LET ME DOWN SLOWLY (temp. 19/20 – espectacle nº 085)
VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques –
Per Imma Barba & Miquel Gascón –
Ahir vam tenir l’oportunitat de veure la segona obra de creació de la companyia Afflictus a la Sala Barts. Es tracta de la peça LET ME DOWN SLOWLY creada i interpretada per Eric Pons i Anna Torrella.
Aquesta jove companyia va crear la peça “ONLY LOVE CAN HURT LIKE THIS” que van presentar l’estiu del 2017 (malauradament nosaltres no la vam poder veure) i que va guanyar un premi a l’intèrpret revelació per Eric Pons, una nominació a millor actriu per Anna Torrella, i el premi especial del jurat a la 23a Mostra de Teatre de Barcelona celebrada en el Teatre del Raval.
Aquesta nova proposta que ens presenten ara, també gira entorn del tema de l’amor i centra la mirada en les alternatives no monògames que existeixen i les diferents possibilitats de relacionar-se en una ciutat i un món que utilitza el llenguatge del mòbil per relacionar-se.
LET ME DOWN SLOWLY, apropa al públic les diverses maneres de viure l’amor mostrant la vulnerabilitat que sentim quan estimem.
Perquè quan coneixem algú i estem a gust, ens formigueja una por al cos de què allò bonic s’acabi? Què passa perquè una relació s’acabi? … Se’ns ha inculcat aquest vertigen socialment? Hi ha alguna relació entre la nostra manera d’estimar i la necessitat d’estar amb algú? Com es pot explicar que l’amor faci mal?
Dues persones, ell i ella, l’Eric Pons i l’Anna Torrella, Ens mostren les diferents alternatives de conèixer algú i iniciar una relació, i ho simbolitzen amb uns cubs identificats per colors des d’on, mòbil en mà, parlen, xategen, deixen missatges, …. amb terceres persones i també entre ells dos, que són únicament amics.
No volen patir en les relacions que inicien, es volen enamorar però no gaire, es volen il·lusionar però sense haver de patir quan la desil·lusió arribi, i busquen alternatives a l’amor romàntic, però ben aviat descobriran que potser aquest camí no és tan senzill com esperaven.
Una proposta on han aprofitat les dues disciplines escèniques de les que provenen els dos creadors (l’Anna de la música, l’Eric de la interpretació) per fer una simbiosi d’ambdues disciplines, afegint la del món audiovisual, i hi han construït la peça, comptant també amb la Mar Martínez, l’Adrià Andreu i la Bruna Artigal, en un procés de creació que, segons comenten, ha durat més de sis mesos.
Una primera part de la proposta d’anades i vingudes dels dos protagonistes, viatges en metro, missatges i més missatges entre ells, xats amb les noves parelles, ….. i de cop, l’acció s’atura, i ells es dirigeixen a nosaltres i ens comenten que és el que intenten explicar, a on intenten arribar amb la proposta, i ens demanen la nostra col·laboració.
A partir d’aquest moment, ha estat participatiu i engrescador, demostrant tots dos una gran capacitat comunicativa. Per nosaltres aquesta ha estat la part més interessant de la proposta, La peça ha derivat a una sèrie de conclusions entorn del tema principal i ha finalitzat amb un cant a l’amistat amb majúscules.
Si haguéssim de posar algun “però”, seria en la part de l’audiovisual, que està projectat a sobre d’una pantalla negra, que dificulta i molt la seva correcta visió, especialment en els diàlegs del xat. Potser també caldria una petita retallada, en la primera part per no fer-la tan reiterativa.
Una proposta diferent, fresca, dotada de moments d’una gran espontaneïtat i simpatia.
Una companyia a seguir, sense cap mena de dubte.
Estaran amb aquesta proposta avui 30 i demà 31 al Club de la Sala Barts.
Creació i interpretació: Èric Pons i Anna Torrella
Suport a la creació i ajudants de direcció: Adrià Andreu i Bruna Artigal
Espai escènic, vestuari i il·luminació: Ivet Duran i Alba Paituví \ Espai sonor: Sara Vidal \ Audiovisuals: Mar Martínez \ Coreografia: Bruna Artigal \ Música original: Anna Torrella \ Animacions: Eudald Rojas \ Direcció tècnica: Adrià Andreu \ Fotografia: Désirée Gómez \ Disseny gràfic: Sol Iñigo \ Producció: Èric Pons i Bruna Artigal
Idioma: català – Durada: 90 minuts