– 128 – Concert de l’OBC – FESTIVAL BEETHOVEN 250 1er — (🐌🐌🐌🐌+🐚) – L’Auditori – (temp. 19/20 – espectacle 082) – 2020.01.26

FESTIVAL BEETHOVEN 250 1er (temp. 19/20 – espectacle nº 082)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Enguany se celebra el 250 aniversari del naixement de Ludvig Van Beethoven i ahir diumenge vam poder assistir al primer dels concerts programats per l’OBC, dins del Festival Beethoven 250, amb el títol d’“Un concert de 1814”.

Ludvig Van Beethoven (Bonn 1770-Viena 1827) compositor, director d’orquestra i pianista és considerat un dels compositors més importants de la història de la música. Reconegut per les seves simfonies també va compondre sonates per a piano , música de cambra, música sacra i l’opera Fidelio. Amb una vida personal problemàtica a causa de la seva creixent sordesa, era irascible i capaç d’interrompre un concert i marxar, si considerava que l’audiència no estava prou al cas.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (l’OBC) dirigida per Jan Willem de Vriend (Leiden, Països Baixos 1962), ens ha ofert un magnífic programa integrat per les següents peces:

  1. “TREMATE, EMPI TREMATE” per a soprano, tenor, baix i orquestra op. 116 (🐌🐌🐌🐌)

Es tracta de la primera audició d’aquesta peça, per part de l’OBC, una composició de la primera joventut de Beethoven, escrita durant l’època de formació amb Salieri.

Els cantants han estat la soprano argentina Mercedes Gancedo, el tenor barcelonès Marc Sala i el baríton italià Riccardo Certi. Totes tres magnífiques interpretacions.

Una peça curta d’una gran intensitat i bellesa que ha obert el concert.

  1. SIMFONIA  núm. 7 en La major, op. 92 (1811-1812) (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una de les obres de Beethoven més conegudes, escrita en 1811 i estrenada a Viena el desembre de 1813, en un concert benèfic destinat als soldats ferits a la batalla d’Hanau,  amb el mateix compositor dirigint l’orquestra.

Aquesta simfonía consta de quatre moviments on el compositor mostra el seu domini de l’estructura rítmica

  • Poco sostenuto.Vivace
  • Allegretto
  • Presto
  • Allegro con brio

Una simfonia que comença amb una introducció lenta de la mà de l’oboè i els violins, seguint un segon moviment amb estructura de marxa, un tercer moviment on empra la tècnica de la repetició i acaba amb un ritme de dansa hongaresa. La simfonia acaba amb una gran força rítmica. Si deixem de banda la novena simfonia, per nosaltres és una de les composicions de Beethoven que ens fa emocionar més.

  1. LA VICTÒRIA DE WELLINGTON o LA BATALLA DE VITÒRIA, op. 91 (1813) (🐌🐌🐌🐌🐌)

Una peça orquestral composta per celebrar la victòria de les tropes britàniques, espanyoles i portugueses comandades pel duc de Wellington sobre l’exèrcit francès de Josep Bonaparte a la ciutat de Vitòria al mes de juny del 1813. Una excel·lent i espectacular proposta musical que nosaltres encara desconeixem i que ens ha sorprès molt favorablement.

  • La Batalla
  • Simfonia de la victòria

En aquesta peça introdueix dos temes populars, “Marlbrough s’en va-t-en guerre” (Mambrú se fue a la Guerra) per simbolitzar França i “Rule Britànic” i “God Save the King” per simbolitzar Anglaterra.

Considerada una simfonia de la batalla ens presenta escenes bèl·liques fent ús de fragments musicals reconeguts per tothom i que el director en aquesta ocasió ha distribuït els instruments de percussió i vent en llocs no habituals per a l’orquestra, que han produït un efecte estereofònic espectacular.

  1. SIMFONIA  núm. 8 en Fa major, op.93 (1812) (🐌🐌🐌🐌🐌)

Aquesta simfonia, anomenada pel mateix compositor com la “petita simfonia en Fa”, per diferenciar la de la sisena simfonia de més llarga durada i també en Fa major.  Va ser estrenada el 1814 a Viena dirigida per ell mateix.

Estructurada en quatre moviments és una simfonia alegre que contrasta amb l’època vital de l’autor, ja que va ser escrita quan ell contemplava la possibilitat del suïcidi.

  • Allegro vivace e con brio
  • Allegretto scherzando
  • Tempo di menuetto
  • Allegro vivace

En aquesta simfonia, Beethoven va optar per un patró matronímic, pauses inesperades i notes sorprenents, que doten a la peça d’un to “humorístic”.

Ha estat un bon concert, magníficament dirigit  i amb una OBC insuperable.

Podeu clicar AQUÏ, si voleu escoltar  l’àudio d’aquest concert, que va ser retransmès en directe per Catalunya Ràdio

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.