVENDRES DIA 6
Avui tenim entrades per la Casa Museu Salvador Dalí a Port Lligat, per tornar a veure de nou el que havia estat un dels “caus” de Dalí. Un dia inicialment esplèndid ens fa decidir a anar caminant fins a Port Lligat i fer la visita.
Un espai i un lloc que ens torna a emocionar per la història que amaga darrere els seus murs. Gaudim molt de la visita i fem un munt de fotos.
Abans d’acabar la visita comença a ploure… com va ploure !!!, fins i tot va caure pedra. De seguida es van formar basals i rierols que, malgrat els paraigües que dúiem, ens va fer arribar a l’apartament totalment xops.
Però no ens desanima, canvi de mitjons i sabates i cap a dinar.
Avui tocar provar CASA ANITA (🐌🐌🐌🐌), un restaurant familiar on vam gaudir d’un tracte excel·lent i una cuina realment magnifica.
Un restaurant realment curiós, acollidor i petit, amb taules compartides on acabes establint converses amb la resta de comensals. Molt agradable.
Després de dinar una estoneta a l’apartament i una nova passejada pel poble en direcció contrària a la del dia abans. Tranquil·litat i pau en una tarda solejada.
——————————————–
DISSABTE DIA 7
Avui ens llevem amb una tramuntana espectacular. Teníem pensat anar al Cap de Creus però creiem que amb aquest vent tan fort no és una bona idea i canviem de plans.
Decidim fer una passejada amb el cotxe i anar fins a COTLLIURE fent algunes parades pel camí, Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou, Cervera, Banyuls sur Mer i Port Vendres.
COTLLIURE conserva l’encant d’un poble banyat pel mar, una badia amb el castell Real a una banda i la torre Madeloc i l’església dels Àngels a l’altra banda.
Fem una passejada de banda a banda i gaudim d’una gran tranquil·litat malgrat que aquí hem trobat força turisme. Decidim dinar al restaurant LE VAUBAN (🐌🐌🐌🐌), un petit i acollidor espai amb únicament quatre taules i una terrassa (on avui el vent no permet l’estada) on degustem un menú de 19 euros, amb una magnífica relació qualitat-preu.
Una passejada pels carrers del poble…
… i tornada a Cadaqués, per una de les costes més espectaculars de Catalunya.
——————————————–
DIUMENGE DIA 8
Com per art de màgia avui ens aixequem amb un dia esplèndid i sense un bri de vent. Decidim fer l’excursió al Cap de Creus aprofitant el magnífic dia. Volem visitar novament el Paratge del Pla de Tudela, on abans estaven les 370 construccions del Club Mediterranée que va ser desmantellat en 2010 recuperant el paratge natural.
Com trobem l’accés tancat ens dirigim en primer lloc al far del Cap de Creus i fem un tomb admirant les magnífiques vistes i les capricioses formacions rocoses.
De tornada a l’entrada del Paratge del Pla de Tudela ens trobem amb la sorpresa de què continua tancat l’accés als cotxes, tot i que la web i el cartell de l’entrada indica que obren a les deu; no ens queda més remei que aparcar a un pàrquing situat a mig quilòmetre. Retrocedim caminant i fem la visita d’aquest increïble Paratge, per nosaltres un dels llocs més màgics de tot Catalunya.
Un espai espectacular, situat en un paratge natural que per sort ha recuperat l’encant que tenia bona part de la costa Brava, amb unes vistes increïbles, que gaudim de valent durant el recorregut de 3 hores que triguem per fer al camí a peu fins a la cala Culip, entre l’anada i tornada.
Podeu veure el recorregut i tota la informació clicant en aquest ENLLAÇ
Tornem a Cadaqués i dinem al restaurant ES GREC (🐌🐌🐌+🐚), situat just al davant del nostre apartament. Com som els primers podem gaudir d’un plat de garoines que enguany pensàvem que no tastaríem a causa del passat temporal Gloria. La cuina és molt senzilla, però els productes són d’una gran qualitat.
I tot s’acaba, recollim l’equipatge de l’apartament i cap a casa, sense saber encara que comença una temporada llarga de reclusió ….
——————————————–
Felicitats! Com sabeu aprofitar el temps i els llocs!
Veritablement són uns paratges brutals, llàstima que a l’ estiu massa plens de turistes! Heu estat uns privilegiats!!
Si, ara ens toca reclusió i MOLTA AUTO RESPONSABILITAT!!!!
Un record pel vostre amic .
Realment el fet de poder passejar del paratge del Pla de Tudela, al cap de Creus, gairebé sols va estar una experiència que no oblidarem fàcilment. De totes maneres fa un parell d’anys vam estar en temporada alta i com l’aparcament té una capacitat limitada, en cap moment es veien aglomeracions. Si no el coneixeu, quan acabi tot aquest malson, intenteu anar-hi, perquè és un indret meravellós.
En referència a la mort del nostre amic Josep, comentar-te que fa únicament tres setmanes, vàrem estar a la seva festa sorpresa del seu aniversari, perquè complia els 90 anys. No ens ho podem treure del cap.
Intentem entre tots fer aquesta reclusió el més agradable possible. És difícil però no ens queda més remei que fer-ho.
Bon dia!
Espero que estigueu bé.
Aquesta entrada m´agrada especialment perquè Cadaquès/ Cotlliure i tot el seu entorn l´hem trepitjat moltes vegades, veure´l amb els vostres ulls i les vostres fotografies em porta bons records i em fa parar esment en alguns detalls.