– 163 – Teatre Musical – A CHORUS LINE (🐌🐌🐌🐌🐌) —– Teatre Tivoli (temp. 19/20 – espectacle 111 )

A CHORUS LINE (temp. 19/20 – espectacle 111)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –

Per Imma Barba & Miquel Gascón –

Divendres dia 21 era nit d’estrena al Teatre Tívoli, gent coneguda del món de les arts escèniques, familiars i amics dels intèrprets, periodistes i públic apassionat dels musicals… omplíem de gom a gom el vestíbul del teatre a l’espera de l’estrena a Barcelona de A CHORUS LINE.

Un espectacle que ve precedit per la fama del seu productor, Antonio Banderas, com ja es va poder copsar en aquella multitudinària roda de premsa que va tenir lloc el passat 27 de gener, de la que us vàrem fer cinc cèntims en aquesta ressenya.

This slideshow requires JavaScript.

A CHORUS LINE es va estrenar a Broadway el 1975, concebut, dirigit i coreografiat originalment per Michael Bennett, amb llibret de James Kirkwood i Nicholas Dante, música de Marvin Hamlisch i cançons d’Edward Kleban, va guanyar 9 premis Tony i 1 Pulitzer.

Els vídeos i fotografies d’aquesta ressenya els vam poder gravar el mateix divendres al matí, al passi de gràfics al que vàrem voler assistir precisament per publicar-los en aquesta entrada.

Ara ens arriba un revival de la producció original a càrrec de Baayork Lee (Chinatown, Nova York 1946), coreògrafa i directora que va interpretar a Connie Wong en la producció original. Un personatge inspirat en ella mateixa, una noia americana d’origen xinès que té problemes amb la seva reduïda alçada.

A CHORUS LINE, es va estrenar el passat 15 de novembre al Teatro Soho CaixaBank de Màlaga, teatre d’Antonio Banderas que va inaugurar sota la direcció de Lluís Pasqual (qui recentment ha dimitit del càrrec). Un espectacle que compta amb 29 intèrprets a escena i una orquestra amb 15 músics en directe, sota la direcció musical d’Arturo Díez Boscovich.

A CHORUS LINE és un espectacle que parla dels somnis, la feina, el sacrifici i les esperances d’un grup de ballarins. Una producció que va suposar un canvi en la concepció dels musicals, ja que es va inspirar en experiències reals dels ballarins.

Estem en un teatre de Broadway a mitjans dels anys 70. L’espectacle comença enmig d’una audició per a una nova producció musical. El director, Zach (Pablo Puyol), i el seu assistent, Larry (Alberto Escobar), posen a prova als candidats. Disset d’ells disputen la ronda eliminatòria: Mike (Enric Marimon), Bobby (Albert Bolea), Sheila (Kristina Alonso), Bebe (Angie Alcàzar), Maggie (Anna Coll), Kristine (Diana Girbau), Al (Fran del Pino), Mark (Roberto Facchin), Connie (Cassandra Hlong), Diana (Estibaliz Ruiz), Don (Zuhaitz San Buenaventura), Judy (Lorena Santiago), Richie (Daniel Délyon), Greg (Ivo Pareja-Obregón), Cassie (Sarah Schielke), Val (Beatriz Mur) i Paul (Fran Moreno).

El paper de Zach va ser interpretat pel mateix Antonio Banderas a Màlaga.

Però encara queda el més difícil: Zach busca un cor potent format per quatre nois i quatre noies, i abans de prendre la decisió final vol saber més sobre els candidats. Així doncs, els demana que es presentin i parlin sobre si mateixos. Amb certa reticència, tots acabaran parlant sobre el seu passat. A través dels números musicals, anirem coneixent els seus somnis i secrets més ben guardats, fins a arribar al nombre culminant, One, on les personalitats individuals dels ballarins es fondran en una identitat nova i col·lectiva, la del Cor, constituint una companyia que no sembla tenir fi.

Un espectacle amb unes coreografies d’una qualitat realment excepcional, que potser peca en alguns moments de mancances interpretatives en les parts de text, i que segurament es corregirà amb el pas dels dies. No existeix un protagonista principal. tret del paper del mateix Zach que assumeix el rol de “productor-director” de tot plegat.

Magnífica la música, el so i la il·luminació. Bones veus.

Un llibret, traduït per Ignacio García May, plagat de tòpics sobre la dificultat dels joves artistes que volen aconseguir un lloc en el nou espectacle i del difícil que han estat les seves vides fins a aquell moment. La traducció de les lletres de les cançons són de Roser Batalla.

Un espectacle amb bons números musicals i que acaba amb el contundent i espectacular “ONE” que ens fa aplaudir entusiasmats.

Ha estat una magnífica estrena que acaba amb unes paraules d’Antonio Banderas que també fa referència als seus inicis en el camp interpretatiu quan s’emmirallava amb el que es feia teatralment a Barcelona.