Nova etapa a “Voltar i Voltar”
Com ja vàrem comentar en una de les nostres ressenyes al Blog, al principi d’aquesta temporada 2019-2020, fa algun temps que ens estem plantejant fer un canvi de rumb que potser ens porti a tancar-ho. La principal raó és que ens adonem que invertim massa temps en la redacció de les ressenyes teatrals … i això fa que deixem de banda altres temes que per nosaltres són tant o més importants.
El 24 d’octubre del 2010 vàrem publicar la nostra primera ressenya, tot parlant d’una obra de teatre que ens havia agradat força, es tractava de BARAKA que havíem vist al Teatre Goya. Des de llavors hem publicat la nostra opinió, critica o valoració de tots els espectacles que hem vist al llarg de les darreres 10 temporades teatrals.
A dia d’avui han estat publicades al Blog 3.120 ressenyes, la majoria dedicades a les Arts Escèniques, que com bé sabeu és un tema que ens ha apassionat d’ençà que vàrem descobrir el bon “Teatre” a les representacions d’una petita sala al nostre barri, que tot just començava a fer les seves primeres passes… el Lliure de Gràcia.
Fins al 2010 l’Imma col·leccionava caixes i caixes amb tots els programes de mà de les representacions teatrals que havíem tingut la sort de poder veure plegats i va ser llavors quan vàrem pensar que potser pagaria la pena fer un pas més i que seria una bona idea que a partir d’aquell moment, en lloc de guardar únicament el programa de mà, féssim una petita ressenya en un Blog, amb el que havíem “sentit” en veure cada una de les representacions. Això, creiem llavors, ens serviria per a la nostra memòria teatral i potser a algú altre li podria interessar saber la nostra opinió.
Així va començar el Blog “Voltar i Voltar”.
Ràpidament ens vàrem adonar que les nostres opinions i valoracions teatrals interessaven a molta més gent de la que ens imaginàvem en un principi. El Blog podria servir, com la nostra “memòria històrica teatral”, i tal vegada podria ser útil per promocionar el Teatre i les Arts Escèniques,
La nostra intenció ha estat sempre incentivar el “anar al Teatre” i precisament per això hem volgut ser sincers amb les nostres valoracions com a espectadors, sense pontificar, sense pensar que tenim la veritat, sabent que no són les úniques opinions i que algunes vegades no coincidim amb les d’altres espectadors.
Des del 2010 hem fet moltes coneixences i sobretot molts i molts, moltíssims amics, potser apassionats com nosaltres pel Teatre. Però malauradament per altra banda la nostra sinceritat en expressar el que realment pensem de totes i cada una de les propostes escèniques, també ens han creat algunes “antipaties”, “enemics” fins i tot, i forces pressions especialment per part d’alguns teatres petits, i en menor mesura per part d’alguns dramaturgs, directors o actors. És molt curiós ,perquè sempre hem volgut donar especial suport a sales de petit format, que molt sovint són oblidades per la crítica professional.
Quan d’entrada sospitem que no connectarem amb una proposta teatral, simplement no anem a veure-la, encara que ens convidin, perquè ens dol i ens costa moltíssim després, fer una ressenya que no sigui positiva. Però quan veiem una proposta, sempre, sempre, sempre, expressem per escrit el que ens ha arribat d’aquesta, sigui positiu o malauradament, algunes vegades negatiu. Creiem que és molt més honest escriure el que pensem, que no deixar de fer-ho, perquè no tot el teatre és “perfecte” i no faríem cap favor falsejant-ho per a acontentar als responsables de la sala o de l’espectacle.
Als tres anys de publicar el nostre Blog, ens van demanar que de forma altruista col·laboréssim en la posada en marxa a Internet d’un nou portal de Teatre, el ara conegut “Teatre Barcelona”.
La nostra aportació com a “Col·laboradors”, d’aquest portal era simplement deixar constància d’un resum del que ja escrivíem al Blog. Ens va semblar una bona idea per promocionar encara més el Teatre i per aquesta raó ens vàrem afegir al grup de “Col·laboradors” que com nosaltres, prèviament escrivien ressenyes de teatre a les xarxes socials.
La primera ressenya nostra publicada a “Teatre Barcelona” va ser el 19.09.2013 i la darrera el 27.02.2020. Han estat 1.050 valoracions que hem aportat de forma altruista, sense esperar res a canvi de “Teatre Barcelona”, d’un total de 5.800 publicades en aquest portal entre els 86 “Col·laboradors”, que han participat fins ara.
Arribat aquest punt, volem deixar clar que “Teatre Barcelona” mai ens ha censurat cap de les 1.050 valoracions aportades, … però en la darrera conversa, dilluns passat 2 de març, amb el seu principal responsable, m’he assabentat que algunes de les “pressions” que ens han arribat directament al Blog, també els hi han arribat a ells. Manifestacions d'”Incomoditat” per algunes valoracions que no són massa positives (menys de 3 cargols o aplaudiments), tan nostres com d’altres col·laboradors.
Com l’Imma i jo no volem perjudicar aquest portal, ja que es tracta d’una empresa i com totes les empreses tenen interessos econòmics, hem decidit deixar de col·laborar amb ells i seguir publicant únicament, i amb tota la llibertat al nostre blog. Ha estat un exercici de reflexió madurada durant tota la setmana i molt especialment durant els darrers quatre dies a Cadaqués, per tal de celebrar l’aniversari de l’Imma.
També vam ser impulsors, el maig de 2014, d’un grup de teatre a Facebook que vàrem anomenar “Teatre- l’opinió dels espectadors- Arts escèniques” on tothom que vulgui pot deixar la seva opinió. Un espai on només s’inclouen opinions d’espectacles ja vistos i en cap cas es permet fer promocions o anuncis. Aquest espai compta a hores d’ara amb més de 3.400 membres. Esperem que tingui una llarga vida, i continuarem donant-li suport com a administradors.
Continuarem publicant ressenyes de Teatre, si el “coronavirus ens ho permet”, però això si, a un ritme molt menor, perquè volem entre altres coses viatjar o fer petites sortides encara més sovint, ara que tenim la sort d’estar jubilats i disposar de tot el temps per nosaltres.
Però també volem anar al cinema, veure series per streaming, anar al gimnàs, passejar, llegir, sortir amb amics, amb la família, ….
De fet en els darrers anys, d’ençà que estem jubilats ja hem anat afluixant, ja que el punt àlgid de les nostres publicacions va ser la temporada 2017-2018 amb 501 ressenyes (383 espectacles i 118 rodes de premsa)…. mentre que la temporada passada 2018–2019 han estat solament 389 ressenyes d’Arts Escèniques (305 espectacles i 84 rodes de premsa).
Enguany hem afluixat encara més, perquè a principi de temporada vam estar de viatge per Sud-amèrica gairebé dos mesos i per tant vam deixar d’assistir a Festivals d’Arts Escèniques com poden ser la Fira de Tàrrega o el TNT de Terrassa, i a hores d’ara portem 118 espectacles i 47 rodes de premsa.
La nostra intenció es seguir promocionant les Arts Escèniques des d’aquest espai, però sense prioritzar-lo per sobre d’altres activitats que també ens vénen molt de gust.
A partir d’ara potser ens donarà temps per tornar a explicar les nostres sortides i viatges, ja que vam deixar de fer-ho. Comença doncs una nova etapa al Blog. A l’octubre en arribar als deu anys, ens replantejarem si aquest nou camí ens satisfà o bé acabem de tancar el Blog definitivament.
Sort i encert en la ” nova etapa”. Esperem seguir gaudint de les vostres cinceres opinions.
Gràcies per l’ ahir i l’ avui…tot esperant un bon futur, però davant de tot i per sobre de tot la vostra vida i la manera de viure- la.
Us estimem i i us seguirem ( si l’ invent del corona virus ho permet). Sempre endavant i molt teatre!!!
Montse.
Moltíssimes gràcies Montse pel teu suport, sempre incondicional. Continuarem explicant per aquest espai tot allò que ens interessa i ens fa viure amb més intensitat.
Francamente sería una pena que lo cerráseis. Aunque fueran aportaciones más esporádicas siempre resultan interesantes.
No t’imagines Mari Carmen la feinada que ens ha representat durant aquestes 10 temporades teatrals. Ho hem fet a gust i ningú ens ha obligat, però en veure segons quines reaccions t’adones que potser algunes persones no es mereixen els sacrificis i les nostres renuncies en altres temes que també ens apassionen. De moment seguirem publicant el Blog, deixant potser una mica al marge les Arts Escèniques. Sabem que ens llegeixes sovint encara que no vius a Barcelona i moltes ressenyes no t’interessen pas. Gràcies pel teu suport.
Estimados Miquel e Imma,
Como bien decís nos hemos conocido gracias al teatro y para mi ya somos amigos mas que conocidos. Os comprendo perfectamente a vosotros y comprendo perfectamente vuestra carta. De echo muchas veces me he preguntado como es posible que tuvieseis tiempo para todo. La verdad es que es un blog muy interesante y a mi me ha servido de mucho vuestras criticas ( y espero seguir contando con ellas aunque sea de vez en cuando) tanto positivas como negativas (las menos) pero es que tiene que ser así. Ya estaba harto de tantas criticas positivas de blogs “buenos” y que cuando vas al teatro te encuentran con obras “no tan buenas”. Cuando descubrí el vuestro fue un poco de aire fresco por las verdades que según vuestro criterio os parecían las obras y luego una vez vista la obra por mi, comparar si era o no igual mi criterio al vuestro.
Espero que esta nueva etapa os llene aun mucho mas la vida que como sabemos es cortita y nos sigamos viendo en el teatro, cine, de excursión o en otros sitios.
Un saludo,
Liborio.
Efectivament Liborio, ens hem conegut amb tu gràcies al Teatre. Formem part d’un reduït grup de persones que veiem un percentatge elevadíssim de representacions teatrals i ens trobem força sovint. L’altre dia, un dilluns a la Sala FlyHard la meitat de la platea pertanyíem a aquest grup de teatraires … i no ens havíem posat d’acord en cap moment.
També et considerem més que un conegut i ja has passat a ser un amic nostre des de fa molt de temps..
Estem cansats de gastar totes les nostres energies en aquest tema i és per això que ens hem replantejat les prioritats. De totes maneres seguirem anant al Teatre com sempre, malgrat que intentarem sigui de forma més espaiada, i sempre que el maleït coronavirus ens ho permet. Això sí, publicarem la nostra opinió lliurement de tots els espectacles … com sempre.
Gràcies per fer-nos conèixer el teu suport
Benvolguts Miquel i Imma, teniu tot el meu suport amb la vostra decisió, espero seguir veient-nos
en alguna roda de premsa o presentació. Una forta forta abraçada
Et donem les gràcies Marià pel teu suport. De ben segur continuaré assistint a les rodes de premsa que més m’interessin, encara que potser a partir d’ara no publicarem una ressenya especial per aquesta i la fusionarem amb la ressenya de valoració si és que l’arribem a veure. Una forta abraçada per tu també.
Eiii!
molt agraïts per totes les ressenyes de TEATRE i més.de tots aquests anys.
Blogs com Voltar i voltar són un incentiu per les Arts escèniques, la Música, totes les arts en general.
Feu el que us vingui de gust
Suggereixo que no tanqueu el blog, publiqueu quan en tingueu ganes, i podrieu escriure allò que se´n diu quatre ratlles, les vostres impressions i puntuacions, sempre heu deixat clar que és personal.
Gràcies, de debò. I endavant…
Nosaltres sí que estem realment agraïts pels teus comentaris que sempre deixes a les nostres ressenyes al Blog.
Gràcies pels teus consells. Ja veurem que farem, però de moment creiem que seguirem publicant totes les nostres ressenyes de Teatre al Blog, malgrat que intentarem no assistir a tantes representacions, per deixar pas a altres activitats que també ens vénen molt de gust.
Eo….
Doncs el que decidiu fer estarà ben fet. Jo sempre que he d’anar al teatre (que no és gaire sovint) miro a veure què han dit aquell parell de bojos adorables, amb el que si tanqueu la paradeta em quedaré sense referent de referència (sic). Però què hi farem… no es pot tenir tot a la vida…
Abraçada i endavant amb el que sigui!
Xavier
Ens ha agradat molt el títol que ens has atorgat, “parell de bojos adorables”, una de les “floretes” més entranyables que mai ningú ens havia fet. Ja veurem el que fem, però de moment aguantarem fins a acabar aquesta temporada teatral i arribar als deu anys exactes del Blog. Una forta abraçada Xavier.
Fa relativament poc que os conec però sempre em sembla molt interessant la vostra opinió. Ja m’hi adonat que hi ha algun teatre que no feu mai cap comentari. Les crítiques mai senten bé s’entén no ? teniu influència, una crítica negativa consegueix que vagi menys gent.A mi que fa poc després de una llarga malaltia m’incorporat a la vida , ha sigut perfecte llegir vos . Espero que ho seguieu fent. Sou una parella envejable
Moltes gràcies pel teu comentari, que ens fa molt feliços.
Sempre fem comentaris de tots els espectacles que hem vist. En gairebé deu anys no hem deixat cap espectacle sense la nostra valoració escrita. El fet que hi hagi teatres als que no acostumem a anar-hi, no té res a veure amb les nostres valoracions. Simplement no assistim perquè potser la seva programació no ens interessa massa i no es fa “trempar”.
Precisament alguns teatres de petit format que s’han queixat de les nostres ressenyes, són teatres als quals sempre hem donat suport i hem valorat molt positivament. El problema és que som “crítics meravellosos” quan opinem positivament …. però quan no ho fem així, no mereixem formar part d’un portal seriós com a “Teatre Barcelona”, perquè no escrivim prou bé i no tenim la categoria suficient per deixar la nostra opinió.
Esperem que estiguis ben recuperada de la teva malaltia i algun dia ens podem fer una abraçada en acabar una representació teatral.