VALE VALE VALE (temp. 19/20 – espectacle 093 – i RdP 041)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Divendres, a la Sala Atrium va tenir lloc l’estrena de la primera producció de la companyia “Incautas Project”, anomenada VALE VALE VALE. Dimecres d’aquesta mateixa setmana va tenir lloc la roda de premsa de presentació de l’espectacle de la que us deixem l’àudio.
Segons llegim a la web de la companyia, aquesta va néixer en 2016 de l’associació de Ginebra Vall i Cintia Ballbé, amb l’objectiu d’experimentar i obrir diferents formes escèniques i audiovisuals. Una companyia sorgida de l’energia creativa i del desig de col·laborar en una exploració al voltant del cos i la identitat femenina que construeixi en l’escena un espai de trobada, diàleg i experimentació col·laborativa més enllà de la subordinació tradicional de l’actriu.
VALE VALE VALE, amb dramatúrgia i direcció d’Alejo Levis és el primer projecte d’aquesta nova, i jove, companyia, que ens parla de dues dones, la Ginebra Vall i la Cintia Ballbé, que s’enfronten a la creació d’un projecte en comú i no aconsegueixen trobar el camí de consens. Una proposta que ens parla sobretot de l’amistat entre les dues.
VALE VALE VALE està concebuda com un joc amb l’espectador. Una tercera persona, la Mariona Ibañez, que és també l’ajudant de direcció, actua de mediadora entre les dues actrius enfrontades en la creació del projecte: “Heu parlat ja massa. Massa paraules, molta palla, molta tonteria…. Com més parleu, menys clar està tot. I claredat és el que més necessiteu ara si volem salvar això. Us proposo un joc“.
El joc és senzill i demanen la col·laboració del públic, abans d’entrar a la sala, i un cop dins de la sala. Elles (en teoria), s’imposen un màxim de 500 paraules per dir-se el que realment pensen. Qui arribi abans al límit de paraules perd. Dos voluntaris del públic aniran contant les paraules de cada una d’elles, i un tercer voluntari, cronometro en mà, establirà l’inici i el final del duel que ha de durar màxim 30 minuts.
Un joc sobre la comunicació entre les persones, quan les paraules es converteixen en armes i no serveixen per apropar posicions, fins que de mica en mica el joc canvia i una petita descoberta respecte al paper de la mediadora, farà que la Ginebra i la Cintia es comencin a entendre i facin prevaldre l’amistat que les uneix.
Com a idea, ja a la roda de premsa, ens ha semblat esplèndida, un projecte metateatral basat en Z. Bauman que sosté que la vida és una successió de nous inicis amb breus finals. Un joc que enfronta a dues amigues amb l’única finalitat de què es retrobin, i per fer-ho, en el projecte fan servir diferents narratives i han utilitzat ordinador, pantalles, teatre d’objectes, gravacions, mòbils … però malauradament cap d’elles acaba de quallar. Potser el millor de tot ha estat voler involucrar a l’espectador des del moment zero.
Una idea esplèndida amb un resultat, sempre sota la nostra òptica, força decebedor. Hi ha hagut moments en què ens ha semblat que el plantejament feia aigües. Unes interpretacions mancades de credibilitat que ens ha fet pensar en un treball de final de carrera, mes que en una proposta realment acabada.
Sabem que han estat dos anys treballant la proposta i de les il·lusions que han posat en aixecar aquest espectacle; precisament per això, lamentem sincerament donar aquesta opinió, però seguint la nostra línia, hem de dir el que ens ha semblat amb tota sinceritat.
Sabem que estan treballant en la seva segona obra, amb el mateix equip, Amor lejos, que estrenaran a La Gleva al mes de març i allà esperem que aixequin el vol.
Intèrprets: Cintia Ballbé i Ginebra Vall (Amb la col·laboració de Mariona Ibáñez)
Direcció i Dramatúrgia: Alejo Levis
Il·luminació: Alejo Levis \ Escenografia i Vídeo: Alejo Levis \ Música: Laura Llopart \ Vestuari: Mar Jaime \ Fotografia: Alejo Levis \ Assistència de direcció: Mariona Ibáñez \ Producció: Incautas Project \ Assistència de producció: Laura Blanco \ Tècnic: Xavi Calvet
Idioma: castellà – Durada: 65 minuts
