EL MESSIES de Georg Friedrich Händel (temp. 19/20 – espectacle nº 052)       

VOLTAR i VOLTAR per les Arts Escèniques – 

Per Imma Barba & Miquel Gascón – 

Ahir a l’Auditori de Barcelona una proposta molt esperada com ho demostrava la quantitat de gent que l’omplia. Es tractava de “EL MESSIES” de Georg Friedrich Händel, interpretada aquesta vegada íntegrament, sense talls ni adaptacions.

Sota la batuta del director titular de l’OBC, Kazushi Ono, amb el Cor Bruckner Barcelona i el Cor Lieder Càmera, amb els solistes María Hinojosa (soprano), Mireia Pintó (mezzosoprano), Alejandro del Cerro (tenor) i Josep-Ramon Olivé (baríton).

Georg Friedrich Händel (Halle-Alemanya 1685 – Londres 1759) va compondre EL MESSIES, tan sols en 24 dies a l’estiu de 1741, entre el 22 d’agost i el 14 de setembre. Va introduir l’ús de la llengua anglesa en el seu repertori.

El llibret és de Charles Jennens i està format per fragments bíblics extrets de la traducció de la Bíblia anomenada Bíblia del rei Jaume, molt influent en la literatura anglesa.

Dramàticament l’oratori s’estructura en tres actes en cada un dels quals es relata i es reflexiona sobre episodis de la vida de Jesucrist: la primera part parla de la profecia del llibre d’Isaïes que anuncia el naixement del Salvador, la segona fa referència a la passió,  a la resurrecció i l’ascensió de Crist i acaba amb el conegut “Al·leluia“, i la tercera parla de la victòria de Crist davant la mort, el Judici Final i finalitza amb la paraula “Amén“.

Com anècdotes curioses relacionades amb aquest “Messies” llegim en el programa de mà (Albert Torrens), que va ser estrenada el 13 d’abril de 1742 en un concert en el qual es va demanar als homes que acudissin sense espases i a les dones que no portessin faldilles amples per augmentar la capacitat del teatre …..

L’obra ha penetrat tant a la societat britànica, fins al punt de poder-lo considerar un segon himne nacional, i encara avui, els espectadors d’aquell país es posen dempeus per escoltar l’Al·leluia.

En aquest concert a l’Auditori, ha estat dividit en dues parts fent una pausa en la segona part de l’Oratori just abans del recitatiu del tenor. En aquesta pausa els comentaris han estat unànimes … la primera part ha estat interpretada amb uns temps molt lents allargant la seva durada estimada en més de vint minuts. A la segona part el mestre Ono ha donat més agilitat a la partitura.

L’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC) ha estat esplèndida com sempre i els cors han estat magnífiques.

Pel que fa als solistes, destaquem al baríton barceloní Josep-Ramon Olivé que ens ha emocionat especialment a la segona part del concert.

La soprano sabadellenca Maria Hinojosa Montenegro, també ha destacat en la segona part del concert amb una veu magnífica.   A banda d’innumerables òperes i concerts, l’hem vista treballar en propostes teatrals com “L’aplec del remei” al TNC en 2016 o “L’eclipsi” també al TNC en 2014.

El tenor Alejandro del Cerro, nascut a Santander, al que hem vist fa uns dies al Liceu a la sarsuela “Doña Francisquita”, ens ha sorprès molt positivament en la interpretació de la seva primera ària.

I finalment pensem que la mezzosoprano  manresana Mireia Pintó ha estat la menys afortunada de tots, amb moments pràcticament inaudibles.

Un magnífic concert que pensem hauria d’haver estat programat més d’hora, ja que amb en acabar passades les dues de la tarda, ha fet que l’auditori s’anés buidant progressivament a partir de la segona part.  També hem de dir que ens ha emocionat tot i que esperàvem que ho fes amb molta més intensitat.