RdP – LA ESPUMA DE LOS DIAS (temp. 19/20 – RdP nº 042)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Aquest matí he pogut assistir a la presentació de LA ESPUMA DE LOS DIAS, el pròxim espectacle que es podrà veure a l’Espai Lliure del Teatre Lliure de Montjuïc, del 12 al 23 de febrer. Es tracta d’un espectacle basat en la novel·la “L’Écume des jours” (1947), segurament la mes coneguda de l’autor francès Boris Vian.
La directora i dramaturga Maria Velasco, ha creat una adaptació “no realista” d’aquesta novel·la, reescrivint un nou text, i dirigint aquesta posada en escena força poètica i visual, d’una manera multidisciplinària, on es fusionen text, dansa i música. Aquesta proposta ha tingut una excel·lent acollida al Teatro Español de Madrid.
Georgina Oliva, directora de Programació i Continguts del Teatre Lliure, ha iniciat la presentació anunciant que aquest espectacle “obre un seguit de propostes de dones directores i dramaturgues que s’estrenen a Teatre Lliure“.
LA ESPUMA DE LOS DIAS parla de l’amor, la mort i la vida, a través d’una història senzilla, en la qual la malaltia travessa una parella d’enamorats amb un tràgic final. Una malaltia que, com ha comentat Maria Velasco “entra de fet com un elefant dins d’una cristalleria, fent malbé tot el que està al seu pas“. “Una mena de metàstasi que circula des de les cèl·lules de la protagonista a les cèl·lules de la societat“.
Maria Velasco coneixia de jove la novel·la, però en realitat l’ha redescobert en la seva plenitud, en l’edat adulta.
La proposta vol qüestionar també la forma de vida occidental i per aixó ens parla d’esdeveniments actuals, com poden ser les revoltes de les armilles grogues, o inclús fa referència a l’incendi de Notre Dame, tot parlant dels problemes derivats de l’economia i la precarietat laboral. Maria Velasco creu que “la millor manera d’honorar un autor mort és establir un diàleg amb l’època actual i amb la pròpia experiència per donar-li sentit“.
L’autor patia una malaltia cardiopàtica i sabia que tenia els dies comptats. “Vian va sortir de la infantesa amb la crisi del 29, va canviar la vida d’enginyer per ser músic de jazz i va tematitzar la mort amb un cert optimisme“.
Es tracta d’un espectacle híbrid, també per “escoltar”, ja que la música té un valor important en la seva posada en escena, amb un repertori força eclèctic, que inclou des de música clàssica fins a música rockera o electrònica, incloent-hi també temes conegudíssims per qualsevol espectador, com el “Ne me quitte pas” de Jacques Brel.
Ha estat un procés de creació força llarg, ja que d’ençà que van començar a fer la primera investigació sobre el tema, el treball ha durat a prop de tres anys.
Els intèrprets de l’espectacle són Miguel Ángel Altet (Colin), Fabián Augusto Gómez (Chick), Lola Jiménez (Chloé) i Natalie Pinot (Alise); un repartiment que supera en edat a la dels personatges adolescents de la novel·la. “He buscat actors adults, però que en el seu interior posseïssin encara un caràcter adolescent“.
Com de costum us deixo aquí l”àudio de la presentació …
