RdP – AMY (and the orphans)  (temp. 19/20 – RdP nº 038)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón –

Ahir divendres, darrer dia de gener, culturalment parlant, per nosaltres va ser una jornada molt intensa, ja que al matí vaig assistir a dues rodes de premsa i al vespre vam veure una representació al Teatre Gaudí, que ja us avanço, abans de començar a redactar la ressenya que aconsegueix els 5 “cargols voltaires”.

A primera hora del matí es va presentar a la Sala Versus Glòries, una proposta escènica amb el títol AMY (and the orphans), basada en fets reals, amb un text escrit per la dramaturga nord-americana Lindsey Ferrentino.

Un text que va escriure per explicar la història de la seva tieta, Amy Jacobs, que va néixer amb síndrome de Down i que als anys setanta del segle passat, va ser abandonada pels seus pares a una Institució creada per “apartar” de la societat éssers humans considerats “no productius”, en una època on la síndrome de Down, gairebé era considerada una maledicció. Precisament aquella institució amb posterioritat va ser denunciada per maltractament i abusos.

La companyia “La niña Bonita” actualment resident d’aquesta Sala, ha obtingut els drets de l’autora, per estrenar la proposta per primera vegada fora dels EUA. i poder-la representar a Barcelona, amb la particularitat de què la protagonista de la història serà interpretada per l’actriu Odile Fernández, amb síndrome de Down.

Al seu voltant interpretaran la resta dels personatges els següents actors: Roser Batalla (la germana), Herminio Avilés (el germà), Neus Suñé (l’assistent social), Lorea Uresberueta (la mare) i Xavi Àlvarez (el pare). Està dirigida per dues persones que també actuen: Xavi Àlvarez i Neus Suñé.

Curiosament, encara que sembli inversemblant, la proposta té el format de comèdia / road-trip, on els germans de la protagonista, després de la mort dels pares, viatjaran a la recerca de la veritat per retrobar-se amb la seva germana, que ja té 47 anys i de la que coneixen ben poca cosa. L’acció amb un ritme vertiginós i utilitza el flashback constant. No pretén en cap cas jutjar el que va passar, ni destacar culpable ni víctimes, fugint de qualsevol paternalisme.

Ens comenten a la RdP que segurament veurem com el “relat” familiar construït artificialment, es va desmuntant en el transcurs de la representació … i els germans descobriran el que realment representa aquella institució. La comèdia es fonamenta en les relacions pels personatges, les que creuen tenir i les reals.

L’actriu Odile Fernández va ser escollida a partir d’un càsting; malgrat que havia treballat algun cop als escenaris, aquesta és la primera vegada que afronta un paper amb text.

A la roda de premsa, Odile afirma que està plena d’energia i que és sobretot molt optimista, volen destacar que les persones que tenen síndrome de Down són capaces de fer moltes coses i de ser autònoms. Se la veu intensament feliç en participar en aquesta representació i amb aquest equip humà.

Us deixo l’àudio de la presentació …

S’estrenarà el 5 de febrer i es podrà veure a la Sala Versus Glòries fins a l’1 de març.