INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE (temp. 19/20 – espectacle 117)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Dilluns és dia de teatre a la Sala Flyhard i allà ens trobem un grup de “teatraires de pro”, que aprofitem aquesta oportunitat de poder veure teatre en dilluns.

Vam fer cap per veure INSTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE, el segon text de Carmen Marfà i Yago Alonso que ja ens van sorprendre amb el seu primer treball, “Ovelles” vist en aquesta mateixa sala en 2018 (podeu veure aquella ressenya en aquest enllaç)

La proposta d’avui, ens parla d’una mort i dels problemes que es deriven quan no es tenen els diners necessaris per fer un enterrament “com Déu mana”.

El pare del Toni (Eduard Buch) ha mort plàcidament mentre dormia al costat de la seva dona Aurèlia (Teresa Vallicrosa). El Toni intenta desesperadament aconseguir els 8.000 euros que li demana la funerària per l’enterrament i l’Emma (Sara Diego), la seva filla n’és partícip i li fa costat. No saben com explicar-li la situació a la seva mare i àvia i decideixen portar a terme l’únic pla que se li acut: enterrar el pare pel seu compte. 

INTRUCCIONS PER ENTERRAR UN PARE denuncia amb humor i naturalisme, quant costa morir-se. També parla de la dignitat. Del llegat que ens deixen els nostres pares i de com els tornem allò que ens han donat. Parla dels rituals, de la importància que tenen per a la societat i de com cohesionen les famílies, siguin com siguin.

Una peça que pren com a punt de partida el daltabaix emocional i econòmic que suposa la mort d’una persona propera, i el que implica mantenir les aparences, vist des de tres òptiques generacionals diferents. Tres generacions unides per vincles familiars que encaren de forma diferent el mateix fet de la mort.

Unes interpretacions força convincents amb moments realment hilarants, on destaquen l’espontaneïtat i frescor d’una jove Sara Diego, la contundència de Teresa Vallicrosa i molt especialment la sensibilitat interpretativa d’Eduard Buch que en el seu extraordinari paper, es veu desbordat per la mateixa vida.

L’escenografia d’Elisenda Pérez ens ha deixat gratament sorpresos per la  transformació quasi màgica del petit espai escènic. Un magnífic canvi escenogràfic realitzat pels mateixos actors.

Una divertida comèdia de fàcil digestió, que té molta més “chicha” de la que aparenta, amb uns diàlegs molt dinàmics.

Es podrà veure a la Sala Flyhard fins al dia 20 d’abril.

Text i direcció:  Carmen Marfà i Yago Alonso

Intèrprets: Eduard Buch, Sara Diego, Teresa Vallicrosa

Escenografía: Elisenda Pérez \ Vestuari: Iztok Hrga \ Disseny il.luminació i espai sonor: Xavi Gardés \ Música original: Picot (Jordi Marfà i Daniel Pitarch) \ Gravació i mescla: Diego Pedragosa \ Fotografía: Roser Blanch \ Producció executiva: Sergio Matamala i Clara Cols \ Comunicació: Clara Cols

Idioma: català – Durada: 80 minuts