– 107  – Roda de premsa – HERÈNCIA ABANDONADA — i — CELEBRARÉ MI MUERTE – Sala Beckett (temp. 19/20 – RdP 031) – 2020.01.14

RdP – HERÈNCIA ABANDONADA – i – CELEBRARÉ MI MUERTE (temp. 19/20 – RdP nº 031)

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Miquel Gascón

Aquest passat dimarts es van presentar a la Sala Beckett dos espectacles, inclosos dins del paraigua del cicle iniciat per aquest teatre aquesta temporada, sota el títol de “Memento mori. Recordem-nos de morir“, una invitació a mirar-nos la mort de cara, potser per intentar viure més intensament. Els espectacles són: HERÈNCIA ABANDONADA de Lara Díez i CELEBRARÉ MI MUERTE de Marcos Hourmann, Alberto San Juan i Víctor Morilla.

———————————

HERÈNCIA ABANDONADA es podrà veure del 16/01 al 02/02/2020

Aquesta proposta va sorgir de l’interès de la seva autora, Lara Díez Quintanilla, per parlar de les herències, materials i emocionals, que tenim tots. Què ens queda dels nostres quan moren  I quin és el llegat que ens deixen ?

L’obra va néixer el 2014 com una peça curta que va escriure l’autora pel Cafè Bar de la Beckett, quan la Sala estava situada a Gràcia. La proposta va tenir molt bona acollida i tres anys més tard es va recuperar, revisada, al festival Mikro Teatre del Teatre Akadèmia. Finalment, l’autora i directora va convertir-la en un espectacle que es va poder veure a l’Àtic22 del Teatre Tantarantana. L’obra va guanyar el Premi Crítica Serra d’Or 2019.

Val a dir que aquesta proposta, estava programada amb anterioritat a la Sala Beckett, però la coincidència de les últimes setmanes de l’embaràs de l’actriu, amb la data d’estrena, va posposar-se la seva representació per mes endavant.

Lara Díez ha escrit una trilogia que parla sobre temes relacionats amb la mort. Pròximament estrenarà una d’elles al Teatre Lliure.

A l’Àngela i als seus tres germans se’ls ha mort el pare i s’han de fer càrrec de l’herència, ja que la mare està malalta d’alzheimer. Al despatx d’en Felip, l’advocat, els tres germans tenen una forta discussió i s’absenten. En aquest espai d’espera ple de confusió i fragilitat, l’Àngela i en Felip arribaran a un punt de no retorn: abandonar l’herència o abandonar-se ells.

A la presentació, els protagonistes de la proposta, ens expliquen que l’han cuinat a foc lent, retocant-la forces vegades i que l’han assajada sovint al menjador de la casa de la Lara.

———————————

CELEBRARÉ MI MUERTE es podrà veure del 15 al 26/01/2020

El 28 de març de 2005 la vida del cirurgià Marcos Hourmann va canviar per sempre. De matinada, una pacient de més de vuitanta anys va arribar al servei d’urgències de l’hospital on treballava. Sotmesa a un gran patiment físic, el pronòstic només li donava unes hores d’esperança de vida. La pacient i la seva filla li van demanar que acabés definitivament amb el seu patiment. Marcos, saltant-se tot protocol mèdic, li va injectar 50 mg de clorur de potassi a la vena. Va morir al cap de pocs minuts. I Hourmann va fer quelcom que mai no havia fet ningú en aquest país: va deixar escrit a l’informe què havia passat.

Pocs mesos després, Marcos rebia una notificació del jutjat: estava acusat d’homicidi. La família mai no el va denunciar, però sí l’hospital. Per aquella decisió podia passar fins a 10 anys a la presó. Així, Marcos Hourmann va esdevenir el primer metge condemnat per aplicar l’eutanàsia a Espanya, i ell es va exiliar al Regne Unit.

Hourmann ara exerceix com a metge d’urgències. Va explicar la seva història al llibre autobiogràfic Morir viviendo, vivir muriendoi el programa Salvados li va dedicar un programa al voltant de l’eutanàsia, que va ser la gènesi d’aquest projecte teatral.

Ara Marcos Hourmann, un no-actor, protagonitza la seva pròpia historia en aquesta proposta teatral, una producció de Teatro y Producciones del Barrio.

Un metge declarat culpable per homicidi, … un jurat format per nou persones del públic que    seuen a l’escenari i una pantalla de projecció que ens permetrà viatjar per la vida d’en Marcos i conèixer l’opinió dels testimonis del cas. Aquest és el material amb què Alberto San Juan i Víctor Morilla expliquen la història de Marcos Hourmann. Quins motius el van portar a practicar una eutanàsia que sabia que el podia portar directament a la presó?

Com si fos un documental escenificat en directe, la història del Marcos es representarà davant dels espectadors. I tal com passa en els judicis reals, al final, mentre Marcos abandona durant uns minuts l’escenari, el jurat escriurà el seu veredicte en un paper.

En realitat, la proposta vol ser un cant a la vida.

Finalitza la roda de premsa, amb el desig que aquest govern que ara inicia el seu camí, compleixi la seva promesa de legalitzar l’eutanàsia, que a Europa únicament està aprovada a Bèlgica, Luxemburg i Holanda; també a Suïssa, malgrat que en aquest darrer cas, el metge no pot arribar a administrar medicaments per induir-la.

Com de costum, us deixo l’àudio d’aquestes presentacions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.