– 108 – Teatre – ROMANCERO GITANO (🐌🐌🐌🐌) – Teatre Romea (temp. 19/20 – espectacle 069) – 2020.01.15

ROMANCERO GITANO (temp. 19/20 – espectacle nº 069)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir, dimecres dia 15 de gener, vam fer cap al Teatre Romea per veure ROMANCERO GITANO, un espectacle creat per Lluís Pasqual especialment per a Núria Espert,  a partir del poemari homònim de Federico Garcia Lorca.

Amb aquesta proposta, Núria Espert torna al Romea on va debutar amb tretze anys, i on segons ha explicat vaig descobrir que volia ser actriu. L’espectacle compta amb una acurada selecció del poemari, altres obres de l’autor granadí, i amb vivències personals de l’actriu.

ROMANCERO GITANO és un poemari de Federico García Lorca publicat en 1928, compost per divuit romanços, i que té a Andalusia i als gitanos per protagonistes. El primer gran llibre de Federico on ell es reconeix com a poeta. Un mapa d’Andalusia on la pena és la figura central i està personificada en els gitanos.

Un llibre que evoca en tot moment les arrels del seu autor: l’amor a la seva terra, la seva passió, la tradició, la cultura, la història, la literatura i la religió. Són poemes de temàtica romàntica carregats de populisme i folklore, de sensualitat, però també de frustració, tragèdia i mort.

Fotografia de Sergio Parra

El Teatre Romea ple de gom a gom, amb el cartell d’entrades exhaurides, i aplaudiments incondicionals al “bona nit” de la Núria en sortir a escena. Núria Espert ens ha regalat un recital ple d’intensitat i emotivitat, que malauradament ha anat acompanyat per un “recital d’estossecs” injustificable que no han parat en cap moment i al que finalment s’ha afegit la melodia d’un mòbil, en el moment més inoportú.

Realment frustrant veure la poca “urbanitat” de les persones incapaces de posar-se un mocador davant de la boca per esmorteir la tos …..

Admirable la professionalitat de l’actriu en aquestes circumstàncies, que malgrat aquest “concert” no ha perdut en cap moment el fil. Delicadesa i elegància, sensibilitat i emocions a flor de pell. Una gran dama del teatre, que amb els seus vuitanta-quatre anys, ens deixa, un cop mes, meravellats.

Núria Espert, a la que encara recordem interpretant a la mare de  “La casa de Bernarda Alba” al TNC al 2009, o al rei en “El rei Lear” al Lliure en 2015, ambdues propostes dirigides per Lluís Pasqual.

A ROMANCERO GITANO, Núria Espert no recita els poemes de Lorca, els viu i els interpreta, i transmet la màgia del poeta, els sentiments i els misteris, l’amor del poeta per la cultura gitana.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Fotografies de Ros Ribas

No es tracta d’un recital convencional, ja que ella ens parla de Lorca, del que ell pensava o sentia i al mateix temps parla de les seves vivències al voltant de la paraula lorquiana, de la seva admiració compartida amb Lluís Pasqual. Ens ha parlat de les dones de Lorca, aquelles que han quedat a la nostra memòria, com Mariana Pineda, la mare de Bodas de Sangre, Yerma o Doña Rosita. La Núria ha evocat records de la seva infantesa, quan el seu pare copiava els poemes d’un llibre que havia de tornar l’endemà, recitant “Romance de la luna luna” i ha teatralitzat els poemes fent dialogar els personatges. És en aquests moments de records quan l’actriu utilitza el català.

Ens ha fet recordar “La Canción del jinete” interpretada per Paco Ibañez, i hem escoltat entre d’altres, “Reyerta”, “San Gabriel”, “Romance sonámbulo”, “Romance de la Guardia Civil”, “Muerte de Antoñito el Camborio”, “Thamar y Amnón” per finalitzar amb “Grito hacia Roma” un poema de “Poeta en Nueva York”, un crit contra la injusticia i la violencia fascista.

Una filera d’atrotinades butaques conformen l’escenografia en un escenari buit. L’il·luminació de Pascal Merat dota de color alguns moments de la representació, el vermell de la sang o el platejat de la lluna i es fa còmplice de les paraules del poeta. L’espai sonor de Roc Mateu crea l’atmosfera idònia a cada poema, si bé cal remarcar que des de les últimes fileres del teatre la veu arriba, en alguns moments, molt esmorteïda.

Entenem que un espectacle ha de ser rendible, però també creiem que ha estat una llàstima que aquest tipus d’espectacle poètic, no s’intenti fer en un espai més petit on els espectadors estiguin a tocar de l’actriu.

Un espectacle íntim i delicat en què cal deixar-se portar per la paraula i la gran complicitat que es “toca” entre l’actriu, el director i el poeta.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Direcció: Lluís Pasqual
Textos: Federico García Lorca i Lluís Pasqual
Intèrpret: Nuria Espert

Disseny d’il·luminació: Pascal Merat \ Disseny de so: Roc Mateu \ Ajudant de direcció: Marco Berriel \ Producció executiva: Alicia Moreno \ Assistent de direcció: Catalina Pretelt \ Coordinació tècnica gira: Manuel Fuster \Tècnic de llums: Manuel Fuster \ Tècnic de so: Javier Almela \ Cap tècnic del teatre: Sergio Lobaco i Raúl Martinez \ Premsa: Lídia Giménez i Albert López  \ Màrqueting i comunicació: Publispec \ Fotografies d’escena: Ros Ribas \ Fotografies promocionals: Sergio Parra \ Disseny gràfic: Santi&Kco \ Producció: Julio Álvarez i Interludio S.L.

Idioma: castellà i català

Durada: 60 minuts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.