– 169 – Escapada de 3 dies a PERPINYÀ  (🐌🐌🐌🐌🐌) ——- (en suport al MHP Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí)  – 2020.02.28 a 2020.03.01

Estàvem molt atents de què s’anunciés la data en la que els nostres legítims líders polítics, (forçosament exiliats per la repressió de l’estat espanyol), tornessin a posar els peus a Catalunya, almenys a la Catalunya Nord, que sortosament per estar dins de l’estat francès, encara està lliure de les grapes de la “injustícia” espanyola.

Recordo que vaig veure pel telèfon mòbil i encara al llit, al voltant de les 7 del matí, el correu on s’anunciava que estarien a Perpinyà el dissabte 29 de febrer. Em vaig aixecar ràpidament a la recerca de l’ordinador i vaig entrar a Booking per intentar reservar allotjament a Perpinyà les nits dels dies 28 i 29; la meva rapidesa va tenir premi perquè vaig aconseguir un apartament en ple centre de la ciutat a 200 metres del Castellet, i a bon preu. Al cap de poques hores les places hoteleres s’havien exhaurit.

L’Imma i jo havíem estat també a la trobada a Brussel·les el desembre del 2017, i ara no ens volíem perdre de cap de les maneres aquest esdeveniment. En aquests dos enllaços podeu veure aquelles ressenyes… ressenya 1ressenya 2.

Totes les activitats culturals de Teatre i Música que ja teníem programades a Barcelona les vàrem cancel·lar o posposar ….. i divendres 28 de febrer de bon matí vam sortir amb el nostre cotxe cap a Perpinyà, ciutat que no trepitjaven des de feia massa temps i que ara hem redescobert, gràcies a la celebració d’aquest acte polític en suport al MHP Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí, actualment eurodiputats i per tant immunes gràcies als vots de la majoria independentista de la que orgullosament formem part.

This slideshow requires JavaScript.

No érem els únics que havíem pres aquesta opció, ja que divendres en sortir a passejar per la ciutat, després de dinar a l’apartament, vàrem comprovar que la ciutat estava ja totalment envaïda pels catalans del sud i l’ambient era màgic per la il·lusió que tots teníem i que les expectatives preveien de què l’endemà, l’acte polític seria tot un èxit de participació, com de fet així va ser.

Vam tornar a trepitjar durant tota la tarda el casc antic de la ciutat, visitant els seus edificis més emblemàtics com el Castellet, la Llotja de Mar, on seria rebut amb tots els honors l’endemà el MHP Carles Puigdemont. Passem un moment per la botiga “Visca”, i comprem una bona pila de cargols per la nostra col·lecció.

This slideshow requires JavaScript.

Vàrem fer la ruta del barri antic camí del Palau dels reis de Mallorca, que ens va impactar molt positivament, ja que el recordàvem força abandonat i que per sort ara el vàrem visitar tranquil·lament.

This slideshow requires JavaScript.

Visitem la Catedral, l’antic cementiri i els carrers al seu voltant.

Nova passejada pels carrerons lluny de l’epicentre al voltant del Castellet, on s’acumulaven la majoria dels catalans vinguts per l’ocasió, on també vàrem acabar anant a seure per fer un cafetó, veure l’ambient i petar la xerrada amb desconeguts.

This slideshow requires JavaScript.

Acabem la jornada sopant de meravella al restaurant “Les Antiquaires” que teníem reservat des de feia molts dies.

This slideshow requires JavaScript.

________________________________

I arriba el dia més esperat, dissabte 29 de febrer de 2020, on tornarem a veure al nostre President en viu i en directe.

Sortim de l’apartament, carregats d’aigua i entrepans …travessem el pont i fem camí cap a l’esplanada al costat del Recinte firal del Palau de les Exposicions.

This slideshow requires JavaScript.

A les 10 del matí arribem, passem els controls i ja veiem que és totalment impossible apropar-nos a l’escenari, ja que milers i milers de persones l’envolten.    Com veiem que hi ha instal·lades fins a 3 pantalles gegants a diferents llocs de l’enorme esplanada, decidim caminar, apropar-nos a les paradetes del Consell per la República i de l’ANC i col·laborar fent algunes compres.

Quan ja portem un parell d’hores fent voltes, Lluís Llach per la megafonia ens demana permís per ajornar una mica el començament de l’acte previst per a les 12 del migdia, degut que a la frontera hi han retinguts més de 100 autocars, bé pels escorcolls de la “nostra” policia “democràtica i gens partidista”… o bé per l’enorme embotellament de les carreteres un cop passada la frontera.

This slideshow requires JavaScript.

L’acte finalment comença a la 1 del migdia, quan nosaltres ja portem gairebé 4 hores dempeus i ja comencem a estar esgotats i adolorits de cames.

No parlaré pas de les emocions que vàrem poder viure, perquè no es poden explicar amb paraules i també perquè no cal, ja que els mitjans de comunicació ho han explicat fil per randa, tant els parlaments com les reaccions que van provocar.

This slideshow requires JavaScript.

Fotografies d’Albert Salamé

En acabar l’acte polític, al voltant de les 3 de la tarda, vàrem trigar gairebé 1 hora a poder sortir del recinte i travessar el pont més proper, per acompanyar als nostres amics Cristina i Faust, amb els que hem passat bona part del matí, fins als autocars i de pas fer una menjada ràpida asseguts sobre uns pilons d’una rotonda de la carretera.

Esgotats però feliços, amb un brutal dolor de cames i d’espatlla …, encara ens trobàvem gent que anava contra direcció i que acabava d’arribar i volien fos com fos l’esplanada, malgrat que ja sabien que l’acte havia finalitzat feia molta estona.

Aquí sota us deixo el vídeo amb l’acte sencer, editat pel “Consell per la República Catalana

Esgotats evidentment, per estar gairebé 8 hores dempeus i a més la nostra edat, sense poder-nos asseure ni un moment  fins a arribar a l’apartament… ja era de preveure. Així i tot estem immensament feliços d’haver viscut aquest esdeveniment en directe.

En arribar a l’apartament em quedo profundament adormit… però dura poca estona, perquè l’Imma m’ha de despertar, ja que tenim entrades per anar al Théâtre de l’Archipel, per veure un espectacle de Teatre-Circ, del que parlarem en una propera ressenya.

This slideshow requires JavaScript.

Tornem novament al restaurant “Les Antiquaires” on tornem a sopar de meravella, encara que el cansament no ens deixa gaudir plenament com haguéssim volgut i en sortir marxem directament a l’apartament de pet, sense fer la parada de rigor al Castellet, on està novament l’ambient.

________________________________

Diumenge de “ressaca”, després d’una jornada històrica. Dormim fins ben entrat el matí, ja que en l’apartament ens han avisat que podem estar tot el temps que vulguem, ja que no tenen cap client més, aquell cap de setmana.

This slideshow requires JavaScript.

Tornem a passejar per la ciutat, i ens dirigim al barri de Sant Jaume, el dels gitanos de Perpinyà, on visitem els carrers costeruts i força degradats, fins al mercat dels diumenges, on es venen productes de segona mà, però també fruites i verdures, enormes paelles de marisc i tota classe d’andròmines. L’ambient ens recorda molt a un mercat marroquí.

This slideshow requires JavaScript.

Visitem l’església de Sant Jaume, que té a banda i banda un parell d’altars majors.

Des d’allà, travessem caminant tota la ciutat per arribar al “Centre del món”, l’estació de trens de Perpinyà i que va ser famosa perquè Salvador Dalí la va anomenar així. Tornem fent una passejada per la bora del riu fins a l’apartament on dinem un bocata espectacular.

This slideshow requires JavaScript.

Marxem de Perpinyà al voltant de les dues de la tarda i a l’autopista no trobem gens de tràfic. En menys de 2 hores arribem a casa.

2 thoughts on “– 169 – Escapada de 3 dies a PERPINYÀ  (🐌🐌🐌🐌🐌) ——- (en suport al MHP Carles Puigdemont, Toni Comin i Clara Ponsatí)  – 2020.02.28 a 2020.03.01

  1. Montse F. Costa

    FELICITATS I GRÀCIES PER HAVER POGUT ANAR- HI.
    MALAURADAMENT NO.M’ HI VAIG VEURE EN COR, PREVEIENT LES HORES D’ EMPEUS.
    HO VAIG SEGUIR PEL 3/24. EMOCIONANT . HISTÒRIC. QUI.NO HO ENTENGUI QUE S’ HO FACI MIRAR!!!!!!!

    Respon
    1. Miquel Gascon

      Gràcies a tu Montse, per ser-hi sempre.

      Realment la del dissabte va ser una jornada històrica que ens va venir molt de gust viure presencialment, malgrat la nostra gran distància física amb l’escenari. L’ambient que es respirava ens va donar molts ànims a tots els que desitgem que Catalunya sigui un estat independent. Ens feia molta falta aquesta glopada d’aire fresc.

      Respon

Leave a Reply