RdP – NOMÉS LA FI DEL MÓN (temp. 19/20 – RdP nº 040)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Miquel Gascón –
Aquest matí estàvem convocats per la Perla29 al Teatre de la Biblioteca de Catalunya per presentar NOMÉS LA FI DEL MÓN, el pròxim espectacle que es podrà veure en aquest teatre a partir del 12 de febrer.
Oriol Broggi, director artístic d’aquest espai, dirigirà aquesta proposta. Es tracta d’un text del dramaturg Jean-Luc Lagarce, traduït al català per Ramon Vila.
L’Oriol primer de tot ha volgut presentar a les persones que presidien la taula … (a la foto i d’esquerra a dreta) … les actrius Màrcia Cisteró, Clàudia Benito, Muntsa Alcañiz i a l’altre costat d’ell, l’actor David Vert, Ramon Vila (traducció) i Albert Reverendo (ajudant de direcció). L’actor Sergi Torrecilla no ha pogut assistir a la roda de premsa.
Un projecte que segons Oriol Broggi tenien pensat des de setembre passat i en el que han pogut treballar relaxadament. En la seva posada en escena no s’ha volgut fer ús de cap mitjà audiovisual ni cap afegit escenogràfic, precisament per donar encara més valor a la paraula i a la interpretació dels actors.
Oriol reconeix que ell no és un gran coneixedor d’aquest autor, com sí que ho és en Ramon Vila. En el primer apropament al text, li va semblar força “dura” de llegir, però posteriorment el va atrapar.
Jean-Luc Lagarce, és un escriptor que no va tenir massa èxit en vida i que després de la seva prematura mort a trenta-vuit anys, va assolir un gran èxit, molt especialment a França. Va escriure entre altres textos fins a 25 obres de teatre. Aquí a casa nostra, és un autor no massa conegut, malgrat que d’aquesta obra “NOMÉS LA FI DEL MÓN”, ja es va poder veure una versió al Teatre Tantarantana l’any 2003.
Després de dotze anys d’absència, un escriptor torna al seu poble natal per anunciar a la seva família que s’està morint. A mesura que el ressentiment reescriu el transcurs de la tarda, els conflictes surten a la llum alimentats pel dubte i la solitud.
Louis, el personatge principal de la història va marxar per viure la seva vida i en aquests dotze anys pràcticament no ha tingut cap contacte amb la seva família. Quan s’assabenta que s’ha de morir molt aviat, decideix tornar a casa per comunicar-los la notícia. Un personatge que té una enorme por a la mort, però també al retrobament amb la seva família.
Ramon Vila creu que el text té alguns elements autobiogràfica de l’autor, perquè quan la va escriure potser ja sabia que la seva mort era propera… “Però l’interès de l’obra no rau en l’anècdota personal, sinó molt més, en la identificació que pot trobar l’espectador amb aquesta trobada amb la quotidianitat familiar. Aquesta família poden ser totes les famílies“. “... perquè hi reconeixerem situacions, paraules, expressions, girs o ritmes quotidians que ens són molt familiars“.
Oriol Broggi creu que la desgràcia del protagonista, tal com està narrada, viscuda per cadascun dels personatges, et pot arribar a fer un bé estrany. “La por. La por a no ser prou estimat. La por a no estimar prou. La vida mateixa. La por a explicar-la, a viure-la en família“. Creu que és una obra trista, però plena de sentiments, que la converteix en una petita joia escènica.
Comenten que es nota que l’autor és un home de teatre, perquè des del seu llenguatge i de com col·loca les paraules, t’està preparant perquè més endavant esclati davant teu una “bomba” de sentiments.
Muntsa Alcañiz diu que ja havia treballat fa molt de temps amb la Perla29, però molt als inicis de la companyia. Ara està feliç de poder treballar amb ells novament i encara mes en aquest espai tan especial. Creu que la proposta l’han treballat d’una forma molt delicada, com si és tractes d’una petita joia.
David Vert (que interpreta al protagonista de la història, en Louis), només llegir el text el va considerar fascinant i meravellós. Creu que és molt necessari que l’obra es conegui, perquè té un llenguatge molt especial. Afirma que no es tracta d’un monòleg d’en Louis, sinó que per primera vegada es veu obligat a escoltar els raonaments de la seva pròpia família.
Comenten que en cap cas és una obra que necessiti per part de l’espectador un esforç intel·lectual especial, però sí que és un text “exigent” pel tema que tracta, una mena de barreja de drama i tragèdia. Durant la representació es diuen moltes coses, però en aquest “viatge personal”, potser el més important, és el que no es diu … segurament es pensa, però no és capaç expressar-ho.
Us deixo com de costum, l’àudio de la presentació …
