JUSTÍCIA (temp. 19/20 – espectacle 098 – i RdP 044)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

És la primera vegada, en els deu anys d’història d’aquest blog, que assistim primer a una de les representacions prèvies a l’estrena i l’endemà a la roda de premsa de presentació.

Això és el que ens ha passat amb JUSTÍCIA, ja que aquest passat dimarts vam poder anar a veure la proposta escènica i dimecres a la presentació en roda de premsa, de la que com sempre us deixem l’àudio.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Amb JUSTÍCIA, el seu autor Guillem Clua (Barcelona 1973), debuta a la sala Gran del TNC, i ho fa amb aquesta magnífica proposta (un encàrrec per part del director del TNC, Xavier Albertí), que ha estat dirigida per Josep Maria Mestres, amb un repartiment de luxe i amb una espectacular escenografia i posada en escena.

En paraules de Josep Maria Mestres, JUSTICIA és una obra que posa en primer pla el tema de la identitat. Qui som? Com som? Per què som així? D’on som? Que ens configura com a persones, com a societat, com a país?

JUSTÍCIA és la descripció d’una família catalana burgesa que explica moltes coses sobre les diferents identitats de les quals estem conformats.

Una trama complexa plena de girs inesperats, que a la vegada és un thriller i un melodrama familiar, dotada d’un gran naturalisme que es trenca amb altres mecanismes narratius i flashbacks. Una peça sobre la por, sobre la hipocresia, on conviuen paral·lelament tres temps narratius i provoca que hi hagi escenes que es presentin entretallades i en el mateix moment, però molt fàcils de seguir per part de l’espectador.

Assistim a la festa de jubilació d’una personalitat brillant de les institucions catalanes, jutge i diputat, en Samuel Gallart, que ha gaudit d’una carrera política molt destacable per la que ha rebut, fins i tot, la Creu de Sant Jordi. Ell, jutge, s’enfronta a la seva pròpia sentència.

Després d’haver gaudit d’una carrera política brillant a les institucions catalanes, amb una vida pública immaculada, un destacat jutge s’enfronta als fantasmes que li turmenten secretament la consciència. A les acaballes de la seva trajectòria, els dolors familiars heretats i les dobles morals assumides amenacen en fer trontollar l’edifici sencer del seu llegat.

Segons llegim a la web de l’autor, JUSTÍCIA s’endinsa en la ment de Samuel Gallart. A través dels seus records, els seus somnis i les mentides que s’ha dit a si mateix, els espectadors -com si fossim els membres d’un jurat- anem descobrint els trossos que han anat conformant la seva vida, des del seu naixement fins al present… i més enllà.

Guillem Clua ens presenta tots els personatges que acompanyen Samuel Gallart (Josep Maria Pou) el dia de la seva jubilació i li reten un sopar d’homenatge. Són els membres de la seva família, la seva dona Aurora (Vicky Peña), el seu fill Joan (Roger Coma) i la seva nova parella Yolanda (Anna Ycobalzata), la seva filla Judit (Anna Sahun) el seu marit Emili (Pere Ponce) i els seus fills Sammy (Alejandro Bordanove) i Júlia (Katrin Vankova). També estan convidats al sopar el capellà amic de la família Mossèn Ricard (Manel Barceló) i Jacob (Marc Bosch) el cuidador del jutge.

Però també dona veu als personatges que al llarg de la seva vida ha estimat o l’han estimat, la seva àvia Raquel (Vicky Peña), la seva mare Dolors (Anna Sahun), el seu pare Artur (Pere Pons) i l’Ignasi (Marc Bosch) i aquells que han tingut influencia en la seva trajectòria professional com el conseller Garcés (Manel Barceló). En total són una vintena de personatges interpretats pels deu actors que conformen l’elenc actoral.

JUSTÍCIA ens explica la vida d’aquest influent personatge (a la roda de premsa volen deixar clar que no es tracta de cap biografia encoberta, que és un relat totalment fictici), però també ens explica una part de la nostra història com a país.

… El moment precís. Quin és el moment precís? De tots els instants que conformen una vida, quin moment triaríeu per començar a explicar-la? …

JUSTÍCIA és una proposta que exigeix molt dels actors física i emocionalment, amb un gran compromís. Unes interpretacions que ens han semblat extraordinàries amb una gran dosi d’entrega i sinceritat que els fa absolutament versemblants. Cal destacar que dos dels joves actors debuten amb aquesta obra, la Katrin Vankova i en Marc Bosch.

Transita temps diversos, realitzant un recorregut al llarg de vuitanta anys, que abasta cinc generacions diferents i on els diàlegs juguen amb la simultaneïtat, la superposició i l’equivoc.

A tot això cal afegir una escenografia absolutament espectacular de Paco Azorín que complica una mica més “la vida” dels actors amb la seva inclinació que en alguns moments arriba fins al 33%.

El vestuari de Gabriela Salaverri, la caracterització de Noemí Jiménez, la il·luminació d’Ignasi Camprodón i el so de Jordi Bonet fa que, amb la interpretació, el text, la direcció i la posada en escena, augurem, sense por a equivocar-nos, que JUSTÍCIA serà un dels grans èxits teatrals de la temporada.

Estarà a la Sala Gran del TNC fins al 22 de març.

Autor: Guillem Clua

Direcció: Josep Maria Mestres

Intèrprets: Manel Barceló, Alejandro Bordanove, Marc Bosch, Roger Coma, Vicky Peña, Pere Ponce, Josep María Pou, Anna Sahun, Katrin Vankova, Anna Ycobaleta

Escenografía: Paco Azorín \ Vestuari: Gabriela Salaverri \ Il.luminació: Ignasi Camprodon \ So: Jordi Bonet \ Caracterització: Noemí Jiménez \ Ajudant de direcció i moviment coreogràfic: Montse Colomé \ Audiovisuals i ajudant d’escenografía: Alessandro Arcangeli \ Ajudant de direcció: Carol Ibarz \ Ajudant de vestuari: Georgina Viñolo\ Dicció veneçolana: Yunailis del Valle Salazar i Neil Córdova \ Construcció d’escenografía: Pascualín

Idioma: català – Durada: 3 h, entreacte inclós