– 172 – Teatre – SOLITUD  (🐌🐌🐌) —– Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 118) – 2020.03.03

SOLITUD (temp. 19/20 – espectacle 118)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dimarts passat vam poder assistir, a la sala Petita del TNC, a una prèvia de SOLITUD, un espectacle vinculat a l’Epicentre Pioneres, que ens van presentar en roda de premsa el passat dia 27 de febrer (podeu veure AQUÍ aquella ressenya).

SOLITUD és la versió teatral que ha fet Albert Arribas del text de Caterina Albert (La Escala, 1869-1966) més coneguda com a Víctor Català, i que Alicia Gorina dirigeix.

Va per endavant el que la mateixa Alicia Gorina diu en el programa de mà ,quan escriu que probablement aquesta sigui una proposta condemnada al “fracàs” per la impossibilitat de plasmar la descripció del paisatge i la simbiosi entre aquest i el cos femení de la protagonista….. jo em pregunto, és de fet Solitud una obra de teatre impossible? O una novel·la sorprenentment teatral? 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de May Circus

SOLITUD ens descobreix un personatge femení apassionant, magníficament interpretat per Maria Ribera. Mila ens explica la seva pròpia història, un viatge vital que inicia al costat del seu marit Matias (Oriol Guinart) fins a arribar al seu destí on han de tenir cura d’una ermita.

L’ermita dedicada a Sant Ponç. Allà es troben amb un pastor (Pol López) i un nen de vuit anys, en Baldiret (un joveníssim Adrià Salazar) que l’acompanya. En el poble un jove, l’Arnau (Pau Vinyals) i en el bosc un ànima (Pepo Blasco). Mila, insatisfeta amb el seu matrimoni i la seva vida, defensa les seves passions i s’embarca en un intens viatge interior i emocional.

SOLITUD és un periple d’una enorme intensitat vital, marcat per la magnètica descoberta del desig, el cru aprenentatge de la soledat i la lúcida comprensió dels dolors que pesen sobre el món.

Aquesta proposta teatral conserva la riquesa literària de la novel·la muntanyenca original, i la seva posada en escena és un projecte personal de l’Alícia Gorina, que busca reivindicar l’obra i l’autora fora del context acadèmic.

Una novel·la atrevida i brutal que parla de com una dona es va poder desenvolupar en un context masclista. La història d’una violació escrita el 1905 on les agressions sexuals eren més invisibilitzades que ara. Una proposta que treu a la llum la violència de gènere i reivindica el desig sexual.

El repartiment es completa amb Ona Grau, Laura Luna i Adriana Parra Feixineres que van construint la espectacular escenografia de Sílvia Delagneau a mesura que avança la narració. Un espai escènic que es va construint amb la dramatúrgia.

«Passat Ridorta havien atrapat un carro que feia la mateixa via que ells»… L’inici de l’obra més coneguda de Víctor Català és una invitació a capbussar-se en la fascinant riquesa literària de Solitud, i ens prefigura alguns temes com el paisatge com a vocabulari per expressar l’existència, l’animalitat enfront de l’evolució cultural i tècnica, o el temps com a geografia humana.

Una proposta estructurada en dues parts amb unes grans interpretacions de la Maria Ribera i en Pol López, sense desmerèixer la resta d’intèrprets i sense deixar de destacar la increïble veu d’en Pepo Blasco. Un treball coral on tots fan de narradors de la història de la Mila amb breus diàlegs. Tots acompanyen el viatge de la protagonista fins a esdevenir una persona que troba la llibertat personal en la solitud real escollida.

Una proposta que molt probablement serà difícil de pair per una majoria de públic, ja que està tractada en forma de narració liiterària, amb pocs diàlegs, com si els actors ens estiguessin llegint la novel·la. Una forma gens habitual de posar en escena un text i que de ben segur no agradarà a tothom.

És a causa d’aquest estil narratiu, la proposta ha agradat molt més a l’Imma, ja que està acostumada a llegir molt; en canvi a en Miquel, li ha costat mol més entrar en aquesta forma de representació teatral. En el que si hem coincidit els dos plenament, és en la valoració de la grandíssima riquesa literària del text i en les extraordinàries interpretacions dels actors.

Es podrà veure fins al 5 d’abril a la Sala Petita del TNC.

Autor: Caterina Albert (Victor Català)

Dramaturgia: Albert Arribas

Direcció: Alicia Gorina

Intèrprets: Pepo Blasco, Oriol Guinart, Pol López, Maria Ribera, Adrià Salazar, Pau Vinyals, Ona Grau, Laura Luna, Adriana Parra

Escenografía: Sílvia Delagneau \ Vestuari: Bàrbara Glaenzel \ Il.luminació: Raimon Rius \ So: Igor Pinto \ Caracterització i ajudanta de vestuari: Núria Llunell \ Ajudanta d’escenografia: Adriana Parra

Idioma: català – Durada: 2h 20’ amb entreacte

2 pensaments sobre “– 172 – Teatre – SOLITUD  (🐌🐌🐌) —– Teatre Nacional de Catalunya (temp. 19/20 – espectacle 118) – 2020.03.03

  1. Imma C.

    Hola,
    passava per aquí perquè avui seria com la nostra Festa Major amb el Dia Mundial del Teatre.

    Fa poc he vist que ens ha deixat la figurinista i dissenyadora de vestuari, com diu l´Ivan Benet a Núvol. la Reina de les teles.
    Tantes vegades ens ha fet més plaent el teatre amb el seu disseny per a les arts escèniques.

    M'agrada

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.