GERMANES (temp. 19/20 – espectacle 101 – i RdP 045)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
El teatre Tantarantana ha estrenat GERMANES, l’obra potser més intimista del reconegut autor canadenc d’origen libanès Wajdi Mouawad, protagonitzada per Mònica López i Lluïsa Castell sota la direcció de Roberto Romei. La versió catalana del text és d’Helena Tornero.
Aquesta és la tercera producció conjunta del Tantarantana i Arsènic Creació, després de “Shenzhen significa infern” (2018) i “Monster” (2019). També ha co-produït, amb el Festival TNT, “La nit just abans dels boscos” (2013) i “Lampedusa Beach” amb Artescena Social. La companyia Arsènic Creació va néixer en 2005 com a espai de formació teatral i té la seva seu a Granollers a Roca Umbert Fabrica de les arts.
Dimarts dia 11 va tenir lloc la roda de premsa i passi de gràfics, de la que us deixem una escena de la representació i també l’àudio de la presentació.
Passi de gràfics de l’onze de febrer al Teatre Tantarantana
Al presentar la proposta, Roberto Romei va afirmar que el text és una reflexió sobre els orígens, sobre la necessitat de retrobar-se amb un mateix i la necessitat de defensar la pròpia cultura.
El text de Mouawad explica com la trobada casual entre dues dones a l’habitació d’un hotel els donarà el coratge per a rebel·lar-se davant una vida que no els satisfà i trobar les paraules per a trencar el silenci.
Wadji Mouawad (Beirut, 1968), de nacionalitat canadenca, està reconegut internacionalment per la força de les seves paraules i la seva estètica teatral.
Nosaltres creiem que hem vist totes les propostes de la seva autoria que s’han representat a Barcelona: “Incendis” (Teatre Romea, 2012), “Litoral” (Teatre Romea, 2013), “Seuls” (Teatre Lliure, 2014), “Cels” (Teatre Biblioteca de Catalunya, 2014), “Soeurs” (Teatre Lliure, 2015), “Un obús al cor” (Teatre Biblioteca, 2016), “Boscos” (Teatre Biblioteca, 2017), “Inflammation du verbe vibre (des mourants)” (Teatre Lliure, 2017), “Les lames d’Oedipe (des mourants)” (Teatre Lliure, 2017) i “Incendios” (Goya 2017).
GERMANES és la segona part de la tetralogia que amb el títol de “Domèstics” està dedicada a la família. La primera és “Seuls” (Teatre Lliure 2014) i després la segueixen “Frères” i “Père et mere” que encara no hem pogut veure als nostres escenaris. D’aquesta proposta vam poder veure la versió en francès, “Soeurs” dins del Festival Grec 2015 interpretada en aquella ocasió per una sola actriu (Annick Bergeron).
GERMANES ens parla de la Geneviève Bergeron (Mònica López), una advocada experta en conflictes internacionals que després de donar una conferència a un grup de futurs mediadors internacionals, es veu obligada a passar la nit en una habitació d’hotel. L’habitació 2121 és interactiva, llums, nevera o tele s’activen amb la veu.
Mentalment “l’acompanyen” el desencís pel resultat de la conferència, la recent mort del seu tiet, el record infantil de l’allunyament de la seva germana d’acollida i el deure autoimposat de tenir cura de la seva mare.
El domini de l’idioma anglès a l’hotel on s’hostatja, discriminant i menyspreant l’idioma francòfon canadenc, serà el desencadenant de la seva rebel·lia. Se sent exiliada dins del seu mateix país. La seva frustració vital fa la resta, i desencadena la seva resposta.
Layla Bintawarda (Lluïsa Castell) és un perit d’una companyia d’assegurances que apareix a l’habitació 2121 per valorar els danys ocasionats per l’hoste que l’ha ocupat. Ella és libanesa exiliada al Canadà i viu sola amb el seu pare que depèn d’ella. En morir la mare de càncer ella es va convertir “en la mare dels seus germans petits i en la dona del seu pare”.
Les dues dones es coneixen, … fins ara eren dues desconegudes molt diferents; tenen en comú que estan i se senten soles, i totes dues tenen la sensació de viure en un exili permanent sentint el dolor per la pèrdua dels seus orígens i la seva llengua.
Amb un llenguatge molt poètic, on la tempesta de neu que veiem per la finestra de l’hotel representa la fredor i solitud del món que ens envolta, les dues dones protagonistes descobreixen que han de tornar als dolors passats per reconstruir el seu present i encarar el seu futur. Amagades en la foscor i la intimitat de l’habitació intenten, plegades, trobar la força que necessiten per tirar endavant.
…. I nosaltres, nosaltres som els ponts i haurem d’aguantar fins que hi hagi passat el darrer dels humiliats.
La direcció i la posada en escena ens han semblat senzillament insuperables, amb unes interpretacions magnífiques d’ambdues actrius, plenes de veritat.
L’escenografia, i il·luminació de Roger Orra, l’espai sonor de Jordi Collet i l’espai audiovisual de Pau Masaló ens han ofert una proposta amb la que hem connectat des de l’inici i ens ha atrapat incondicionalment.
En paraules de Roberto Romei, les Germanes del títol són dues persones que es troben i es reconeixen com exiliades, perdudes en aquesta vida moderna freda i fragmentada, necessitades d’un lloc on refugiar-se. La seva trobada els hi donarà el coratge de reivindicar la seva història i la necessitat de donar veu al propi dolor. Tots al final som germans, parts d’una mateixa humanitat perduda …..
Es podrà veure als Baixos del Tantarantana fins al dia 8 de març.
Per nosaltres un imperdible.
Autor: Wadji Mouawad
Text inspirat per: Annick Bergeron i Nayla Mouaward
Traducció: Helena Tornero
Direcció: Roberto Romei – Ajudantia de direcció: Mireia Lucas
Intèrprets: Mònica López i Lluïsa Castell
Il.luminació, vestuari i escenografía: Roger Orra \ Espai sonor: Jordi Collet \ Espai audiovisual: Pau Masaló \ Producció executiva: Ferran Murillo \ Fotografíes: Anna Fàbrega
Idioma: català – Durada: 90 minuts