– 113 – Teatre – COM MENJA UN CANÍBAL (🐌🐌🐌) – Atrium de Viladecans (temp. 19/20 – espectacle 074) – 2020.01.18

COM MENJA UN CANÍBAL (temp. 19/20 – espectacle nº 074)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

I per completar un dissabte diferent, després de la sessió matinal a La Villarroel, al vespre ens vam dirigir a l’Atrium de Viladecans per poder veure la nova producció de La Virgueria, “COM MENJA UN CANÍBAL”. 

La Virgueria, companyia creada l’any 2009 per l’Aleix Fauró i l’Isis Martín, que va néixer de la necessitat d’expressar amb un llenguatge propi allò que incomoda o commou. La concepció del teatre com altaveu de les seves inquietuds que són també les del públic. Actualment La Virgueria són, amb els creadors, la Marina Fita, l’Oscar Llobet, la Patrícia Bargalló i la Giulia Poltronieri. Es nodreix habitualment de molts col·laboradors que participen en cada projecte. Dels seus espectacles nosaltres hem pogut veure: “Medusa” (Sala Tallers 2017) i “Paisaje sin casas” (Poble sec, 2016).

COM MENJA UN CANÍBAL és un espectacle que forma part dels projectes del 2019 de “l‘Arnau itinerant“, que serveix d’avançada al que serà el futur Teatre Arnau.

COM MENJA UN CANÍBAL és un projecte ambiciós amb onze artistes a escena per explicar-nos la vida de la Dora i amb ella, la història d’aquells a qui la societat deixa de banda perquè no són “productius”, la història dels fràgils. Un espectacle multidisciplinari amb teatre de text, expressió corporal, música i circ, escrit i dirigit per l’Aleix Fauró i l’Isis Martín i amb la banda sonora de la Clara Peya, interpretada per ella en directe.

La Dora arriba a la Barcelona gris dels anys 50 i aconsegueix trobar un racó de pau, el “Garito”, un espai oníric i fantàstic on tothom qui hi arriba ho fa sense voler i preferiria no ser-hi, però on tothom s’hi sent a gust: l’univers dels “FRÀGILS”. O potser no, potser no són “FRÀGILS” i potser el Garito no existeix, i només és la forma com la Dora explica la seva vida, carregada de màgia i de crua realitat, ara que aquesta està a punt d’acabar-se.

Segons van comentar a la xerrada que va tenir lloc després de la representació, aquesta és la primera vegada que es representa en un format “a la italiana”, ja que l’espectacle està pensat perquè els espectadors estiguin a escena, rodejant els actors. Aquest fet, suposem que ha fet que es produeixin alguns desajustos en aquesta posada en escena, que hem pogut veure, … concretament caldria revisar la posició del llit que en primer terme dificulta la visió del que passa just al darrere.

També hem de fer constar que hi va haver greus problemes de so, que malauradament sovint dificultaven la comprensió del text.

COM MENJA UN CANÍBAL és una peça coral on les narradores són tres generacions de dones, la Dora, l’àvia (excel·lent treball de Maria Pau Pigem), la filla (Patrícia Bargalló), i la neta (Núria Montes), però on tots els intèrprets estan contínuament presents i en moviment, ballant, fent acrobàcies o senzillament desplazant.se dins l’espai escènic.

Més de vint personatges interpretats pels deu actors: la Dora, la filla, la neta, l’home de les cames de vidre, l’home del sac, la dona que cuida el seu marit només de dia, l’home gras, l’home més gras, l’home descomunal, …. I enmig de tots ells, en Lluis Morales Doñate (magnífic Arnau Comas), el germà de la Dora, afectat per la malaltia de la síndrome del Cromosoma X-Fràgil.

L’acció se situa al “Garito”, un subunivers fantàstic imaginari, amb infinitat de racons i detalls que passen inadvertits als nostres ulls, que focalitzem la vista en el personatge que parla. Un enorme i espectacular espai escènic de Sebastià Brosa, Paula Font i Paula González, atapeït d’objectes: caps de personatges famosos, armaris, cassoles, taules, cadires, gàbies, llibres, un trapezi, un pal xinès, …. i taronges.

Una magnífica posada en escena,  on la mateixa Patrícia Bargalló ha assessorat el treball coreogràfic conjunt amb un magnífic resultat.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Com ja hem comentat, després de la representació va tenir lloc una xerrada amb els dos creadors de l’espectacle, alguns dels actors i Carles Fauró, membre de l’Associació Catalana de la Síndrome del Cromosoma X-Fràgil, que ens ha explicat en què consisteix la malaltia i quins són els objectius de l’associació. Com sempre, una xerrada molt interessant de la que us deixem l’àudio.

 

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Una proposta que farà gira per Catalunya i que nosaltres no descartem tornar a veure quan el format de representació sigui l’inicialment plantejat i no a la italiana, ja que de ben segur ho “viurem” d’una altra manera.

Autors i directors: Aleix Fauró i Isis Martín

Ajudant de direcció: Marina Fita

Intèrprets: Guillem Barbosa, Patrícia Bargalló, Sílvia Capell, Arnau Comas, Maria Garrido, Guillem Gefaell, Carles Gilabert, Núria Montes, Maria Pau Pigem, Lara Renard

Assessora moviment: Patrícia Bargalló \ Disseny de llums: Ignasi Bosch \ Música original: Clara Peya \ Espai escènic: Sebastià Brosa, Paula Font i Paula González \ Vestuari: Berta Riera \ Disseny gràfic: Oscar Llobet \ Fotografía: Anna Miralles \ Videos promocionals: Isak Férriz (Las producciones de Rupert) \ Producció executiva: Maria Soler \ Gestió: Júlia Ribera

Idioma: català – Durada: 90 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.